Pobles que s’enrunen a l’espera que algú els habiti

Colera“El poble es va enrunant de mica en mica i les cases queden sense teulada, és molt trist”. Aquestes paraules de l’historiador Arnald Plujà fan referència al nucli de Molinàs (Alt Empordà), però poden fer-se extensives a moltes altres poblacions abandonades de les comarques gironines. La natura s’apodera de pobles que fa unes dècades respiraven vida i actualment, deixant de banda els pocs casos en què encara hi viu algú, presenten un aspecte descurat que, tot i això, pot arribar a ser molt atractiu. “Quan pujo a Molinàs, a part del silenci i la tranquil·litat m’agrada imaginar-me les persones que hi vivien, què hi feien”, explica en Carles, un figuerenc que dedica els diumenges a fer rutes amb bicicleta de muntanya.

“Un poble perdut és una pregunta oberta. Edificis ensorrats, esglésies abandonades, escales que no porten enlloc...”, s’afirma al pròleg d’ Els pobles perduts, un llibre publicat fa tres anys per Edicions Sidillà que ja acumula 5.000 exemplars venuts en quatre edicions. A més de Molinàs, en aquesta obra hi apareixen quatre poblacions gironines més: Fitor i Sant Cebrià dels Alls (Baix Empordà), Talaixà (Garrotxa) i Querós (Selva). L’èxit del llibre va afavorir que l’any passat se’n fes una seqüela, Els pobles oblidats, en què es parla de tres poble gironins més: els Metges (Baix Empordà), Briolf i Sant Marçal de Quarantella (Pla de l’Estany).

Ni perduts ni oblidats

Però els qualificatius perduts i oblidats potser no acaben de correspondre’s amb la realitat d’uns nuclis ben coneguts per ciclistes, senderistes i excursionistes, i on gairebé en tots els casos encara hi viu algú. És el cas de Fitor, en ple massís de les Gavarres: la vintena de masos habitats a mitjans del segle passat, en l’època daurada del suro, s’han reduït a tres o quatre cases que només s’omplen els caps de setmana o que funcionen com a negocis de turisme rural. Les masies més notables, que encara continuen dempeus, són dels segles XVII al XIX. L’escassa rendibilitat de l’explotació del bosc va fer que el poble s’acabés abandonant i avui en dia “Fitor no és recuperable com a poble”, opina Josep Sala, alcalde de Forallac. “Una cosa és ser-hi, i una altra anar i venir i dur els nens a l’escola fent molts quilòmetres per una pista forestal”, remarca.

Malgrat això, un dels principals encants dels pobles abandonats és que sempre existeix l’opció de recuperar-los. I fins i tot de comprar-los. La web Aldeasabandonadas.com, una immobiliària líder en aquest sector, s’ha especialitzat en la venda de pobles sencers i actualment ofereix, per exemple, el castell i les cases annexes d’Arenys d’Empordà (Garrigàs) per un preu a negociar.

Projecte per rehabilitar Molinàs

És molt diferent la situació de Molinàs. L’Associació Olea pretén rehabilitar aquest nucli -situat en un altiplà a cinc quilòmetres de Colera, entre la riera de Sant Miquel i la de la Coma de l’Infern- per “viure-hi en família i en comunitat, recuperar la vida rural, el horts i els oliverars i realitzar-hi tallers de natura, d’art, de teràpies naturals, de bioconstrucció i d’energies renovables”, explica Maider Urionagena. Tres anys després de l’inici del projecte, els promotors continuen encallats amb afers burocràtics i al poble només hi ha dues cases senceres.

Tot un contrast amb l’aspecte de finals del XIX, quan tenia un centenar d’habitants i una petita caserna amb carrabiners que vigilaven la frontera. “El poble neix a finals del segle XVIII amb la vinya i mor a finals del XX amb la vinya. La gent podia venir i per dos rals adquirir un tros, construir cases amb pedres de la riera, crear feixes i plantar vinya. Dues generacions van fer aquesta feina , van aprofitar-la dues generacions més i el poble es va acabar. Un esforç descomunal poc aprofitat”, resumeix Arnald Plujà.