Els arquitectes catalans menors de 40 anys que estan revitalitzant el sector

BarcelonaBufen aires de renovació en l'arquitectura catalana. Segons el president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AJAC), Albert Nogueras, els arquitectes menors de 40 anys reconeguts fa uns dies en la 14a edició dels Premis AJAC comencen a marcar un canvi en "la seva qualitat tectònica i risc formal", després "d’una etapa de crisi i letargia que s’ha arrossegat massa temps després de la crisi". Nogueras destaca que aquests professionals, entre els quals hi ha estudis com Nua, Bajet Giramet, Metrònom, H3o, Sarquella Torres i Cierto Estudio, reflecteixen la "polivalència" d'aquesta nova generació d'arquitectes perquè "davant d’un panorama minvant en el sector de la construcció", han sabut posar-se "a disposició d’altres disciplines i de la societat".

Aquests són els guanyadors de les categories d'obra construïda de la 14a edició dels Premis AJAC.

 Obra nova

'Casa colorada en La Mesa', a Colòmbia

De Maria Figueras Cervelló i Cristina Marcos Murgadas (ACTO)

"Projectar a la selva —vasta, salvatge, mancada de referents construïts— exigeix una comprensió tan atenta del lloc com del que significa construir-hi", afirmen les arquitectes Maria Figueras Cervelló i Cristina Marcos Murgadas arran d'aquest habitatge construït a la reserva natural de La Mesa. Així mateix, asseguren que el seu projecte és un acte de "mediació" amb la natura i, per això, es van fixar en les construccions locals. "A les malocas, espais de vida en comunitat, l’espai central, definit per quatre pals, acull danses, rituals i cerimònies. El nostre projecte parteix d’aquesta idea. De l’arquitectura cafetera prenem el llenguatge constructiu i el cromatisme d’entramats llargs i vistosos", diuen les arquitectes.

El resultat de tot plegat és una casa que toca la selva "de puntetes". "L'envolupant és lleugera per afectar el terreny el mínim possible. Les façanes estan formades per panells prefabricats i modulars, muntats en sec. Fins i tot l’estructura vermella es colla a obra, i això permet que la casa es pugui desmuntar i desaparèixer, deixant només les sabates dels quatre pilars, fetes amb formigó amb pedres del mateix terreny", conclouen.

Rehabilitació del càmping dels Alfacs

Dels estudis Bajet Giramé (Pau Bajet i Maria Giramé) i Manuel Julià (JAAS)

El càmping d'Alfacs torna a triomfar, després d'emportar-se el FAD en la categoria de Ciutat i Paisatge, ex aequo amb la plaça i l'oficina de turisme de la ciutat portuguesa de Piódão, dels arquitectes João Branco i Paula del Río. Pau Bajet, Maria Giramé i Manuel Julià asseguren que la rehabilitació no és fruit d'un projecte tancat, sinó d'un "conjunt d’estratègies arquitectòniques i intervencions infraestructurals" que han agafat forma al llarg dels anys durant els mesos de tardor i hivern. Entre els materials, destaca l'ús de terra compactada en uns pavellons exteriors de tàpia, per connectar el conjunt amb el paisatge.

'Marjades': 9 habitatges protegits a Inca (Mallorca)

De Laura Estruch Sanchís, Lluís Martorell Pomar (Estruch Martorell), Esteve Torres Pujol i Ripoll Tizón Arquitectos

Es tracta d'un dels blocs que han donat prestigi nacional i internacional a l'IBAVI pels seus projectes d'habitatge protegit arrelat, sostenible i innovador. Pel que fa a l'estructura, és de murs de càrrega de totxo combinats amb pedra de marès. La façana, que és autoportant, també és de marès, i els forats estan fets amb bigues de fus prefabricades. Un dels trets distintius són els porxos que hi ha a la façana i l'ús flexible que poden tenir les habitacions.

Rehabilitació

Adequació de l'escorxador de Sitges com a equipament cultural

De Clara Ocaña Carbonell, de l'estudi CO–A

El repte d'aquest projecte va ser convertir l'antic escorxador en un equipament polivalent per a activitats d’arts escèniques, musicals, conferències, reunions i projeccions audiovisuals sense competir amb l'aspecte i els elements originals de l'edifici, que està catalogat. Les obres també van permetre resoldre deficiències estructurals i la introducció d'equipaments d’última generació per millorar l’acústica, la climatització i el control lumínic. Entre els elements nous, destaquen les finestres de la planta baixa, que estan inspirades en els diferents elements de fusta i vidre de les originals.

Transformació d'un edifici abandonat en 27 apartaments a Salou

De Maria Rius Ruiz, Arnau Tiñena Ramos i Ferran Tiñena Guiamet (NUA Arquitectures)

L'edifici que els NUA van convertir en "una gran casa" amb 27 apartaments va ser abans una residència, un hotel i un geriàtric, abans de quedar abandonat durant tretze anys. La rehabilitació va suposar una despesa energètica un 60% menor que si s'hagués enderrocat l'edifici i se n'hagués fet un nou. Els nous apartaments tenen diferents tipologies i estan situats al perímetre de la façana perquè tinguin una bona il·luminació, doble orientació i ventilació creuada. I a la planta baixa hi ha la recepció, un restaurant i les terrasses.

