ART

Daniel G. Andújar crema el cànon a la Fundació Suñol

El projecte de l’artista per a la Documenta de Kassel arriba a Barcelona

L’última Documenta de Kassel, celebrada l’any passat, va ser diferent de totes les anteriors: no es va desenvolupar només en aquesta ciutat alemanya, sinó també a Atenes, perquè la crisi econòmica i els estralls de la crisi migratòria van convertir la capital grega en un lloc de treball ineludible per als artistes i els intel·lectuals. L’artista Daniel García Andújar (Almoradí, Alacant, 1966) va desenvolupar un projecte a totes dues ciutats, i el públic que no el va poder veure en el seu moment té una cita imprescindible a la Fundació Suñol a partir d’avui: “Un dels grans dèficits que tenim és que hi ha artistes que presenten projectes amb molt nivell i no arriben ni a Catalunya ni a l’Estat”, diu el director artístic de la institució, Sergi Aguilar.

La mostra porta per títol Daniel G. Andújar. Els desastres de la guerra i unifica per primera vegada la mostra alemanya i la grega. Arrenca amb un vídeo que recull la culminació de l’exposició a Kassel: la crema d’una falla feta amb reproduccions d’escultures clàssiques, presentades dins uns esquelets de fusta que recorden les evacuacions de museus durant una guerra. “Són dues peces diferents però sempre les vaig plantejar amb un diàleg constant. La part d’Atenes al·ludeix al cànon i la de Kassel a la guerra i l’actualització dels conflictes”, explica Andújar. De resultes d’aquest diàleg entre art, història, política i guerra, el cànon artístic apareix, com diu el mateix artista, com una “imposició” i com “una força d’ocupació”. A diferència de les falles i les fogueres de la nit de Sant Joan, a Alemanya la crema de la falla va ser delicada: “Cremar escultures té un significat molt potent, perquè els totalitarismes s’apropien de la cultura popular i del llenguatge. Tot queda reciclat pel filtre del totalitarisme”.

Daniel G. Andújar treballa com un investigador, un antropòleg i un arxiver, reciclant imatges i fent dibuixos per ordinador -està considerat un pioner del Net.art a l’Estat-. Analitza les representacions del cos humà, l’ús que el nazisme va fer de la fotografia per tipificar jueus i gitanos i les imatges de les tortures i la guerra. El material exposat conté capes i més capes d’informació i expliquen històries de la Guerra Civil, el nazisme i també de la deriva del llenguatge clàssic de l’escultura en casos com el parc temàtic Terra Mítica. Un dels plats forts és una sèrie de reproduccions en miniatura d’escultures clàssiques famoses. La successió de les peces es veu alterada amb figures de cossos fora del cànon i en postures provocatives per als discursos artístics. També una paret plena d’imatges amb comentaris de l’artista on hi ha des de l’Infern d’una pintura del Bosch fins al primer apàtrida, Henry Martyn Noel, un soldat nord-americà que va tornar a Kassel després de la Segona Guerra Mundial. Durant aquestes setmanes, Daniel G. Andújar és present a Barcelona per partida doble, ja que té en cartell una altra exposició a la galeria Àngels Barcelona, El gat de Schrödinger. La superposició d’estats i la paradoxa de l’observador.

Més continguts de