Arts escèniques

Carlota Subirós converteix 'El quadern daurat' en un trencaclosques escènic

Nora Navas protagonitza al Teatre Lliure la primera adaptació teatral de l'obra de Doris Lessing

L'escriptora Doris Lessing (1919-2013) és una figura omnipresent en la trajectòria de Carlota Subirós. El 2008, la directora i dramaturga va traslladar a l'Espai Lliure la seva admiració per Lessing amb Jugar amb un tigre, una de les poques peces teatrals de l'autora, premi Nobel de literatura. Ara Subirós fa un salt més ambiciós perquè porta a escena la novel·la més monumental i reconeguda de l'escriptora, El quadern daurat. L'obra s'estrenarà el 5 de març a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i representa una fita teatral, perquè no s'havia portat mai fins ara als escenaris.

Doris Lessing, una veu contra les injustícies del segle XX

"És la primera vegada en deu anys que no treballava en un projecte tan gran i sorgit d'una iniciativa personal", afirma Subirós. Convertir El quadern daurat en teatre era per a ella "una idea boja guardada a la recambra de l'ànima" que ara prendrà forma amb l'actriu Nora Navas al capdavant. L'espectacle, que és la primera producció íntegra del Teatre Lliure des que Juan Carlos Martel n'és el director, compta amb un repartiment extens format per Guillem Barbosa, Mia Esteve, Javier Beltrán, Marta Ossó, Fèlix Pons, Montse Esteve i Vanessa Segura. 

El quadern daurat va seduir Subirós i tota la companyia pel seu contingut (és considerada una de les obres feministes de referència del segle passat), però també per la seva estructura formal. La protagonista, Anna Wulf (Nora Navas), és una escriptora i activista d'esquerres que, als anys 60, veu com totes les seves facetes se li ensorren a la vegada. "Veu caure els seus ideals i es veu obligada a confrontar-se amb les seves conviccions per aconseguir una vida que tingui sentit, sigui justa i faci honor als seus compromisos", recorda la directora, i Navas afegeix: "Wulf s'adona que les paraules no diuen el que vol expressar, i inicia un viatge per intentar parlar des de la veritat quan al seu voltant tot s'està desintegrant".

Un caos que es desborda per tot arreu

Per explorar les esquerdes tant polítiques com socials i personals, Wulf aboca les seves vivències i preocupacions en diversos quaderns, cadascun dels quals té un color diferent i aborda una part de la seva existència. Aquesta fragmentació dota l'obra "d'un calidoscopi d'històries" i una sensació "de superposició de capes", diu Subirós. L'espectacle salta d'un quadern a un altre mitjançant un joc de llums i colors que tenyeixen l'espai escènic i converteixen les parets en les pàgines d'una llibreta. "A mesura que avança l'obra els colors es comencen a fusionar fins a convertir-se en un gran magma", explica la directora, que assenyala que aquest exercici visual vol simular "l'esforç per contenir un caos que es desborda per tot arreu". 

El quadern negre és el més tèrbol de la novel·la i parla dels records de joventut de la protagonista a Rhodèsia. Subirós el recrea a escena mitjançant projeccions d'escenes interpretades per nou actors més, entre els quals hi ha Babou Cham, Bella Agoussou, Joan Amargós i Anna Güell. "Al principi vam plantejar-nos si valia la pena traslladar la història a l'època actual, però vam veure que no tenia sentit. És important llegir la vigència de les generacions que ens han precedit i veure com parlen de conflictes que vivim avui", apunta Subirós, que ha comptat amb la col·laboració de Ferran Dordal per a la dramatúrgia.

Esporgar i sintetitzar una novel·la de gairebé mil pàgines és una tasca ingent, però Subirós precisa que la seva feina no ha consistit en fer una transposició contínua d' El quadern daurat, perquè "seria impossible", sinó donar forma a "un viatge al caos". La directora ha treballat amb la idea de "retalls", intentant "que hi apareguin tots els quaderns" i fent honor així a "una obra mestra de referència que va definir i transformar tota una generació".