BarcelonaEra l'any 2002 quan un equip de periodistes i historiadors van decidir començar a treballar en un projecte que alguns van qualificar de quimèric: una revista d'història en català. Aquests utòpics eren periodistes i emprenedors com Jordi Creus, Joan Morales, Eduard Voltas i Oriol Soler, i historiadors com Josep Maria Solé Sabaté, Andreu Mayayo i Agustí Alcoberro, entre d'altres. "Ens deien que això no funcionaria perquè la història era avorrida, però nosaltres estàvem convençuts que podia ser apassionant i que l'havíem de fer en català, teníem clar que volíem donar protagonisme als temes del nostre país", recorda Jordi Creus, que va ser director de Sàpiens fins al 2010, i ara està al capdavant del grup editor Cultura 03.
La fórmula que va inventar la revista, el binomi historiador-periodista, lluny de ser una utopia, ha seduït els lectors. Aquest octubre Sàpiens celebra el desè aniversari amb 150.000 lectors. És la revista en català més llegida de Catalunya. Tampoc cap altre rotatiu dedicat a la història la supera en nombre de lectors.
Aquell 2002 l'equip de Sàpiens va decidir que havia d'obrir amb un tema molt "potent": "Havíem de sortir amb força, amb un tema internacional però que tingués un protagonista català", explica Creus. La revista va aprofitar que el Foreign Office havia anunciat la desqualificació d'arxius top secret . Els documents, vetats al públic durant 50 anys, estaven relacionats amb l'espia català Joan Pujol, àlies Garbo . En aquell primer número el periodista Jordi Finestres va desvelar tots els estratagemes que va fer servir l'espia per enganyar els nazis durant la Segona Guerra Mundial.
"Quan es van desclassificar els documents -recorda Creus- érem l'únic mitjà present. S'havien escrit altres articles sobre Garbo però mai s'havia aportat documentació". L'arxiu del Foreign Office va ser el primer de molts. Al llarg de deu anys, la revista s'ha capbussat en més de 50 arxius d'arreu del món: els arxius nacionals de Washington, Amsterdam, el Marroc, el Sàhara, Roma, Nàpols, Moscou, Suïssa... L'equip de la revista ha investigat més de 6.000 documents i ha trobat informació i testimonis inèdits. En alguns casos les aportacions documentals que ha fet han servit als historiadors per obrir noves línies d'investigació.
Una nova versió del 1714
I és que aquesta és una de les altres peculiaritats de la revista: ha fet de la història notícia. Sàpiens ha desvelat molts enigmes de la Guerra de Successió. A l'Archivio di Stato de Nàpols el seu equip va trobar documentació inèdita que va capgirar alguns dels capítols de la derrota del 1714. "Fins aleshores les fonts que s'havien consultat eren els arxius castellans i francesos, per primera vegada vam accedir als arxius del govern de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió", explica Creus. Entre altres coses, S àpiens va aportar noves dades sobre les circumstàncies de la mort d'alguns dels herois de la guerra contra els Borbons, o el destí de centenars de catalans que van emprendre el camí de l'exili. A partir de les troballes de la revista d'història, es va decidir que la Universitat Pompeu Fabra digitalitzés el fons que hi ha a Nàpols. Jordi Creus està convençut que s'obriran noves línies d'investigació sobre el 1714.
Per Creus, una de les aventures més apassionants que ha viscut la revista va ser la recerca de la tomba del president del Barça Josep Suñol, afusellat a Guadarrama en els primers dies de la Guerra Civil. Amb la col·laboració del Futbol Club Barcelona, l'empresa Condor Georadar i la Societat de Ciències Aranzandi, Sàpiens va estar duent a terme durant la primavera del 2010 la prospecció geofísica més detallada feta mai a tot l'Estat en el camp de la memòria històrica.
La revista ha desvelat també alguns misteris íntims i familiars. Amb el número 67, Sàpiens va treure un reportatge sobre les fosses comunes de la Guerra Civil. La historiadora Queralt Solé va aportar una llista amb els noms i cognoms dels morts que Franco va traslladar al Valle de los Caídos. Llegint la seva investigació, Joan Piñol i tres famílies més van descobrir que el mastodòntic monument aixecat pel dictador i en què molts republicans van morir arrossegant i amuntegant pedres, havia estat el destí del seu avi.
Lectors implicats
La revista encara el futur amb optimisme: "Hi ha un creixent interès per la història de Catalunya", explica Clàudia Pujol, que el 2010 va rellevar Creus en la direcció de la revista. "Amb Sàpiens la història ha deixat de fer por", reflexiona l'actual directora. Una altra peculiaritat que destaca Pujol és que, a banda de descobrir petites històries o fer que la història del país transcendeixi més enllà de les fronteres, la revista ha aconseguit apassionar els lectors: "Rebem moltes trucades, hi ha molta gent que vol publicar la seva petita o gran troballa", assegura.
Sàpiens no pensa perdre el seu ADN, però sí multiplicar les plataformes per arribar a més lectors. Actualment té Facebook, Twitter, un Club Sàpiens, que organitza activitats per als seus lectors, i ofereix cursos a la Universitat Catalana d'Estiu.
