El Parc Tecnològic de la UdG, a ple rendiment tot i el futur incert

GironaEl Parc Científic i Tecnològic de la UdG, situat a la zona de la Creueta de Girona, és un espai d’innovació, coneixement i recerca que acull empreses i entitats catalanes, sobretot de les comarques gironines. Actualment viu el moment amb la més alta ocupació des de la seva creació i la majoria d’empreses que hi tenen instal·lada la seu es mostren molt satisfetes amb l’elecció, ja que consideren que és un motor econòmic molt important per a la ciutat i un espai idoni per establir sinergies entre tots els membres i incentivar el talent empresarial. Tot i això, aquesta situació contrasta amb les dificultats econòmiques del complex, que viu un procés de liquidació i venda amb un futur incert. Aquesta situació, de moment, no ha frenat l’activitat del parc, sinó tot el contrari.

El projecte del Parc UdG va néixer a finals dels anys 90, quan el llavors rector Josep M. Nadal i el president del Consell Social, Jaume Casademont, van apostar per ampliar l’espai universitari i implicar-lo amb l’entorn. Gràcies a aquesta iniciativa, el 2001 es va crear la Fundació del Parc Científic i, finalment, el 2004 es va inaugurar el primer edifici: el Jaume Casademont. Actualment, el parc també el formen el Centre de Robòtica Submarina, construït el 2004; el Centre de Noves Tecnologies Alimentàries, inaugurat el 2005; el Centre d’Empreses Giroemprèn, del 2006, i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, que s’hi va afegir el 2007.

Aquests edificis disposen de laboratoris perfectament equipats, espais de recerca, sales de reunions, despatxos, aularis i molts altres serveis que, conjuntament, ocupen una superfície de més de 36.000 m 2 edificats. Els espais es destinen als grups d’investigació de la UdG i a les empreses que aposten per establir-se al parc. Actualment hi ha més d’un centenar d’empreses residents i més de 30 grups, unitats i centres d’investigació científica i tecnològica que es dediquen sobretot a les tecnologies de la informació, la biotecnologia i la recerca mèdica. El parc també acull prop d’una vintena d’entitats que ofereixen serveis diversos, com la cafeteria i el restaurant. Aquestes dades representen pràcticament el 100% de l’ocupació del parc i un total de més de 1.300 treballadors. Martí Coll, responsable del Parc Café, assegura que mai havia tingut tanta feina: “Cada dia es fan cues a l’hora de dinar”, afirma.

Venda, subhasta i futur incert

Tot i que bull d’activitat, el parc està immers en un procés de liquidació que es remunta al 2015 quan, incapaç d’assumir el deute de 42 milions d’euros amb l’Estat, va entrar en concurs de creditors. Des de llavors es va iniciar un periple de negociacions entre la Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament de Girona i l’Estat. En un principi semblava que hi havia un acord per retornar una part del deute, però finalment va expirar el termini sense que es fes efectiu el pagament i, el 30 de març del 2017, el jutjat mercantil va declarar que el Parc UdG entrava en liquidació. El pla de liquidació preveia una primera fase de venda i, si fos necessari, una segona fase de subhasta, que en conjunt es podria allargar dos anys. El preu de sortida de venda directa del complex era un import d’aproximadament 23 milions d’euros, però per si no tingués resposta es va acordar posar a la venda els edificis en tres lots diferents. Si finalment no es concretés cap de les opcions, seria la UdG, que és propietària del 60% del parc, qui podria quedar-se la propietat total de la instal·lació pagant la hipoteca pendent, que suposa un deute de 10,4 milions.

Tot i que fa més d’un any que es va iniciar el procés de venda, encara no s’ha resolt el futur del complex ni es coneix si hi ha ofertes o negociacions. De fet, l’administració concursal, que substitueix el patronat del parc, es mostra extremament prudent i no vol fer pública cap informació sobre el tema. Ara bé, el que sí que és sabut és que, malgrat la incertesa econòmica, el parc no ha minvat la seva activitat, sinó tot el contrari, està en el seu punt àlgid.

“Un motor econòmic”

Una de les empreses que representa millor el creixement econòmic del parc és Qstura, una escola de disseny, patronatge i confecció que ofereix cursos adreçats a tots els nivells i la titulació universitària en tèxtil i moda. El 2014 l’entitat va establir al Parc UdG un dels dos centres que té a la ciutat i actualment ja ha concentrat tots els seus centres al complex de la Creueta, ja que hi gaudeix d’unes instal·lacions amb la maquinària i el material adequat per a cada nivell de formació i l’ambient empresarial afavoreix els estudiants. Sílvia Castelló, directora del centre, explica: “Cada vegada ens hem anat adaptant més a la realitat del parc i hem crescut progressivament fins a traslladar les dues escoles a l’edifici Monturiol”.

Per a Castelló, l’estada al parc de Qstura és positiva, ja que és “una oportunitat única per teixir sinergies amb altres empreses i, així, mirar de créixer conjuntament”.

Respecte al futur del parc, es mostra preocupada però alhora confia que es trobarà una solució, perquè “no es pot perdre un motor econòmic tan valuós com és el parc”. L’escola té la intenció d’oferir a partir del curs 2019/20 un grau d’innovació tèxtil i creació de moda que prepara amb la UdG i que seria únic a l’Estat.

En la mateixa línia s’expressa Òscar Xavier Gómez, responsable de Tururut Art Infogràfic, una enginyeria multimèdia que es dedica a les tecnologies emergents i els llenguatges experimentals, establerta al parc des del 2012. Gómez afirma: “Estem molt satisfets de la nostra estada al parc, sobretot després del creixement d’ocupació que ha experimentat últimament”; a més, espera poder quedar-se al parc molts anys.

Empreses que volen fer recerca

Un dels àmbits centrals del parc és, en efecte, la recerca i la investigació científica i tecnològica, tant d’empreses privades com de la UdG. La Universitat de Girona té molts grups de recerca establerts al parc, com la càtedra Cambra de l’Empresa Familiar o l’Institut de Química Computacional i Catàlisi. Un dels equips de recerca més importants, vinculat també amb la UdG, és l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, que ocupa tot un edifici del parc des del 2006 i es dedica sobretot a la investigació sobre els usos racionals de l’aigua i els efectes de l’activitat humana sobre els recursos hídrics.

I pel que fa a les empreses privades, algunes de les més rellevants són Sevibe Cells, que s’ocupa de la conservació privada de les cèl·lules mare del cordó umbilical per tractar malalties en el nucli intrafamiliar; Hipra, una empresa de salut animal amb filials comercials que arriben a més de 100 països, i BDF Natural Ingredients, especialitzada en la investigació d’ingredients i additius destinats al sector de l’alimentació.

Sergi Càmara, gerent de vendes de BDF, assegura que “per a una empresa biotecnològica és molt beneficiós poder fer ús d’un equipament especialitzat i compartir-lo amb altres empreses del mateix sector i amb la Universitat de Girona”. El 2012 l’empresa va inaugurar al parc uns laboratoris propis d’I+D i unes oficines comercials; des de llavors, ha anat ampliant progressivament les instal·lacions. En relació amb la situació econòmica del complex, Càmara afegeix que “pràcticament” no han notat els entrebancs pels quals ha passat últimament el parc. L’empresa té un pla alternatiu per si no es produeix el desenllaç esperat, però la seva voluntat és poder-s’hi quedar “durant molt de temps”. Malgrat que es desconeix quin futur li espera al parc, els usuaris confien, valoren i aposten per tot el que els ofereix i esperen seguir participant en el projecte.