MÚSICA

Bad Gyal és la ‘queen’ i el que ella vulgui

La cantant de Vilassar de Mar comença la nova gira amb un calorós concert al Razzmatazz dins del festival Curtcircuit

Bad Gyal explicava  en una entrevista a l'ARA que el seu espectacle està pensat per jugar en la lliga de la música de masses a escala internacional. No va enganyar a ningú: en el primer espai per ensenyar-ho, dissabte a l'escenari de Razzmatazz, va demostrar que el seu xou mira a la cara a qui vulgui. Una funció calenta, tòrrida, juvenil i exuberant en la qual tot funciona i passa com una exhalació.

"Diuen que això és un concert, però a mi no m'agraden els concerts, perquè la gent no balla mai. El que fem nosaltres és una festa", va dir en una de les seves poques comunicacions amb l'audiència. D'aquí que la concepció de directe de Bad Gyal s'acosti molt més al sound system jamaicà (representat per dos grans jocs de bafles) que al d'un recital comú: la seva actuació va ser trepidant, sense pausa i plenament dedicada a la dansa hedonista. Vestida amb un minúscul 'body' platejat i un barret blanc fet de plomes, la diva maresmenca es va trobar davant d'un públic entregat a cada moviment, a cada gest. Ja fos una mirada còmplice, un somriure o un cop de maluc.

La seva discoteca gegant és d'aquelles que no abaixen les revolucions, no hi ha temps per a balades o discursos. Una hora d'espectacle sembla poca estona per a qui paga una entrada, però passa tot tan ràpid que allargar-ho probablement aniria en detriment del tipus de xou. El que ningú pot recriminar-li és que deixi cartes al vestidor, perquè sonen totes les seves cançons més populars. Un catàleg de pop, dancehall i reggaeton que no ha parat de créixer en els últims tres anys i que dissabte va tenir diversos punts àlgids: l'encadenament de Candela i Open the door tot just començar, els mix entre Pai i Mercadona o l'explosió de papers de colors a Alocao, l'últim èxit de la catalana, que ja fa olor de clàssic.

Un xou internacional

Respecte a l'històric concert que va fer al Sónar del 2017, l'essència no ha canviat. El Yo sigo iual, que dissabte va dedicar els seus pares, es pot aplicar a aquest espectacle: és la mateixa noia però fent-ho tot molt millor i més professional, cantant-ho gairebé tot en directe, ara perfectament coordinada amb les ballarines i tenint un xou totalment compacte.

La festa d'ahir va acabar amb Fiebre, ella visiblement emocionada i el públic totalment embogit. Dos concerts en dos dies a Barcelona, en el marc del festival Curticircuit, i sumant 4.000 entrades venudes i esgotades en pocs dies. El mateix nombre de tiquets que grups internacionals que omplen el Sant Jordi Club. Diu Bad Gyal que fa anys ella era la 'queen' de Barcelona, i continua sent-ho: la " queen", el " pussy que mana" i el que ella vulgui. I Fiebre, un dels himnes oficiosos de la ciutat. 

Més continguts de