Ara Mateix

Mor Lemmy Kilmister, líder de Motörhead

Polèmic i reivindicatiu, eren llegendàries les seves crítiques contra la religió i l'autoritat

Lemmy Kilmister, líder i cantant de la banda de heavy rock britànica Motörhead, va morir ahir dilluns a Los Angeles als 70 anys a causa d'un càncer: “El nostre noble amic Lemmy ha mort després d'una curta batalla amb un càncer extremament agressiu”, ha informat la banda a través de Facebook. Kilmister va ser informat que tenia càncer el 26 de desembre.

A mitjans dels anys 70 Lemmy va fundar la banda Motörhead, que es convertiria en una referència indiscutible del rock'n'roll. Motörhead va debutar el 1977 amb un àlbum homònim. Més tard vindrien discos c om ' Overkill' (1979) o ' Ace of Spades' (1980). Malgrat els nombrosos canvis durant quasi quatre dècades, la banda no ha deixat mai de trepitjar els escenaris amb Lemmy al capdavant.

"Si penses que ets massa vell per al rock'n'roll, és que ho ets"

"Si penses que ets massa vell per al rock'n'roll, és que ho ets", va escriure Lemmy a la seva autobiografia 'White line fever' (2002), un llibre en què explicava amb molt d'humor la seva vida dins i fora de l'escenari. Lemmy va néixer el 24 de desembre del 1945 a Stoke-on-Trent (Anglaterra) i va créixer amb la seva mare, perquè el pare el va abandonar quan tan sols tenia uns mesos. "El primer record que tinc és d'estar cridant: a qui i per què, no ho sé. Probablement era una rabieta.... potser estava assajant. Sempre he estat precoç", va explicar a la seva autobiografia. D'adolescent, els seus ídols van ser Buddy Holly, Little Richard i The Beatles. Tan aviat com va poder va treballar en el món de la música, i una de les seves primeres feines va ser acompanyar Jimi Hendrix durant la una gira pel Regne Unit. El 1971 va entrar a formar part de la banda Hawkind, i a mitjans dels 70 va fundar Motörhead amb el guitarrista Eddie Clarke i el bateria Phil Taylor –mort el juny passat als 61 anys.

Cançons de protesta

Malgrat que part de la crítica classificava la seva música com a 'heavy metal', Lemmy insistia que ell tocava rock'n'roll. Sovint a les seves cançons expressava la seva visió del món. 'Born to raise hell' és una celebració de la disbauxa, mentre que 'Eat the eich' és una clara protesta contra l'autoritat. 'Get back in line' és un al·legat contra la guerra, i a 'Don't let daddy kiss me' feia un crit contra l'abús infantil. A les entrevistes no es mossegava la llengua a l'hora d'expressar les seves opinions. Era llegendari la seva postura del tot contrària a la religió, els governs i l'autoritat. "El món s'acabarà amb tothom assegut a la seva habitació i tocant el teclat", va assegurar. Lemmy tenia una afició polèmica: col·leccionava objectes nazis. "El fet que col·leccioni objectes nazis no vol dir que sigui un feixista o un 'skinhead'. Simplement m'agrada col·leccionar. Sempre m'han agradat els uniformes, i al llarg de la història sempre han estat els dolents els qui han vestit millor: Napoleó, els Confederats i els Nazis".

Lemy era un amant confés del bourbon, l'speed i les 'strippers'. La ironia no l'abandonava mai. Fa poc va declarar que si havia d'escollir entre el matrimoni i el rock'n'roll, l'elecció era clara: "El sexe dura 30 minuts, i un concert una hora i mitja". 

Lemmy preparava una gira per Europa per a l'any vinent. El seus companys de Motörhead, Phil Campbell i Mikkey Dee han recordat el lema del grup: "Nascut per perdre, visc per guanyar".

 

Més continguts de

Les notícies Ara Mateix no tenen els comentaris activats