Imprescindible riallada europea

'Europa Bull'

TNC Sala Petita. 1 de desembre

Jordi Oriol ha anat mostrant la seva manera de fer teatre amb espectacles de petit format tan reeixits com L’empestat, Safari Pitarra i la col·laboració amb el que seria l’últim espectacle de Carles Santos al TNC. Un teatre que juga amb totes les cartes sense rebutjar-ne cap i sense que cap d’elles s’imposi sobre les altres. A Europa Bull, aquesta manera de fer en la qual la música, el moviment, el text i l’enginy (molt enginy) es donen la mà esclata de manera joiosa en un espectacle, a més, fantàsticament plurilingüe (hi ha sobretítols quan es necessari).

A Europa Bull Oriol mira amb ironia cap aquesta unió política i econòmica que no ho acaba de ser del tot i a la qual alguns no li veuen futur. L’obra ni és ni crec que vulgui ser cap crítica oberta a les desavinences i els malentesos entre els països europeus, dels quals hauria tingut molt material i no només del maleït Brexit, que ni treu el cap per l’escenari. Això no vol dir que Oriol no evidenciï els problemes de la màquina burocràtica europea per prendre decisions; que no projecti els fantasmes d’una certa decadència de la Unió Europea lligada a les desigualtats dels europeus, com queda palès amb les reivindicacions que fa Joana d’Arc erigida en veu dels sense veu; que no ironitzi sobre Espanya amb detalls genials o sobre els països que estan a la cua d'entrada. Ho fa amb forma de paròdia i amb molt d’humor, més gestual que textual, a partir d’un fet tan real com absurd (el conflicte el 2018 per una vaca búlgara sense papers a la qual es volia sacrificar), revisant de manera jocosa episodis de la història europea i sense tallar-se ni un pèl per copsar l'actualitat amb apunts sobre el Procés. Tot i que el guirigall final no m’acaba de convèncer, el conjunt és una delícia ben orquestrada i amb un repartiment impressionant que fa de tot i ho fa bé. Al costat d'un immens fregolista Joan Carreras brillen Carles Pedragosa (quin gall dindi!), Olga Onrrubia, Ana Hierro, Sasha Agranov i Karl Stets. Imprescindible riallada.