ART

La Història al darrere de 50 fotografies

Una mostra reuneix imatges icòniques dels últims 80 anys al port de Barcelona

Sandra Balsells va fotografiar Amra Efica el 1993 a Mostar, en un soterrani convertit en hospital. La noia tenia la mirada perduda i el cos ple de taques vermelles: el que podria semblar varicel·la eren en realitat rastres de metralla després de l’atac a casa seva. La fotoperiodista catalana va descartar la fotografia perquè estava moguda, perquè només l’havia fet amb la llum d’una espelma. “Greu error”, reconeix. La seva força era més gran que el defecte tècnic. Anys després la va rescatar i es va convertir en una icona de la Guerra dels Balcans. El 2003, només amb la foto de referència, va aconseguir localitzar la noia: va saber que havia sobreviscut, s’havia casat i havia tingut dos fills. Va participar en el seu documental i avui encara mantenen relació. “Té un bed and breakfast a Mostar, per si hi voleu anar”, proposa.

La de l’Amra és una de les petites històries que s’amaguen darrere de les 50 fotografies de gran format que s’han instal·lat a l’aire lliure al passeig Colom de Barcelona i que resumeixen els últims 80 anys d’Història en majúscules. Les imatges més antigues tenen un component documental i fan referència a l’esclat de la guerra i a la postguerra -és l’època de Nicolás Muller, Català-Roca, Joana Biarnés, Ramón Masats o Joan Colom-. Després vindria la Transició i l’esclat de la Movida -aquí s’escullen noms com Chema Madoz, Chema Conesa o Ouka Leele- i l’aparició d’alguns creadors que han marcat la fotografia artística i documental a nivell espanyol i internacional -cas de Cristina García Rodero, Isabel Muñoz, Joan Fontcuberta, Toni Catany, Gervasio Sánchez o la mateixa Balsells-. Finalment les fotografies més recents són imatges més artístiques i reflexives, sense deixar de ser compromeses socialment. La més actual és Wannabe, d’Elisa González Miralles, una fotografia del 2017 en què es veuen dues cares de noies orientals quasi exactes una de les quals és una nina. La primera foto del recorregut és arxifamosa: els guàrdies d’assalt parapetats darrere de dos cavalls morts al carrer Diputació captats per Agustí Centelles el 1936.

Entremig, el turista i el passavolant que passegin per aquesta rambla -un pèl inhòspita, tant per un sol inclement com per les bicicletes, patinets i altres carros que hi transiten imparables- hi podran observar fotografies espectaculars i que alhora tenen un peu de foto que mereix ser llegit. “En aquests casos una imatge no val més que mil paraules”, defensa el comissari José María Díaz-Maroto, curador de la mostra 50 fotografías con historia i del llibre d’on sorgeix, publicat per Signo Editores el 2017. Ho diu assenyalant la imatge d’una nena guenya fent la comunió que Ricard Terré va captar el 1958 i que va motivar que l’operessin amb èxit. O la brutal fotografia de la punta del Prestige a punt de desaparèixer, obra de Xurxo Lobato (2002).

Aquest passeig fotogràfic estarà tres mesos a Barcelona gràcies al Revela’t, el festival de fotografia analògica de Vilassar de Dalt, on es podran veure fins al 16 de juny 35 exposicions en diferents espais i amb convidats de primera divisió com Alberto García-Alix, que ahir va inaugurar la cita.

Més continguts de