Art
Cultura 17/09/2014

El MACBA inaugura Art & Language, una de les experiències artístiques més bel·ligerants del segle XX

L'exposició és un oceà de textos que qüestionen l'art i recuperen la veu de l'artista

Sílvia Marimon
2 min
Art & Language, Shouting Men, 1975

BarcelonaEl col·leccionista francès Philippe Méaille va dipositar el 2010, al MACBA, la seva col·lecció particular d'Art & Language. Eren un munt de carpetes amb 500 obres amb proclames subversives, un qüestionament perpetu i debats sobre què és l'art o qui són els artistes. Els seus autors eren el col·lectiu Art & Language, nascut a mitjans dels anys 60. Quatre anys després, el museu ha donat forma a tot aquest material inèdit, que Méaille tenia en part penjat a les parets del seu 'chateau', i l'exposarà fins el 12 d'abril, amb el nom d' 'Art & Language incomplet.Col·lecció Philippe Méaille'.

"És una de les grans col·leccions d'art conceptual europeu", assegura el director del MACBA, Bartomeu Marí. "Als anys 60 van proposar llegir la pintura i això és un invent molt potent", afegeix. Art & Language té mig segle d'història però continua viu. Per aquest col·lectiu van passar artistes com Terry Atkinson, Ian Burn o Kathryn Bigelow. Mel Ramsden i Michael Baldwin continuen actius. Col·laboren ocasionalment amb el col·lectiu alemany The Jackson Pollock Bar i amb el músic Mayo Thompson i el grup The Red Krayola, que posa música als textos més crítics amb les polítiques culturals.

Per Ramsden no és del tot contradictori que un col·lectiu tan crític amb les institucions exposi la seva obra en un museu: "Si provoca estudis, curiositat o algú s'esforça per endinsar-se en la nostra obra, valdrà la pena", assegura.

"Art & Language, com el rock and roll, sense saber ben bé com va emergir a tot arreu. Eren joves artistes que escrivien sobre art. Molta gent els va atacar perquè els deien que no eren filòsofs. Però ells no només creen idees sinó que també les fan circular", detalla el comissari de l'exposició, Carles Guerra. "Ens vam rebel·lar contra les institucions que tenien el poder i decidien què era l'art, nosaltres vam batallar perquè creiem que això treu poder al qui produeix l'art", assegura Ramsden.

"Sacrifiquen la individualitat pel col·lectiu, recuperen la veu de l'artista", explica Guerra. L'exposició és un oceà de textos amb connexions que, fins i tot, difereixen segons els artistes que les faci. A partir de la dècada dels 80, el col·lectiu també fa obres pictòriques. No són gens convencionals, perquè els quadres dialoguen amb el qui els mira. Hi ha pintures on s'hi oculten missatges o falsos Jackson Pollock amb el rostre de Lenin amagat.

stats