LA CULTURA ES DESCONFINA

Esperant que un rebrot no aixafi la guitarra a la tardor

L’evolució de la pandèmia convida a un tímid optimisme passat l'estiu

XAVIER CERVANTES, VALÈRIA GAILLARD, NÚRIA JUANICO, SÍLVIA MARIMON, JORDI NOPCA, ANTONI RIBAS TUR, XAVI SERRA

Com serà la cultura passat l’estiu? Ara com ara, el Govern està treballant en l’escenari post fase 3. “Hem de veure si aleshores es podran fer esdeveniments culturals per a 25.000 persones i si festivals com el Canet Rock seran possibles a la tardor”, diu Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). És a dir, l’evolució de la pandèmia serà tan determinant que potser a l’octubre la realitat no tindrà res a veure amb les previsions fetes a finals de maig, i encara menys amb les d’abril. “Fa unes setmanes encara pensàvem que no hi hauria concerts fins al 2021”, recorda el president de l’Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana, per fer notar la volatilitat de l’era covid.

Cultura malgrat tot

Per si de cas, l’ecosistema cultural mira la tardor amb prudència. “Si no hi ha un rebrot fort i el consum es recupera, seran bons mesos. En cas contrari, ja ho veurem. Ara, com a mínim, estem més conscienciats i protegits si el virus torna a escampar-se, i actuarem abans: les conseqüències, per tant, seran per força menors”, assegura el president de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis. La prudència, però, no anul·la l’esperança, que en el cas de les arts escèniques significa poder “obrir amb el 100% de l’aforament i sense cap restricció”, tal com diu la presidenta d’Adecta, Isabel Vidal: “M’agrada imaginar la tardor amb una campanya prèvia per anar al teatre i el públic expectant de poder venir, veient que les sales són espais segurs i no s’ha de tenir por. No m’agradaria veure platees amb mascaretes, però si calen preferim obrir així i que els espectadors vinguin protegits. Serà una tardor de repesca, amb molts espectacles que es van cancel·lar reprogramats, però també hi haurà produccions noves”.

L’aforament, en canvi, no és el principal malson dels productors de cinema. “A la tardor hi haurà un col·lapse total d’estrenes. I això implica que, fins i tot si el públic respon i va als cinemes com abans de la pandèmia, la recaptació de les pel·lícules serà per força més baixa del normal”, explica la vicepresidenta de la Federació de Productors Audiovisuals (PROA), Valérie Delpierre. Pel que fa als rodatges, “la situació és molt diferent perquè preocupa molt la possibilitat d’un rebrot de contagis”. “Començar un rodatge i que s’hagi d’interrompre és un escenari que ningú vol imaginar, sobretot perquè les companyies d’assegurança no volen cobrir la cancel·lació per epidèmia. Això fa que alguns productors estiguem avançant al setembre algun rodatge que teníem previst començar a l’octubre o novembre”, diu Delpierre.

Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinema, apunta un element amb incidència planetària: “Es començarà a redefinir a nivell global el calendari d’estrenes i sobretot a replantejar el potencial d’explotació d’una pel·lícula. I en funció d’això, es corregiran les inversions que es fan en les grans produccions: no és el mateix poder estrenar en 5.000 pantalles que en 3.000”.

Els museus i el retorn a l’escola

Elsa Ibar, directora general de Patrimoni, amplia el focus més enllà del sector cultural per recordar que al setembre “tornen les escoles”: “Són uns usuaris molt importants dels museus. Com que la capacitat de les aules haurà de ser més reduïda, des d’Educació es va dir que s’hauria de pensar en altres equipaments, i els museus poden ser espais alternatius. Hem de veure com interactuem més enllà de l’espai físic, per fer programes conjunts”. Això estaria en sintonia amb la filosofia del director del MNAC, Pepe Serra, que defensa que als museus “les coses s’han de fer d’un manera diferent per produir amb altres col·lectius”. “Hi ha moltes veus de la societat i que són molt representatives i que no són a les governances dels museus”, diu Serra. “Un museu ha de ser social”, coincideix Ibar.

Cultura a la tardor

Festival de Cinema de Sitges

El Festival de Cinema de Sitges es farà a l'octubre “en les condicions més normals possibles”, diu el seu director, Ángel Sala. No serà un festival com el d’altres anys, perquè hi haurà limitacions, tot i que la realitat pandèmica canvia tant que encara és aviat per saber què passarà a l’octubre, sobretot pel que fa als aforaments. Ángel Sala, això sí, assegura que el festival serà “en gran part presencial” i no descarta “un sistema híbrid” amb projeccions que es puguin seguir en línia.

Fina Miralles al Macba

Soc totes les que he sigut és el títol de la gran exposició comissariada per Teresa Grandas que el Macba dedicarà a Fina Miralles (Sabadell, 1950). Una mostra imprescindible.

Concerts en sales i auditoris

El Palau de la Música, L’Auditori i el Liceu activaran la temporada 2020-2021 a la tardor, encara amb la incògnita sobre l’aforament. De la mateixa manera, les sales de concerts privades esperen instruccions per saber en quines condicions es podrà treballar. “Les sales necessiten un 80% d’aforament i que funcionin les barres per poder cobrir despeses”, recorda el president de l’Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana.

El ‘Tirant’ de Màrius Serra

La tardor editorial portarà una adaptació de Tirant lo blanc feta per Màrius Serra, i nous llibres de Lluís Llach, Colson Whitehead, Martí Gironell, Per Petterson i Patrick Radden Keefe.

Els teatres aixequen el teló

El TNC començarà la temporada amb monòlegs inspirats en el Decameró. El Poliorama acollirà una nova producció d’ El mètode Grönholm. Al Romea tornarà Cobertura, de Clara Segura i Bruno Oro; al Goya, Cinco horas con Mario amb Lola Herrera i La fuerza del cariño amb Lolita, i al Condal Daniel Diges vs. Gerónimo Rauch. El Mercat de les Flors reprogramarà espectacles cancel·lats. I el Mago Pop farà tota la temporada al Teatre Victòria.