LITERATURA

Edició crítica de luxe de ‘La paraula en el vent’

L’obra completa de Carner comença a sortir al gener

La paraula en el vent, de Josep Carner, el llibre que “inaugura la poesia catalana moderna”, en paraules del professor Jaume Coll, torna a les llibreries en una edició crítica esplèndida i luxosa. Són tres volums, que sumen gairebé 600 pàgines i costen 72 euros. No és l’única notícia carneriana de la tardor: el gener del 2016 Edicions 62 publicarà el primer volum de l’obra completa, que reunirà en un miler de pàgines els primers onze llibres del poeta, i cobrirà així vint anys de la seva obra, del 1904 al 1924.

El primer dels tres volums de La paraula en el vent (Publicacions de la Universitat de Barcelona) conté “l’edició facsímil d’un exemplar únic, utilitzat pel poeta per revisar, de mà seva, els poemes de La paraula en el vent que va incorporar a La inútil ofrena, vasta selecció de poesia amorosa” que seria publicada el 1924, deu anys després que el poemari objecte d’estudi. S’hi poden llegir les anotacions del poeta, que canvia paraules (“serena” per “sirena”, a Els somnis ), expressions (“vol dar la beutat” per “ens atorga l’encant”, a Conhort ), grafies (“flôs” per “flors” a Infidelitat ) i fins i tot títols (El venticell es transforma en El pensament exalçat ).

El trajecte del llibre

De Blecua a Coll passant per Gabriel Ferrater

A les Jornades Carner, organitzades aquesta setmana a la Facultat de Filologia, el professor emèrit de la UAB Alberto Blecua recordava que va comprar l’edició de La paraula en el vent amb anotacions del mateix poeta -ara a l’abast en l’edició facsímil- en una llibreria del carrer Petritxol. “L’hi vaig deixar a Ferrater i es va perdre perquè al cap de pocs dies va morir -deia-. Temps després vaig dir a en Jaume Coll que si el localitzava l’hi regalava. El llibre és a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, molt ben conservat”. És l’únic poemari de Carner amb anotacions de l’autor que es conserva.

A primer cop d’ull es detecta la força i espurneig de la paraula de l’autor. Mai no és tothom content està format per un únic quartet magnífic: “Quan tornes a ta cambra eixint del ball, / hi ha una dolor i un goig a la vegada: / el cruixit de ta seda abandonada / i el llampegueig de joia del mirall”. No és menys impressionant l’inici de Folla dona gentil... : “Què diria de tu, cosa inútil i eterna, / què diria de tu, folla dona gentil, / la que tustes al cor ufanós i a l’humil / de seguida que el vent apagà la llanterna?”

Escriure d’amor

Un domini magistral

de l’art de confegir versos

Al segon volum Jaume Coll “proposa una edició dels 65 poemes de La paraula en el vent a les pàgines de l’esquerra, i, a les de la dreta, una edició de les formes finals dels poemes que, revisats, van passar a altres llibres: 17 a La inútil ofrena, 39 a Poesia ”. A tall d’exemple, el segon quartet del poema La més alta -en què Carner dóna veu a la fulla més alta d’un “pollanc”- es transforma notablement. En l’edició del 1914 fa així: “Però si visc de gràcies sobiranes / de mes germanes he traït la sang, / i em són les seves joies tan llunyanes / com la frisança d’un bell astre blanc”. A Poesia, reestructuració, reescriptura i aplec de l’obra de Carner publicat el 1957, el mateix quartet pren una altra dimensió: “Sola dansant en mes diades vanes, / de mes germanes he traït la sang: / em són llurs vagaries tan llunyanes / com l’ull negre del pou i el núvol blanc”.

La paraula en el vent sap trobar una veu poètica pròpia que parla de l’amor en un to i amb una preocupació molt allunyats dels de la poesia dominant -resumeix Coll-. Un discurs intens, colpidor, sense abandonar mai el llenguatge referencial, i amb un recurs dosificat, distanciador, la ironia, consubstancial en ell, d’indiscutible eficàcia, present fins i tot en un llibre tan desolador com aquest”. El 1914, amb 30 anys, Carner ja havia publicat -entre altres- Els fruits saborosos (1906), Verger de les galanies (1911) i Auques i ventalls (1912). Quan va publicar La paraula en el vent l’autor es trobava “al llindar d’un domini magistral del seu art -diu Coll-, i aquesta consecució, en ell i en qualsevol gran escriptor, és fruit d’una aventura exclusivament individual”.

La present edició de La paraula en el vent es completa amb un tercer volum, Paraula en prosa, format per textos sobre la recepció del llibre “per part de la crítica coetània i després una tria d’assaigs del poeta d’història literària, de traducció de grans autors, de revisió de la seva obra, de teoria de la creació, i un colofó amb imatges comentades”. Un autèntic festí literari.

Més continguts de