CINEMA

L’homenatge a Catalunya de Godard, el déu virtual

82 dones, tantes com pel·lícules dirigides per dones en els 71 anys d'història, protesten a la catifa vermella 

Si el déu cristià es va fer carn, el déu cinèfil no es podia fer sinó imatge. Ahir, l’endemà de la première de Le livre d’image al Festival de Canes, Jean-Luc Godard va donar la cara per la seva pel·lícula, però només a través del mòbil. El cineasta de 87 anys va reinventar el concepte de roda de premsa oferint-la des de casa seva, a Suïssa, mentre a la sala de premsa de Canes els periodistes feien cua per fer-li preguntes a la pantalla del mòbil que sostenia el productor Fabrice Aregno. És a dir, una roda de premsa per Facetime.

I Godard no ha decebut. Lúcid i de bon humor, el cineasta que va tancar la porta a Agnès Varda va contestar totes les preguntes i fins i tot va fer broma amb els periodistes, contestant en japonès a una corresponsal del Japó. Però la sorpresa va arribar quan va parlar de Catalunya. El motiu és l’aparició de la frase “ Hommage à la Catalogne” en el flux d’imatges i cites cinèfiles agressivament manipulades que formen el radical assaig fílmic Le livre d’image. En el context d’un film propens a l’hermetisme, el sentit d’aquestes paraules no era clar. ¿Era una referència al llibre de George Orwell? ¿A la situació política de Catalunya? La periodista Pepa Blanes, de la SER, va fer la cua i la pregunta que ens va aclarir el dubte. “Em volia referir al llibre d’Orwell, però mentre creava la pel·lícula van passar els esdeveniments de Catalunya”, va explicar Godard en al·lusió als fets de l’1-O. “El cinema, com una petita Catalunya, té moltes dificultats per existir”, va rematar.

Però el director de Pierrot el boig, còmode i accessible -no és inversemblant imaginar-se’l parlant en pijama des del sofà-, va tocar molts altres temes: el seu futur com a cineasta (“Vull seguir fent pel·lícules, però dependrà de com tingui les cames, una mica els ulls i molt les mans”), la situació política (“A Europa la democràcia se n’està anant en orris”), Rússia (“Cal ser amables amb els russos: són l’únic país que ha fet la revolució dos cops”) i la preparació de Le livre d’image (“He vist més pel·lícules en els últims quatre anys que Thierry Frémaux en els seus anys com a director del Festival de Canes”). Sobre la situació al món àrab, un dels temes centrals del seu film, va dir que és “catastròfica” i va reclamar “més acció i menys pietat”.

82 dones contra la desigualtat

Aquesta jornada estranya amb només un títol de competició -la irregular Ashes is purest white, de Jia Zhangke, un còctel autoreferencial de gèneres que es desinfla a l’últim tram- va tenir finalment el seu altre focus d’interès fora de la pantalla, en la catifa vermella del Grand Théatre Lumière. Allà, abans de la sessió de gala de Les filles du soleil d’Eva Husson -un film sobre guerrilleres kurdes que la premsa veurà avui-, es van manifestar ahir contra la desigualtat de gènere en la indústria del cinema 82 dones del sector, entre les quals hi havia Salma Hayek, Kristen Stewart, Jane Fonda, Agnès Varda i Cate Blanchett. Per què 82? Perquè són les pel·lícules dirigides per dones que han competit a Canes en els 71 anys d’història del festival, una minúcia comparades amb les 1.645 dirigides per homes. “No som una minoria al món, però sí en aquesta indústria”, deia el manifest que van llegir Varda en francès i Blanchett en anglès.

Etiquetes

Més continguts de

SANT JORDI

Amb el suport de

Amb el suport de

Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer

Seguir llegint →

Recomanador de Sant Jordi interactiu

El recomanador de llibres per Sant Jordi

Entra aquí i descobreix quin llibre t'interessa: respon a quatre preguntes bàsiques i et proposarem els títols que encaixen amb la teva elecció. Tens prop de 200 títols per jugar