'Secretos de estado': el deure moral, per damunt de la lleialtat a l'estat
Reconstrucció del cas de la traductora que va revelar la farsa organitzada per envair l'Iraq
BarcelonaDirecció: Gavin Hood. Guió: Gregory Bernstein, Sara Bernstein i Gavin Hood a partir del llibre de Marcia i Thomas Mitchell. 112 minuts. Estats Units i Regne Unit (2019). Amb Keira Knightley, Matthew Goode i Ralph Fiennes.
A l'hora de veure aquesta pel·lícula es presenten dos obstacles. L’un, que no té més ambició cinematogràfica que un capítol mitjanament eficient d'una minisèrie de la BBC basada en fets reals. I l’altre, que Keira Knightley posa, com sempre, tots el seus micromúsculs facials al servei de demostrar constantment que és una actriu de primera, cosa que pot irritar i, paradoxalment, millora quan se suposa que el seu personatge fa una mala interpretació. El pacte amb l'espectador queda establert de seguida (televisió en pantalla gran i paciència amb la Keira).
Secretos de estado segueix el cas de Katharine Gun, la traductora del servei secret britànic que va filtrar a la premsa l’estratègia il·legal de Blair per portar el seu país a envair l'Iraq amb el pretext de les fictícies armes de destrucció massiva. Salpebrada d'imatges d'informatius reals i amb ingredient romàntic superflu, aquesta reconstrucció de manual pot interessar tant pel cas en si com per la ressonància amb l'actualitat: un impecable Ralph Fiennes interpreta una mena de Xavier Melero i la Keira diu que ho tornaria a fer. La pel·lícula del sud-africà Gavin Hood, oscaritzat per Tsotsi (2004), també és un pertinent recordatori del valor de la premsa en una època en què se la desprestigia sistemàticament en favor de dubtosos canals alternatius. Ja és alguna cosa.