“ Recuperemos España”. Aquest és un dels missatges que pengen d’una orquídia blanca col·locada a la tomba de Carmen Franco, duquessa de Franco, escrit en una cinta amb la bandera espanyola en la qual també es llegeix el nom de Vox. L’orquídia és l’única flor natural del sepulcre de la filla del dictador, que va morir el desembre de l’any passat. La resta són clavells i flors de plàstic amb els colors de la bandera espanyola. A la mateixa tomba descansa el marit de Carmen Franco, Cristóbal Martínez-Bordiú, marquès de Villaverde. Aquest és el lloc on els nets del dictador voldrien traslladar el seu avi, tot i que des de la Moncloa estan segurs que ho evitaran, amb ajuda del Vaticà o sense. Els que visiten el lloc -alguns provenen del Palacio Real, que és just al costat i avui està tancat per un acte oficial- s’aturen encuriosits. Un visitant em diu que Franco té tant dret a ser-hi enterrat com tots els altres. “Si ell no pot, tampoc poden la resta; per tant, que els treguin a tots”. L’Encarni creu que no hi ha res a fer: “Han pagat i suposo que hi tenen dret. Que el portin on vulguin mentre no li facin cap homenatge. Jo el llençaria en una cuneta i després que el busquin”. La Conxita és de Reus i està de visita a la catedral amb unes amigues de Madrid: “Trobo que és una barbaritat que l’enterrin en un lloc que és de tots els catòlics, però mentre no el portin a Reus...” L’Encarni afegeix: “Tot plegat és increïble. Qui són els Franco per exigir tantes coses?”

La majoria de les sepultures de la cripta de la catedral de l’Almudena, on s’entra per un accés lateral, són del segle XXI. És un edifici separat de la catedral, al cor de Madrid, on potentats i aristòcrates han pogut comprar el seu lloc per passar-hi l’eternitat. Hi ha, per exemple, Joaquín Franco Muñoz, un empresari del sector del joc, fill d’un republicà que va créixer en la misèria però que es va convertir en milionari. Entre els nobles tenen tomba els marquesos de Torremilanos o els Urquijo. Hi ha també Gonzalo Lacalle Leloup, alcalde franquista de Vitòria entre 1951 i 1956 i subgovernador del Banc d’Espanya.

Les tombes són als passadissos laterals; al mig hi ha l’espai de culte on es fan les misses. Una pantalla va emetent missatges pedagògics sobre com acostar-se a Déu, com combregar, qui té dret a ser perdonat, en quines circumstàncies es pot rebre l’extremunció... Just al darrere de la pantalla hi ha un llum atrapamosquits, amb aquella llum blava, que de tant en tant fa espetecs.

Els nets de Franco volen que l’avi descansi per sempre aquí i sigui enterrat amb tots els honors. La família ho va pagar. L’arquebisbat de Madrid diu que no ho pot impedir perquè són propietaris de la sepultura. El govern espanyol havia dit que només es faria responsable de l’exhumació, però els últims dies ha assegurat que evitarà l’enterrament a l’Almudena, sense aclarir si utilitzarà la pressió legal o patrimonial. El Vaticà, com l’Església espanyola, diu que no impedirà l’exhumació i que està obert al diàleg per buscar una solució al segon enterrament del dictador. Si no fos així, es produiria un fet insòlit: un dictador, responsable de milers d’assassinats, enterrat en una catedral catòlica.