FOTOGRAFIA

Foto Colectania estrena la nova seu amb un festí de fotollibres

El CCCB acull el gruix de l’ambiciosa exposició ‘Fenomen fotollibre’, que arrenca a la sala del Born
Foto Colectania estrena la nova seu amb un festí de fotollibres

Potser fa temps que no el fullegeu, o fins i tot no sou conscients que el teniu, però molt probablement a casa vostra hi ha algun fotollibre. O al contrari, us el mireu sovint i en col·leccioneu. Tant en un cas com en l’altre, l’exposició que obren avui la Fundació Foto Colectania -que estrena nou espai al passeig Picasso, 14- i el CCCB a les seves seus, titulada Fenomen fotollibre, és una cita molt recomanable durant aquests mesos i l’oportunitat de descobrir moltes de les infinites possibilitats d’aquest mitjà. Fenomen fotollibre és l’exposició més ambiciosa sobre aquest camp i demostra com una exposició sobre llibres es pot convertir en un muntatge de grans dimensions i ple de troballes suggerents.

“El fotollibre és democràtic, se n’imprimeixen molts exemplars, i és barat durant molt de temps, fins que es converteix en rar. I fins i tot n’hi ha de molt bons que se segueixen reeditant cada any”, explica Horacio Fernández, el comissari de la part de la mostra que es pot veure a Foto Colectania, titulat La biblioteca és el museu. Per a Fernández, els fotollibres tenen un impacte històric: “El fotollibre forma part de la nostra cultura tècnica i artística, és un dels grans invents del segle XX en relació a l’art. La història de l’art que ens expliquen no està protagonitzada per pintors i productors d’instal·lacions, sinó per l’art que té a veure amb la tècnica, que és l’art del nostre temps. Les grans obres actuals de les quals es parlarà seran fotografies, i concretament fotollibres i pel·lícules”.

Horacio Fernández ha reunit llibres i fotografies de desenes de fotògrafs, entre els quals hi ha Gabriel Cualladó, Manuel Álvarez Bravo i Henri Cartier-Bresson, entre altres artistes com Man Ray, Richard Avedon, Irving Penn i Susan Meiselas. Aquest i la resta d’àmbits, ubicats al CCCB, tenen un tret en comú: inclouen alguns dels 57 fotollibres -d’una col·lecció de més de 13.000- del fotògraf britànic Martin Parr que fan de fil conductor de tota l’exposició amb l’objectiu, com diu el mateix Parr, de mostrar “la varietat d’escales, narratives i valors dels fotollibres”.

La fotografia, a l’alça a l’Estat

“La història de la fotografia depèn d’aquests llibres, que ens han explicat milions d’històries”, subratlla Fernández. “Els fotollibres són objectes que tenen la capacitat de canviar la vida de les persones i dels fotògrafs”, afirma Parr. “En els últims 20 anys hem pogut canviar la consideració de germà pobre que el fotollibre ha tingut al llarg de la seva història -afegeix-. Es van passar per alt perquè la història l’han escrit acadèmics, teòrics i comissaris que no han entès fins a quin punt els fotollibres són importants per als fotògrafs”. A més, Parr creu que és especialment rellevant que aquesta mostra s’hagi organitzat a Barcelona: “La valoració de la fotografia a Espanya ha canviat molt en els últims 15 anys i en gran mesura es deu al fet que els fotògrafs han tingut l’oportunitat de publicar fotollibres. És molt apropiat que aquesta exposició neixi a Barcelona, perquè és una ciutat molt rellevant en la història de la fotografia”.

La inauguració de la nova seu de Foto Colectania coincideix amb el seu 15è aniversari. I les novetats van més enllà de l’edifici. “L’aniversari també ha suposat un replantejament de les funcions. Ara, a més d’una Colectania física i una de virtual, la biblioteca tindrà programació pròpia”, diu l’impulsor de l’entitat, l’empresari Mario Rotllant. El que no ha canviat són els puntals del projecte: el director, Pepe Font de Mora, i Irene de Mendoza, la directora artística. Fenomen fotollibre estarà oberta fins al 25 de juny a Foto Colectania i fins al 27 d’agost al CCCB.

Una explosió al CCCB

A més de Fernández i Martin Parr, la mostra té un equip de curadors format per set comissaris més que s’han fet càrrec dels sis àmbits de la mostra ubicats al CCCB. Aquí la diversitat de formats explota: el contingut dels fotollibres es pot veure a través de les mateixes obres i també es desplega amb ampliacions, audiovisuals i instal·lacions produïdes per a l’ocasió. Els diferents àmbits estan dedicats a temàtiques com la protesta i la propaganda i les pràctiques contemporànies. L’artista Erik Kessels, que ja va fer una instal·lació gegantina per a l’exposició Big Bang Data, en aquesta ocasió parla de desastres i fracassos amb fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Els llibres de propaganda i protesta són oposats, però tenen en comú el seu afany innovador. “Són un terreny molt fèrtil per a l’experimentació: els de propaganda perquè hi ha molts diners per fer-los, i els de protesta precisament pel contrari”, exposa el comissari Gerry Badger. “Creiem que el fotollibre té un poder i un futur enormes”, diu l’editor i comissari Markus Schaden, que ha convertit el fotollibre de William Klein Life is good & good for you in New York en una macroinstal·lació en què el dissecciona a tort i a dret: ha portat a la sala d’exposicions l’exercici d’agafar un llibre, desmuntar-lo i omplir les pàgines d’anotacions. La seva mirada és pedagògica i alhora radical. “Ens col·loquem en la posició d’un lector, volem reflexionar amb ell”, subratlla. El descobriment de William Klein al Japó va transformar la tradició nipona de fotollibres, com es pot veure en un altre dels àmbits de la mostra. “Per als fotògrafs japonesos és d’una d’importància radical que les seves fotografies s’imprimeixin, tant en un llibre com en una revista. De fet, és més important un fotollibre que una exposició”, conclou l’editor i comissari Ivan Vartanian.

Un espai museístic que manté l’essència de la vida de barri

L’arquitecte Jaume Pons i la interiorista Pilar Líbano se n’han sortit amb un repte delicat: convertir l’antiga seu de la Comercial de Guarnicionería al número 14 del passeig Picasso en la nova seu de la Fundació Foto Colectania sense que el local perdi l’essència. “S’havien de conservar tots els elements interiors i les façanes”, diu Líbano. Els autors van fer restaurar tots els elements de fusta preexistents i, a banda de la garita d’entrada, els han distribuït entre les oficines i la biblioteca, per no interferir amb la sala d’exposicions, de 200 metres quadrats. “Hem intentat que el nostre impacte fos el mínim possible”, explica Pons. A més, la nova seu inclou dues cambres museístiques que en un parell de mesos rebran els seus fons fotogràfics.