Publicitat
Publicitat

Seguint les petjades de l’esclavitud

Una ruta senyalitza els monuments i edificis dels negrers de Barcelona

Les ciutats tenen una memòria selectiva: bandegen el que els incomoda, destaquen els herois -que canvien de bàndol segons l’època- i marginen els que tenen la veu més feble. El comerç i el tràfic d’esclaus és una d’aquestes memòries que Barcelona sempre ha intentat amagar sota l’estora. Però aquest negoci, que va tenir un paper clau en la formació del capital financer de Barcelona, va deixar empremta a la ciutat. Ahir l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona i l’Associació Conèixer Història van presentar la ruta L’herència de l’esclavatge a Barcelona. El recorregut, que s’ofereix a través de l’associació, formava part del Seminari Internacional Memòria, Arquitectura i Espai Públic organitzat per la Universitat de Barcelona, L’École Nationale Superièure d’Architecture de Lió i el Centre Max Weber.

1. Güell i la fortuna cubana

El ric industrial català va mirar al mar fins a la Guerra Civil

En un lloc privilegiat, a Gran Via amb Rambla de Catalunya, hi ha l’estàtua dedicada al ric industrial català Joan Güell. Nascut l’any 1800 a Torredembarra, es va introduir en el negoci colonial molt jove: només tenia 9 anys quan va marxar a Santo Domingo a ajudar el seu pare. El projecte patern va fracassar, però Joan Güell va acabar amassant molts diners a Cuba. “No hi ha cap document que ho provi, però tot fa pensar que va ser un dels finançadors del negoci d’esclaus”, assegura Oriol López, coordinador de l’Observatori Europeu i membre de l’Associació Conèixer Història. L’estàtua original mirava al mar, d’on provenia la fortuna de Güell, i tenia al pedestal les quatre virtuts: indústria, marina, art i comerç. “Durant la Guerra Civil va ser destruït perquè era un símbol de la patronal i es va dedicar el monument a les víctimes dels franquistes”, diu López. El franquisme va recuperar el monument de Joan Güell l’any 1941.

2. Manifestació abolicionista

Clotilde Cerdà, filla d’Ildefons Cerdà, va lluitar contra l’esclavitud

De la plaça Catalunya, el 1872, en va sortir la primera manifestació abolicionista. “Hi havia moltes banderes republicanes i es va anar caminant fins a l’Hotel 4 Nacions, i des d’un dels balcons va parlar un orador”, explica López. El moviment abolicionista va ser poc important a Catalunya, sobretot comparat amb Anglaterra. Entre les abolicionistes destacava Clotilde Cerdà, filla d’Ildefons Cerdà, l’enginyer que va idear l’Eixample. Clotilde va ser una militant feminista, escriptora i compositora. Va crear l’Acadèmia de Ciències i Art de la Dona però el projecte va fracassar per falta de suport. A la monarquia no li agradava la postura política de Cerdà.

3. La primera multinacional

Tabacos Filipinas és avui la seu de l’Hotel 1898

El 1881 Antonio López, que feia dos anys que havia sigut nomenat marquès de Comillas, va encarregar a l’arquitecte Josep Oriol Mestres la construcció de la seu de Tabacos de Filipinas al bell mig de les Rambles. Es pot dir que va ser la primera multinacional catalana: tenia fàbriques a les Filipines i oficines comercials arreu del món. Venia tabac i sucre. López sí que era un negrer reconegut. De fet, se l’anomenava el negre domingo. El culpable que fos públic i notori que havia fet fortuna amb el tràfic d’esclaus va ser el seu cunyat. “Enfadat perquè s’havia aprofitat de la fortuna del seu pare, va escriure un llibre [ La verdadera vida de Antonio López y López por su cuñado Francisco Brú] en què revelava els seus negocis”, explica Oriol López.

4. La casa d’Antonio López

El ric empresari català va comprar el Palau Moja l’any 1870

El 1870 Antonio López va comprar el Palau Moja de Barcelona, i cinc anys més tard, el 1875, va passar a ser la seva residència personal, després d’obres importants de reformes i decoració. L’actual propietari del palau és la Generalitat de Catalunya.

5. Mercat legal i protegit

A l’Edat Mitjana, a la plaça de la Catedral s’hi venien esclaus

A l’Edat Mitjana el tràfic d’esclaus era perfectament legal i estava força regulat. “Quan arribaven al port, els eren presentats a les autoritats municipals, se’ls interrogava i se certificava la seva venda legal”, diu López. Només podien ser esclaus els captius de guerra, els infidels i els fills de les esclaves. A la plaça de la Catedral es venien i compraven esclaus, i també podien ser llogats per a tasques puntuals com alletar infants. “Eren mà d’obra gratuïta”, destaca López. Els propietaris fins i tot els podien assegurar: “Hi havia l’assegurança de la Guàrdia d’Esclaus: a canvi de pagar una taxa, si un esclau es fugava i no el podien atrapar, la Generalitat compensava el propietari”.

6. Una confraria d’esclaus

A l’església de Sant Jaume es reunien els lliberts

A l’Edat Mitjana hi va haver alguns esclaus alliberats. “Normalment no adquirien la carta de llibertat perquè el propietari tingués mala consciència sinó perquè es decidia a prescindir-ne”, explica López. Alguns d’aquests alliberats van crear la Confraria de Sant Jaume, a l’església de Sant Jaume -abans ubicada a la plaça amb el mateix nom-. Fins i tot alguns d’aquests lliberts van participar al Corpus Christi del 1533. “En concret, hi havia tres negres amb mules i tres timbalers”, explica López.

7. El cavaller negre

El retaule ‘multicultural’ de la capella de Santa Àgata

A la capella de Santa Àgata de la plaça del Rei hi ha el retaule Adoració dels Reis que Jaume Huguet va pintar el 1464. Si s’observa amb detall, al fons hi apareix un cavaller negre. “Es diu que a la família Huguet se’ls va escapar un esclau i que van demanar que l’hi tornessin amb les mans sanes, suposo que era perquè els ajudava com a artista”, diu López.

8. El banc del negrer

El primer edifici de Via Laietana va ser el Banco Hispano Colonial

L’imponent Banco Hispano Colonial va ser el primer edifici que es va construir a la Via Laietana. Aquesta entitat de crèdit va néixer l’any 1876 amb l’objectiu inicial de finançar el cada vegada més complex domini de les possessions colonials espanyoles. El primer president de l’entitat va ser Antonio López, que hi va aportar 10.250.000 pessetes, un 13,7% del capital inicial. Ara és l’Hotel Colonial, que, fins i tot, ha aprofitat les sigles gravades a la façana: BHC.

9. L’estàtua més polèmica

L’Ajuntament rebatejarà la plaça Antonio López

L’Ajuntament de Barcelona ja va anunciar que volia canviar el nom de la plaça Antonio López i el comissionat de memòries del consistori, Ricard Vinyes, va explicar que el monument a Antonio López no s’hauria de treure, sinó que s’hi hauria de fer una intervenció perquè sempre es recordi que López era un esclavista i un traficant. López i Güell tenien moltes coses en comú: d’origen humil, van fer fortuna a les colònies, van invertir en immobles, van ser mecenes, es van convertir en consogres, els seus monuments es van construir pràcticament de manera paral·lela molt poc temps després de la seva mort i van patir destrosses durant la Guerra Civil. “La ruta pretén fer reflexionar sobre les memòries del colonialisme, les memòries incòmodes”, assegura l’historiador i responsable de l’Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé. Ara la qüestió és com senyalitzar i fer visible aquestes memòries “incòmodes” de la ciutat.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT