L’Heliogàbal: 20 anys defensant la música en directe

El bar de Gràcia celebra l’aniversari pendent de rebre la llicència de sala de concerts

Barcelona és una ciutat ben estranya. L’Ajuntament va guardonar el bar Heliogàbal amb el premi Ciutat de Barcelona 2012 en la categoria de música per ser “un espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana”. Tanmateix, la sala de Gràcia celebra aquest any el vintè aniversari encara pendent que li concedeixin la llicència per fer-hi concerts. És a dir, l’Heliogàbal és considerat per l’Ajuntament un actiu cultural gràcies a la programació de música en directe, una activitat que legalment no pot dur a terme. “El 2003 se’ns va concedir la llicència de bar, i des de llavors estem lluitant perquè el districte de Gràcia ens doni llicència per fer-hi concerts. Tenim pendent una reunió per veure com ho vol afrontar el nou equip del districte”, recorda el director adjunt de l’Heliogàbal, Miquel Cabal.

La celebració dels vint anys té el punt àlgid avui amb un concert a l’Espai Jove La Fontana, per on passaran onze grups vinculats a la història de l’Heliogàbal perquè algun dels seus components hi treballa o ha treballat al bar. Però, més enllà de les actuacions musicals i els recitals poètics (com el d’Enric Casasses de demà) que s’hi programen al llarg d’aquests mesos, l’aniversari és també una oportunitat per visibilitzar una situació que no afecta només l’Heliogàbal. “Hem d’aconseguir una cobertura legal, perquè no té cap sentit que estiguem en fals. L’Institut de Cultura (Icub) sempre ens ha donat suport, independentment del color polític de l’Ajuntament, i suposo que això condiciona una mica l’actuació del districte, que fins ara ha fet els ulls grossos”, diu Cabal, que insisteix en la necessitat de regularitzar la situació. “Fem una activitat que està reconeguda i que aporta coses interessants a molta gent, i durant molts anys, i no té cap sentit que en qualsevol moment pugui venir un guàrdia urbà i tancar-nos el bar perquè estem fent concerts. Això s’ha de desbloquejar”, afegeix. La bona notícia és que una de les prioritats de la nova comissionada de Cultura de l’Ajuntament, Berta Sureda, és la revisió de normatives i llicències per a les sales de música en viu.

En la distància curta

Segons com es miri, la història de l’Heliogàbal és la història de la Barcelona que tira pel dret quan té una idea per la qual paga la pena lluitar, la de la ciutat dels fets més que de les paraules. El bar del carrer Ramón y Cajal, que té un aforament de 90 persones, és una d’aquelles formigues incansables l’activitat de les quals a vegades no és prou coneguda, precisament perquè fugen de la cultura de l’esdeveniment o, més ben dit, perquè defensen la construcció d’esdeveniments des de la cultura de proximitat, amb entrades barates (de 5 a 10 euros), concerts en la distància curta i la determinació d’implicar-se amb el teixit social del barri. “Només es pot fer una valoració positiva de la feina de l’Heliogàbal per la música en directe d’aquesta ciutat”, diu el cantant del grup Manel, Guillem Gisbert, que abans de tocar al bar ja l’havia trepitjat com a espectador. I és que l’Heliogàbal ha mantingut inalterable el que David Carabén, de Mishima, descriu com “un compromís” amb la música en directe que no sempre s’ha valorat justament.

L’anarquista coronat

En aquest sentit, el concert d’avui a l’Espai Jove La Fontana té un doble propòsit. “Volem que serveixi per donar visibilitat a la programació que fem durant tot l’any, perquè és cert que l’Heliogàbal té cert reconeixement, però hi ha molta gent que encara no sap que existeix i a qui li podria interessar el que fem”, diu Cabal. L’altre propòsit és una reivindicació: “Nosaltres som l’Heliogàbal i ens dediquem a la música”. Aquest “nosaltres” és prou ampli, però té quatre protagonistes principals: Albert Pijuan, director; Artur Estrada, director artístic; Sergi Egea, programador, i Cabal, director adjunt.

Tot i que celebren 20 anys, el que coneixem avui neix el 2000, quan Pijuan es fa càrrec del bar de l’Associació Cultural Heliogàbal, impulsada el 1995 per Memi March i Paolo d’Antonio. “Era mig clandestí i funcionava a porta tancada, i tothom es veia amb cor de fer el que li sortia dels nassos”, recorda Cabal. Pijuan va agafar-ne el relleu, i quan el 2001 hi va entrar Cabal va començar el camí del nou Heliogàbal sense canviar el nom, el d’un “emperador romà molt poc conegut a qui Antonin Artaud va dedicar el llibre Heliogàbal o l’anarquista coronat ”.

El primer punt d’inflexió va arribar amb el que Cabal descriu com “l’eclosió de la música a Barcelona i Catalunya” lligada primer a grups com Mishima i Manel i després ampliada amb altres formacions. “Per a nosaltres va ser la primera injecció de viabilitat. Els grups que tocaven també venien com a públic, i en alguns concerts l’Heliogàbal funcionava com a centre d’intercanvi”, afegeix. Ara la situació no és la mateixa. “Això va durar el que va durar, i ara estem tornant a fer bàsicament la programació regular. Ens dediquem a fer coses petites, que de fet és el que ens agrada”, diu.

L’Heliogàbal ha acompanyat una generació de músics i espectadors, i ara ha de trobar-ne de nous. Per això fa un any que hi treballa Sergi Egea, vinculat al segell Famèlic i al Festival Hoteler de Vic. “Té dotze anys menys que nosaltres i des que s’ocupa de la programació hi ha hagut entrada de grups més joves. El que passa és que potser no estem prou atents a altres músiques. Em fa por estar-nos perdent coses que ens podrien interessar. Potser no tenim suficient coneixement de determinats estils o de determinades pràctiques que es fan ara a la ciutat i que estaria bé portar-les cap a aquí. Crec que això també ajudaria a fer una mica de relleu generacional de públic”, reflexiona Cabal, que somriu quan li demanen si la imatge de “bar hipster ” els ha perjudicat. “Sí, i tant que sí. A vegades miro guies de viatges per veure què diuen de l’Heliogàbal, i moltes el descriuen com a punt de trobada de la comunitat hipster de Barcelona. Que m’avisin quan quedin, perquè jo no els vist mai. Ens hem guanyat aquesta fama i no sé ben bé per què, perquè ni el tipus de música que fem ni l’estètica del bar hi tenen res a veure. De tota manera, és més preocupant la idea que corre que el bar sempre està ple. Això és una creu, perquè hi ha gent que no hi ve perquè pensa que està ple. Per això vam començar a vendre entrades anticipades per als concerts, perquè la gent tingués la seguretat que hi entraria”.

Onze grups per bufar les espelmes

L’Espai Jove La Fontana, al barri de Gràcia, acull avui el concert de celebració del 20è aniversari de l’Heliogàbal. Tot plegat començarà a les 19.30 h amb Halcón i acabarà passada la mitjanit amb Beach Beach. Entremig, Me and the Bees, Joan Colomo, Songstore, Sot, (lo:muêso), Nueva Vulcano, Fighter Pillow, Síctor Valdaña & The Check This Outs i Da Souza.