Mapfre obre a Madrid un espai dedicat a Miró

Els hereus de l'artista cedeixen gratuïtament 65 obres per "expandir Miró dins Espanya"

Els centres monogràfics dedicats a l’obra de Joan Miró es multipliquen: la Fundació Mapfre inaugura avui a la seva seu madrilenya l’Espai Miró, amb 65 obres dels hereus de l’artista. Es tracta de la primera exposició permanent de la Fundació Mapfre, coneguda per les seves col·leccions de fotografia i de dibuix del segle XX i per les exposicions temporals, tant a Madrid com a Barcelona. Els hereus han fet aquest dipòsit de manera gratuïta i per un termini de cinc anys renovables automàticament. “Volem que sigui una iniciativa estable. No només tenim el compromís d’exposar les obres sinó també de contribuir a l’estudi de l’obra de Miró”, afirma el director de l’àrea de cultura de la Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo. A més de les obres dels hereus, també s’exposaran dos dibuixos de Miró dels fons de la Fundació Mapfre.

El nét de l’artista, Joan Punyet Miró, explica a l’ARA que han pensat molt la “política expansiva de la col·lecció de la família Miró” per no centrar-se únicament a les fundacions de Barcelona i Palma. “Pensem que és importantíssim tenir una exposició permanent a Madrid per expandir Miró dins Espanya –afegeix–. Després de la mort de Franco, l’avi va voler una Espanya unida, parlava dels Estats Units d’Europa i de construir ponts per a la concòrdia. A més, l’àvia va fer una donació molt important de Miró al Prado i l’avi va fer el guardó dels premis Príncep d’Astúries i tenia molt bona relació amb el rei”. El madrileny Museu Reina Sofia ja té als seus fons 583 obres de Miró –algunes hi són en concepte de drets de successió– de les quals n’exposa vint.


Amb l’Espai Joan Miró ja són quatre els centres monogràfics dedicats a l’artista. A més de les fundacions de Barcelona i de Palma, el govern portuguès va obrir un museu a Porto amb les 85 obres del Banc Portuguès de Negocis que van ser nacionalitzades. I el dipòsit madrileny se suma al que els hereus han fet enguany a la fundació barcelonina, a la de Palma i a un altre museu mallorquí, Es Baluard. “Hi ha un interès creixent per l’obra de l’artista”, afirma la directora de la Fundació Miró de Barcelona, Rosa Maria Malet, que afegeix: “És possible que col·laborem amb l’Espai Miró, però encara no hem anat tan enllà”. Per ara tenen un vincle en comú: l’expert mironià Robert S. Lubar, que també és el director de la Càtedra Miró, impulsada per la Fundació Joan Miró i la Universitat Oberta de Catalunya, va acompanyar Jiménez Burillo en la presentació.


Un dels trets singulars de l’Espai Miró és que recorda de manera especial l’amistat de l’artista amb Alexander Calder des que es van conèixer a París fins al final de les seves vides. En aquest sentit es poden veure quatre escultures, dues de les quals són un mòbil i un retrat de Miró fet amb filferro, i un oli que l’artista nord-americà li va regalar. Les obres exposades a l’Espai Miró pertanyen sobretot a les últimes dècades de l’artista. Els diferents àmbits del recorregut s’endinsen en aspectes destacats de la seva producció, com el seu afany per "assassinar" la pintura des dels anys 20. En aquest sentit es pot veure com Miró va fer servir materials industrials i de rebuig i, també, com va pintar damunt pintures anònimes que trobava en mercats populars. La resta d’àmbits estan dedicats al paper del signe i del gest, dos trets que el relacionen amb l’informalisme i l’expressionisme abstracte; i a figures recurrents com la dona, l’ocell i l’estel. També n’hi ha un altre titulat 'Caps', on es pot veure com dels anys 60 en endavant Miró depura les representacions dels seus personatges.

Més continguts de