TEATRE

Shakespeare Per a tots els públics

‘Maremar’

TEATRE POLIORAMA 26 DE SETEMBRE

Dagoll Dagom s’allunya del musical, però segueix en el teatre amb música. S’allunya de la producció espectacular per covar un teatre aparentment auster, artesà, que remet a produccions primigènies de la companyia com Antaviana i Nit de Sant Joan, però que navega en el mateix mar de Maricel. És, a més, el primer Shakespeare de Dagoll Dagom i un Shakespeare dels últims anys (1609) inèdit aquí i poc vist arreu del món.

Sota l’ombra poderosa de Shakespeare i Lluís Llach, Maremar es un projecte de vocació popular, gairebé familiar, que es podria titular Els viatges de Pèricles, com assenyala un mapa sobre la porta d’accés a la platea. A Maremar, el relat del gran bard, escrit segons els estudiosos amb la col·laboració de George Wilkins, autor de la novel·la Les doloroses aventures de Pèricles, príncep de Tiro (1608), s’insereix en el context de l’onada migratòria que inunda de cadàvers i dolor les costes de la Mediterrània.

Pèricles és la faula que una dona (immensa Mercè Martínez) explica a una nena immigrant (imponent Elena Terrats) que plora, que crida sobre la sorra d’una platja. Un inici realment colpidor que enllaça l’estremidor plany amb una tonada musical a cappella. I és que musicalment, i tret d’alguna percussió, totes les cançons són a cappella. Quines cançons? Doncs poc s’albira dels originals de Lluís Llach en el bon treball d’Andreu Gallén que tendeix a unes belles i elegants harmonies d’oratori, però el que hi ha sona meravellosament, com Abril 74 en la veu de Mercè Martínez.

Maremar és una barreja entre allò bo i allò menys bo feta amb màgia i relligada amb les esplèndides coreografies d’Ariadna Peya. Com per captivar. Una barreja amb escenes emotives d’ambició poètica, com l’inici i el torneig de candidats, i altres de farsa, com el prostíbul, que li confereixen una textura ingènua al servei d’un aventis per a tots públics.

Més continguts de