Teatre

El teatre continua bategant al Maldà

La nova temporada inclou cinc estrenes, entre les quals hi ha una hilarant comèdia de Rusiñol

La presentació mateixa de la temporada, aquest divendres, ja ha sigut tot un espectacle. Els actors frisen per pujar a l'escenari, per reprendre estrenes que havien quedat interrompudes per la pandèmia i reposar muntatges reeixits. El Maldà creua els dits i llança un cartell de nou títols –cinc estrenes i quatre recuperacions– que es podran veure del 6 de setembre del 2020 al 9 de maig del 2021. Són menys espectacles que les temporades anteriors i l'aforament, per mesures de seguretat sanitàries, quedarà reduït a la meitat, és a dir, a 25 localitats.

Ricard Farré i Arnau Puig són els artífexs de la nova producció d'aquest any, El bon policia (del 10 de febrer al 7 de març). Es tracta d'una comèdia d'embolics de Santiago Rusiñol protagonitzada per dos bons jans que han de fer malabarismes per sobreviure. "Ens agrada revisar els clàssics catalans i vam caure sobre aquest text desconegut del 1905, que quan es va estrenar va ser un absolut fracàs", explica Ricard Farré, que defensa l'actualitat d'aquesta comèdia que passeja per les penes i glòries de l'ésser humà. De cara a l'octubre s'estrenarà El silenci dels telers (del 7 d'octubre a l'1 de novembre) amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart, que s'havia d'estrenar just quan va començar la pandèmia. Les actrius Maria Casellas i Andrea Portella s'endinsen en les colònies tèxtils de la mà de les dones, veritables protagonistes de la peça produïda per Maria Casellas i EMERGÈNcies. Casellas coneix bé aquest univers perquè la seva àvia i la seva mare hi van treballar: "Volia parlar del pes que van tenir al nostre país aquestes fàbriques a través de les petites històries". Segons Portella, les colònies tèxtils són una metàfora ideal per entendre com funcionava tot el món en aquella època.

Prendrà el relleu a l'escenari Una galaxia de luciérnagas (del 4 al 29 de novembre)escrita i dirigida per Aina Tur. Aquest monòleg al qual donarà vida Anna Alarcón es basa  en una experiència traumàtica de l'autora: un segrest de cinc europeus en un país de l'Amèrica Llatina. És una producció de Marina Marcos i del Maldà que va passarà també pel Temporada Alta abans de rodar per Menorca, Mallorca i Madrid. 

Finalment es podrà estrenar Boira a les orelles (del 7 de gener al 7 de febrer) d'Els Pirates Teatre, previst inicialment per al març passat. La història s'inspira en un cas real i orbita al voltant de la sordesa. Enric Romaní, que en signa l'escenografia, va néixer el 1984 a Barcelona i no va ser fins als cinc anys que li van diagnosticar sordesa profunda. I això que els seus pares eren músics. "És una història plena d'anècdotes divertides que et fan entendre què sent una persona que no hi sent en un món en què tothom hi sent", diu Bernat Cot, un dels intèrprets al costat de Núria Cuyàs i Lluna Pindado.

Recuperar el patrimoni

El Serafí Pitarra més musical centralitza l'última de les estrenes de la temporada del Maldà, amb un max mix de tres sarsueles fresques i vives de l'autor del segle XIX. Produït per Epidèmia Teatre, Mistela Candela Sarsuela (del 7 d'abril al 9 de maig) relata el dia a dia d'una sastreria, "un espai que s'ha perdut", comenta l'actriu Aida Llop. "Volíem fer alguna cosa del nostre patrimoni perquè després d'estudiar teatre musical a l'Institut del Teatre ja estàvem fartes de fer càstings per a les grans produccions i, en canvi, creiem que tenim un patrimoni poc conegut del qual volem treure la pols", diu Llop. Joel Riu ha fet els arranjaments d'aquesta peça hilarant amb la qual la jove companyia ja signa la tercera producció. 

El Maldà reposa alguns dels títols que hi han funcionat més bé, com ara Barbes de Balena, de Creació Col·letiva, que obrirà la temporada el 6 de setembre; Akelarre amb The Feliuettes (de l'1 de desembre al 3 de gener); les ja tradicionals Nadales amb Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals (dates per confirmar), i ALHAYAT o la suma dels dies, de La Viciosa (del 9 de març al 2 d'abril) que ens parla de les històries que hi ha darrere el drama dels immigrants sirians. La idea original és de Laia Foguet, que el 2016 va viatjar al camp de Lagadikia (Grècia) i va participar en un projecte per muntar-hi una biblioteca. "Hi havia molta vida i molta energia, ganes de fer coses, però no els deixaven sortir d'allà", explica Foguet. La peça es farà barrejant idiomes: català, anglès i àrab.