Setze organitzacions demanen a l'Ajuntament de Barcelona que es querelli pels crims franquistes

"Demanem que s'apliqui el dret internacional perquè Espanya no pot viure aïllada del món", assegura l'advocat Pau Miserachs

És una lluita que fa anys que dura: s'ha demanat per activa i per passiva que s'investiguin els crims del franquisme. Fins ara, però, la justícia i el govern espanyol no ho han fet. I sempre han utilitzat el mateix argument: la llei d'amnistia. De fet, les víctimes de la repressió franquista han hagut de confiar en la  justícia argentina perquè assegui al banc dels acusats els que van cometre crims durant la dictadura. 16 organitzacions, però, creuen que s'ha de tornar intentar que sigui la justícia espanyola la que jutgi els que van torturar i assassinar durant el franquisme. Aquest divendres han portat al registre de l'Ajuntament de Barcelona un escrit en què demanen al consistori que interposi "una querella criminal perquè s'investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes".

Pau Miserachs, advocat i portaveu d'una de les entitats, el Grup d'Estudis Polítics, assegura que la llei d'amnistia "exclou els delictes amb violència". Per tant, segons Miserachs sí que es podrien jutjar "els fets delictius segons el dret nacional i internacional". A més, afegeix, " Espanya no pot viure aïllada del món i ha de complir els pactes internacionals".

Vulneració de pactes internacionals

Les 16 entitats, entre les quals hi ha l'Amical de Mauthausen i altres camps, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Comissions Obreres, la CGT, la Fundació Andreu Nin, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, el Memorial Democràtic de Treballadors i Treballadores de SEAT o SOS Bebés Robados de Catalunya, han entregat un escrit en què detallen: " La llei d'amnistia espanyola no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d'obligat compliment subscrits a Espanya abans que fos dictada. Per tot això no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigació dels crims comesos pel franquisme". I conclouen: "No volem que la impunitat de la dictadura continuï sent una característica del sistema democràtic". Segons Miserachs, l'escrit s'entregarà a diferents ajuntaments de Catalunya i Espanya.

El consistori ja s'ha personat en dues querelles

El tinent d'alcalde Jaume Asens ha recordat que el consistori ja s'ha personat contra els crims franquistes. En concret dóna suport a la querella presentada per l’Associació AltraItàlia, entitat que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, en relació amb els bombardejos contra la població civil catalana ocorreguts entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en els quals van morir prop de 5.000 persones. També dóna suport a la querella 4591-10 presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el franquisme. Asens ha assegurat que el consistori s'afegiria a un procediment que tingués un recorregut, però que una querella necessita un imputat i que no es poden fer imputacions genèriques.

Les advertències de les Nacions Unides

El 2014, el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les Nacions Unides, Pablo de Greiff, va demanar al govern espanyol que deixi sense efecte la llei d'amnistia del 1977. L'organisme internacional considera que aquesta llei, nascuda a la Transició i que no permet investigar els crims franquistes, no respecta el dret internacional. La política de l'oblit, segons De Greiff, no és vàlida. " La llei ha acabat complint les funcions d'una llei de punt final perquè s'ha utilitzat per arxivar pràcticament la totalitat dels casos que arriben als jutges", va dir. Però de moment ni el govern ni la justícia espanyola han fet cas de les peticions de les Nacions Unides.

Entre el 1939 i el 1980 es van obrir  81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones -algunes tenien més d’un procés obert-, de les quals 3.358 van ser executades. 70.470 eren homes i 7.718 dones.

Més continguts de