Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Lothar Zagrosek mostra l'impressionant potencial de l'OBC

La música d'Hèctor Parra (Barcelona, 1975) no és de fàcil accés. El jove compositor català, catapultat a l'escena internacional per l'IRCAM de París, mostra la seva fascinació per la plasticitat del so a través d'un llenguatge orquestral complex que demana a l'oient un esforç d'imaginació, clau d'accés a un univers musical d'aparença complexa, però que tanca poderoses emocions.

Dues de les seves partitures, Karts-Chroma II , del 2006, i l'estrena d' Infall-Chroma , encàrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), van causar impacte en un concert revelador diumenge a L'Auditori. Abans de l'estrena, Parra va sortir a l'escenari per donar pistes al públic sobre les seves idees musicals: l'orquestra va tocar dues breus seqüències de la seva nova obra i aquest avançament va servir per captar millor el valor expressiu de les textures i tensions que genera, els colors que explora, les potents imatges sonores que construeix.

Va tenir sort, Parra: l'èxit d'una estrena no depèn només de l'ofici d'un director, sinó de la convicció en el valor de la música, i l'alemany Lothar Zagrosek, en el seu debut amb l'OBC, va realitzar un treball admirable. Director de sòlid ofici i claredat de pensament, dels que proporciona seguretat als músics, va aconseguir un rendiment de l'OBC per sobre de la mitjana en una versió de la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler planificada amb pols ferm, narrada amb fluïdesa, amb tensió en els contrastos, eloqüència en el fraseig -el conegut Adagietto , popularitzat per Luchino Visconti a la pel·lícula Mort a Venècia , va sonar amb una bellesa extrema, sense afectació- i màxima brillantor.

Farien molt bé els gestors de l'OBC assegurant la presència regular d'un músic d'aquest calibre en les temporades del conjunt català.

Atipa't de cultura

Més continguts de

Atipa't de cultura
PUBLICITAT
PUBLICITAT