MÚSICA

Valtonyc: “La repressió social es justifica amb l’excusa del terrorisme”

Entrevista amb el raper mallorquí condemnat a tres anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme

Els versos àcids del raper Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), conegut artísticament com a Valtonyc, li faran pagar un preu molt alt; concretament, 3 anys i 6 mesos de presó, una multa de 3.000 euros i les costes del judici, segons  va sentenciar l’Audiència Nacional dimecres. El mallorquí va ser denunciat el 2012 per Jorge Campos, president de l’entitat espanyolista Círculo Balear, per amenaces. A més, també ha sigut acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona. Després que es conegués la sentència, les  mostres de suport a Valtonyc s’han multiplicat arreu.

Què vols dir quan dius a les teves cançons que “Jorge Campos mereix una bomba de destrucció nuclear” o que “un dia ocuparem Marivent amb un Kalàixnikov”?

La primera és només una metàfora per dir que es mereix el pitjor, però quan la vaig escriure pensava només en la hipèrbole en si. Jo no tinc plutoni a casa. Tampoc cap Kalàixnikov. Només faig referència a aquesta arma perquè és també un símbol de la revolució antifeixista.

I què significa que “ens governen terroristes i, en canvi, qui fa política està entre reixes”?

Espanya és l’únic país a tot Europa que té un secretari general del partit comunista a la presó, com és el cas de Manuel Pérez Martínez, conegut com a Camarada Arenas. El seu partit [el PCE-r] va ser il·legalitzat per la llei de partits del 2002 perquè els partits que la van aprovar van pensar que anava contra els interessos de la Constitució. Aquest home porta 23 anys tancat, tot i que s’ha demostrat que no va tenir relació amb els Grapo, com se l’acusava. El concepte de terrorisme s’ha tergiversat completament. No és res més que una forma de govern que utilitza la por. A Espanya ja no hi ha terrorisme, encara que sí que hi ha terrorisme d’estat. La por d’un ciutadà espanyol és perdre la feina, que el facin fora de casa seva, no arribar a finals de mes, cobrar una misèria. Els terroristes són els que permeten tot això i, a més, justifiquen totes les repressions polítiques i socials utilitzant d’excusa del terrorisme. La islamofòbia i el racisme també els justifiquen amb el terrorisme. Han agafat les meves metàfores i els han donat el sentit que han volgut.

Què et va dir Pablo Iglesias, que et va encarregar una de les cançons per les quals t’han condemnat per injúries a la Corona, quan li vas presentar la cançó No al Borbó ?

Em va encarregar la cançó amb motiu del Dia de la República dient-me que sabia que el meu rap era compromès. Durant aquells dies, justament, van sortir a la llum molts assumptes tèrbols relacionats amb el rei emèrit. Jo em vaig limitar a llegir les últimes notícies del rei i amb això vaig construir el relat del rap, sense anar més lluny. Li vaig presentar la cançó i Iglesias em va dir que li encantava.

Com vas defensar-te al judici?

No vaig voler arribar a cap acord previ al judici, perquè d’aquesta manera m’havia de declarar culpable i jo no he fet res. Vaig apel·lar a la llibertat d’expressió, que no pot tenir límits. Hem de poder dir qualsevol cosa. Fins i tot una persona d’ideologia feixista ha de poder dir el que pensa. Una altra cosa molt diferent és que faci mal a algú. Jo només he fet cançons i se suposa que hi ha llibertat de creació artística. Es tracta d’un simple guió que no s’ha de prendre seriosament. Però el tribunal va considerar que les meves lletres fomentaven la violència. Em van dir que eren perilloses perquè podien impulsar altres a cometre accions violentes. Però ¿com no ha de poder existir la violència en l’art? Jo no em considero cap artista, però si el que faig jo és apologia del terrorisme, també s’hauria de jutjar Tarantino o, fins i tot, Picasso per quadres com el Guernica, que també és una obra que pot considerar-se violenta.

Com valores les mostres de suport que estàs rebent?

No m’ho esperava gens. Avui dia ningú fa res per ningú. Fem un tuit i ens pensem que hem fet un acte de solidaritat. M’han intentat silenciar, però només han aconseguit donar-me més veu. Amb tot això, a més, molta gent s’ha adonat del que hi ha en aquest país. Hi ha un col·lectiu, La Insurgencia, format per dotze rapers de tot el món units amb l’objectiu de fer difusió de la cultura revolucionària. Gairebé tots ells van ser segrestats per la policia, un per un, i duts a l’Audiència Nacional, també acusats d’apologia del terrorisme i d’organització terrorista, pel sol fet de cantar.

Més continguts de