David Bowie és... una exposició impressionant

El Museu del Disseny acull fins al 25 de setembre una gran mostra que explora el procés creatiu de l'artista britànic

Una cita de Plató i el vestit dissenyat per Kansai Yamamoto per a la gira del disc Aladdin Sane donen la benvinguda a l’exposició 'David Bowie is', que es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona des d’avui fins al 25 de setembre. Tokyo pop, es diu el vestit, i és una combinació de tradició, en aquest cas japonesa, i modernitat, aquí la dels anys 70. El diàleg, a vegades a crits, entre tradició i modernitat és un dels relats d’aquesta mostra sobre David Bowie (1947-2016) comissariada per Victoria Broackes i Geoffrey Marsh que es va inaugurar al Victoria and Albert Museum de Londres el 2013 i que ja s’ha vist a Toronto, Berlín, Chicago, París, Melbourne, Groningen, Bolonya i Tòquio.

En una altra sala, i sota l’epígraf 'Plagi o revolució?', hi ha fotografies del musical 'Cabaret' per explicar d’on va treure Bowie la inspiració per a la il·luminació de la gira de 'Station to station'. En un racó també hi ha un autoretrat del pintor Erich Heckel, un dels representants de l’expressionisme alemany i influència evident en l’etapa berlinesa de Bowie. La vampirització de referents i tendències és un altre dels fils que estira l’exposició de manera molt honesta, sense amagar pràcticament res; fins i tot assenyala que el posat i el vestuari del músic anglès a la contraportada del disc ' Hunky dory' estan inspirats en la Katharine Hepburn de la pel·lícula 'Històries de Filadèlfia'.

Com un xaman

“Un dels aspectes que fan que David Bowie sigui un personatge ideal per a una exposició d’aquest tipus és la manera com va aplegar tota mena d’influències per produir una cosa nova, original i interessant. I no només això, sinó que també va connectar els seus milions de fans amb els llocs d’on venen aquestes influències. Tenia aquesta qualitat gairebé de xaman. Era com una persona que té dins seu tot un sistema educatiu”, explica Victoria Broackes. Tanmateix, David Bowie is és molt més que una sèrie de relats complementaris o una acurada selecció de material provinent de l’arxiu Bowie de Nova York. Sí, hi ha tot el que l’admirador podria esperar, però exposat d’una manera poc convencional que alhora permet aprofundir en una personalitat artística única. A partir de 300 objectes de tota mena, l’exposició intenta -i ho aconsegueix- mostrar els processos creatius de l’artista.

D’alguna manera, també explica els mecanismes artístics de la cultura de masses, la feina constant que hi ha darrere de cada gest, i presenta Bowie com “un continuador del que representava Andy Warhol, per la manera de comunicar-se amb les masses i de desafiar les expectatives de la gent, i possiblement a una escala més gran perquè va arribar a moltes més persones”, diu Broackes, que recorda que Bowie era “u n gran admirador d’Andy Warhol, però quan el va conèixer la trobada no va anar gaire bé”. Per cert, en una de les sales hi ha espai per a imatges de la pel·lícula Basquiat (1996), en què Bowie interpretava Warhol.

A David Bowie is no hi ha una continuïtat cronològica pròpiament dita, tot i que és fàcil seguir-ne les diferents etapes creatives. Tampoc és exactament una successió d’apartats temàtics, tot i que hi ha espais consagrats únicament al cinema o a Berlín. La moda, per exemple, va apareixent al llarg de la visita, unes vegades per mostrar les diferents encarnacions estètiques, altres per il·lustrar el bon ull que tenia per lligar la seva estètica a dissenyadors més joves que ell com Alexander McQueen.

La música, òbviament, és present a tot arreu, i de fet és recomanable fer la visita amb una audioguia que en realitat és un compendi de músiques i comentaris que s’activen automàticament interactuant amb objectes i imatges mentre es passeja per les sales. Això fa la visita més immersiva, encara que aguditza el caràcter individualista o íntim de l’experiència. El caràcter immersiu, per cert, es desborda en l’última sala de l’exposició: quatre parets plenes de diferents Bowies sobre les quals es projecten imatges mentre sonen cançons amb un so aclaparador. “L ’individualisme radical de Bowie, que accepta les persones tal com són, és una constant a la seva vida, i també és el missatge que adreçava als seus fans: tots tenim un caràcter amb moltes dimensions, i el que ens demanava és que busquem tots aquests aspectes que portem dintre i treballem per desenvolupar-los”, diu Broackes.

