L'Any Carner reivindica la vigència del poeta més enllà del Noucentisme

BarcelonaSota el lema "Dir molt en un mig dir", extret d'un poema que continua amb "seria mon afany", es desplegarà l'Any Carner aquest 2020 (i part del 2021) per commemorar el 50è aniversari de la mort de Josep Carner (1884-1970), "el príncep dels poetes". Es tracta d'un dels noms que ocupen un lloc central en la primera Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans del 1911 al costat de Pompeu Fabra, Àngel Guimerà i Joan Maragall. "Carner hi va entrar amb només 17 anys; va ser director de la Biblioteca Catalana i va tenir la idea de publicar l’Eneida i la primera versió de l’Odissea de Carles Riba", ha recordat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, aquest dilluns en la presentació del programa.

"L'any servirà per mostrar les múltiples facetes de Carner, com la de polític, diplomàtic i prosista, que ha quedat eclipsada per l'enorme talla poètica", ha dit Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes. "Hi haurà una pluralitat d'escenaris, ja que va morir a Brussel·les el 4 de juny [1970] i aquí és on se celebraran una sèrie d'actes que ens semblen importants sobretot en el context de repressió política que viu el nostre país", ha afegit.

L'acte institucional d'obertura serà el 26 de febrer al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i presidit pel president Quim Torra, i després es desplegaran una sèrie d'activitats sota la batuta del comissari, el doctor en filologia catalana Jaume Coll. El punt fort serà un Congrés Internacional Carner, que se celebrarà del 9 a l'11 de febrer del 2021, organitzat per dotze universitats del domini català. També es vol crear una Càtedra Josep Carner a la Universitat de Barcelona (UB) i per això –ha indicat la consellera– comptaran amb el suport de l'IEC. "Encara estem en converses perquè la càtedra s'ha d'adequar a la normativa. Ha de servir per formar filòlegs perquè tirin endavant l'obra crítica de Carner", ha aclarit Coll, que també va anunciar que el segon volum (dels vuit previstos) sortirà a l'estiu. Per al professor, la càtedra servirà per reactivar els estudis al voltant de Carner: ara per ara només hi ha una tesi doctoral en curs a la UB.

Un altre dels eixos destacats és el que gira al voltant de les activitats musicals, i en aquest sentit han trobat en el Palau de la Música un "còmplice importantíssim", en paraules de Ponsatí-Murlà. Entre les diferents propostes, destaca l'estrena de les Cançons sobre poemes de Carner, de Joan Magrané, i El giravolt de maig, dirigida per A. Ros Marbà, que clourà l'any el 6 de juny del 2021.

Una vida, tres etapes

Contràriament a la tendència acadèmica de situar Carner en el paradigma noucentista, Jaume Coll ha volgut mostrar la riquesa creativa d'aquest intel·lectual. Per això, Coll ha delimitat tres etapes, començant per la "barcelonina" (1984-1920). "Amb només 36 anys s'havia convertit en una peça cabdal de Catalunya, estava considerat el primer poeta a la mort de Maragall, i tenia el suport de Prat de la Riba", explica Coll. El comissari reivindica la seva faceta d'activista cultural, així com el seu vincle amb el teatre: "Era una figura d'un grandíssim prestigi". La segona engega quan va marxar a Gènova a fer de diplomàtic. "Se'n va anar per diverses raons; la principal, econòmica: per cada poema que publicava a la premsa rebia un duro, i no era suficient per tirar endavant la família". En aquesta etapa (1921-1938) es va produir "una parcial desterritorialització de la seva poesia", diu Coll. Va viure a Gènova, Costa Rica, Le Havre i Beirut. "Aquí descobreix el desert, que, amb la Bíblia com referent, va ser el germen de la seva obra principal, Nabí", recorda Coll.

La tercera etapa està marcada per l'exili forçat a partir del 1939. Després de viure uns anys a Mèxic, Carner s'instal·la el 1945 a Brussel·les, d'on era la seva segona dona. Aquí va impartir classes a la Universitat Lliure de Brussel·les i va ser cap del departament d'hispàniques. Coll també s'ha referit al capítol "fosc" del seu retorn a Catalunya dos mesos abans de morir, i ha assenyalat que, després d'haver patit un ictus i amb 86 anys d'edat, "tenia rars moments de lucidesa i molts d'opacitat".

L'Any Carner no té un pressupost tancat, però compta "per començar" –subratlla Ponsatí-Murlà– amb 75.000 euros, els mateixos destinats a l'Any Perucho.