15.000 entrades venudes abans d’obrir

David Bowie is ve precedida per l’èxit allà on s’ha vist, i tot fa pensar que passarà el mateix a Barcelona. “Ja se n’han venut 15.000 entrades, cosa que diu molt de l’expectació que ha generat”, diu Rafael Giménez, representant de Sold Out, la companyia promotora de l’exposició a Barcelona juntament amb DG Entertainment. Entre totes dues destinen a l’exposició 1,5 milions d’euros, inclosos els 300.000 euros que ha costat el trasllat de totes les peces des de Tòquio. El Museu del Disseny, dirigit per Pilar Vélez, hi aporta 50.000 euros. “La moda i el disseny gràfic són el nexe directe entre el museu i David Bowie”, diu Vélez, que afegeix que tot plegat “és molt més que una exposició”.

Les entrades per a David Bowie is costen 14,90 euros de dilluns a dijous i 17,90 euros de divendres a diumenge.

Completant el retrat del camaleó

David Bowie is mostra tots els David Bowies dins de l’exposició del Museu del Disseny i fora. A més del recorregut gairebé inabastable de la mostra, es poden seguir diferents activitats paral·leles i complementàries que ajuden a perfilar el retrat d’un artista mutant que tanmateix no va deixar de ser mai David Bowie.

L’home de les estrelles

L’evolució d’un laberint estètic i un gran treballador

David Bowie és un i molts. Victoria Broackes, comissària de l’exposició juntament amb Geoffrey Marsh, va quedar impactada per Bowie quan va escoltar Life on Mars? “El single no era meu, sinó d’un company d’escola, però el vaig escoltar moltíssimes vegades, i per a mi va significar molt”, diu Broackes. Per això mateix la seva part preferida de l’exposició és la dedicada a Life on Mars? Com en altres espais de la mostra, hi ha un esforç per ensenyar tot l’univers al voltant de la cançó, pistes que serveixen per guiar el visitant per un fascinant laberint estètic que Broackes no considera que sigui fruit de la genialitat, o almenys no només. “Va aconseguir l’èxit treballant de valent. Va haver de treballar molt i equivocar-se moltes vegades. Això és una cosa que en la indústria musical d’avui dia seria impossible”, lamenta.

‘Bowie cinema’

Un cicle amb pel·lícules i documentals

El cinema, com la literatura, esquitxa diferents espais de l’exposició, i també té un àmbit propi que mostra un Bowie al servei d’altres creadors. Sí, ell podia perfilar el personatge de Warhol al film Basquiat o el del major Strafer a Bon Nadal, Mr. Lawrence, però aquí la responsabilitat final corresponia als directors i no a l’home que controlava tots els detalls dels discos i els espectacles relacionats amb la música. El cicle Bowie cinema projectarà cada dijous del 13 de juliol al 24 d’agost a l’auditori del Museu del Disseny pel·lícules en què feia d’actor i documentals sobre la seva figura.

Activitats paral·leles

Un concert simfònic i una exposició fotogràfica

David Bowie is s’escampa més enllà del Museu del Disseny amb diferents activitats. Per exemple, el concert que oferirà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) el 13 de juliol a L’Auditori. Serà una interpretació simfònica del disc Blackstar, el testament de Bowie, a partir dels arranjaments d’Evan Ziporyn. El concert està inclòs dins del programa del festival Grec. Fruit de la col·laboració del museu amb la Biblioteca del Clot es farà una exposició sobre Bowie amb imatges de fotògrafs catalans i espanyols.

Aprofundir en la icona

Conferències, xerrades i entrevistes

Un dels complements més atractius de l’exposició és l’anomenat Bowie talks, conferències, taules rodones i entrevistes organitzades amb la col·laboració de la UPF Barcelona School of Management. Es tracta d’aprofundir en la polièdrica naturalesa de Bowie de la mà, entre d’altres, del dissenyador Kansai Yamamoto, que va treballar amb l’autor de Ziggy Stardust ; el fotògraf Denis O’Regan, que va documentar tres gires del Duc Blanc; el promotor musical Daniel Grinbank, de DG Producciones, i Francis Whately, director del documental David Bowie: The last five years.