Urbanisme i paisatge

Paisatgisme de la 'Casa Tres Patis' a Albons

De Víctor Díaz-Asensio i Ourania Chamilaki (DA.CH)

La Casa Tres Patis és un dels treballs de l'estudi barceloní Twobo, i Víctor Díaz-Asensio i Ourania Chamilak han guanyat als AJAC pel paisatgisme d'aquest habitatge i l'adequació de l'entorn. La importància del paisatgisme està justificada perquè l'habitatge està dividit en tres pavellons independents units per uns espais inspirats en la vida d’abans. El primer pati evoca la vida d’una plaça de poble; el segon, en record de l’impluvium de les vil·les romanes, i el tercer, un hort, com en els antics monestirs. Així que la feina de Díaz-Asensio i Ourania Chamilaki va consistir en recrear aquests tres ambients diferenciats.

'La barbacoa comunal'. Transformació d’un antic aparcament en un jardí comunitari a Castell d’Aro

De Joan Gener, Adrià Orriols i Miquel Ruiz (H3o)

Es tracta d'un antic aparcament industrial convertit en una plaça comunitària i renaturalitzada, el puntal de la qual és la cuina i la trobada al voltant d'una barbacoa, fruit de la restauració de la barbacoa existent. Per fer-la més monumental, els arquitectes hi van afegir una gran xemeneia i una pèrgola per donar ombra als cuiners. L'altre element més important és una taula en ziga-zaga per a cinquanta comensals, el traçat de la qual s'adapta als arbres existents. "En el context actual, on la vida urbana està en declivi i el sentit de comunitat s’esvaeix, és essencial redefinir i revitalitzar els nostres espais públics", diuen els arquitectes. "La pandèmia de la covid ens ha mostrat que moltes de les nostres necessitats es poden satisfer sense sortir de casa. No obstant això, aquesta situació també ha evidenciat la importància dels espais comuns per mantenir viva la interacció social i enfortir els vincles comunitaris", recorden.

'Caminar des del centre': renovació, tall al trànsit i renaturalització del carrer Consell de Cent de Barcelona

De Lucía Millet, Anna Llonch, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Marta Benedicto i Maria Clara Vidal (Cierto Estudio).

Es tracta d'una de les intervencions més sonades i controvertides dins el programa d'Eixos Verds i Superilles de l'etapa d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. "Les persones, la natura i la sostenibilitat són protagonistes", diuen les arquitectes d'aquesta obra, en "una plataforma única amb espai de convivència o activitat col·lectiva". El recorregut d'aquest eix verd va des del carrer Vilamarí fins al passeig de Sant Joan.

Processos participatius

Creació col·lectiva del pati de l'IES Intermunicipal del Penedès. Procés, disseny i construcció col·lectiva amb els joves de l’IES Intermunicipal del Penedès (Sant Sadurní d’Anoia)

D'Adrià Bardagí Felip, Esther Orús Alcalde, Marc Sureda Rovira i Raquel Estany Jané (Arquitectura de Contacte, SCCL)

"Després de tot el procés d'identificació de necessitats i de disseny conjunt, posar fil a l'agulla amb els joves és una fase del procés molt enriquidora perquè els tallers de construcció són dies de celebració i d’aprenentatge", afirma l'arquitecta Raquel Estany. "S’aprèn a utilitzar les eines, a entendre les propietats dels materials, a interpretar els plànols i detalls constructius...", afegeix. Així, al llarg del procés han anat guanyant confiança i el sentiment de pertinença amb l'obra és total.

Descobertes Violeta. Diagnòstic i proposta de polítiques públiques sobre les violències masclistes a l’espai urbà a la ciutat de Lleida

De Mutu Arq SCCL.

Un dels desafiaments de l'arquitectura actual és millorar la perspectiva de gènere, perquè els espais públics siguin més segurs i inclusius. Un dels estudis que ho aborda és la cooperativa Mutu, amb el projecte Descobertes Violeta, impulsat a Lleida per la Paeria, en col·laboració amb la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Lleida (FAVLL), a través dels Barris Violetes i el Cercle Violeta. Es van fer rutes a peu i debats en quinze barris per analitzar l'entorn urbà i detectar quines millores es poden fer per millorar la seguretat, la inclusió i la igualtat de l'espai públic. En el procés hi van participar 183 persones. Aquestes accions formen part del Pacte Local Contra les Violències Masclistes de la Paeria i tenen el suport del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat.

'Oaxaca: ciutat, espai públic i infàncies'

De Raül Avilla-Royo, Bruno Seve, Edith Cota, Fabricio Lázaro, Juan Manuel Gastellum (Arquitectes de Capçalera) i 32 estudiants de grau de l'Etsab i les universitats mexicanes Fadu-Uabjo i La Salle Oaxaca

Aquest projecte el van impulsar els Arquitectes de Capçalera, que també són docents a l’Etsab, amb la participació del professorat d’arquitectura de la FADU-UABJO i La Salle Oaxaca. Durant uns dies, que van ser molt intensos, els estudiants participants van col·laborar amb més de setanta infants, famílies i veïns de la colònia Alemán (Oaxaca, Mèxic) per fer un diagnòstic urbà col·laboratiu que va derivar en una acció d’urbanisme tàctic: la transformació de 930 m² d’aparcament degradat en una esplanada jugable, segura i cogestionada. "El projecte demostra que les infàncies no només han de ser tingudes en compte, sinó que han de ser protagonistes en la construcció d’una ciutat més oberta, inclusiva i viva", diuen Arquitectes de Capçalera. El projecte va ser finançat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC.

Interiorisme

'La Nave' a Sant Adrià de Besòs

D'Alonso Atienza i Miguel Ángel Maure (Atienza Maure).

Es tracta d'un antic magatzem de 450 m² transformat en un espai híbrid que combina les oficines d'una empresa tecnològica i l'habitatge d'un dels fundadors. El local es troba en un edifici d'usos mixtos on també hi ha un taller de fusteria, un magatzem d’importació de productes d'Hondures, magatzems logístics, diverses esglésies de diferents confessions i un centre de spa i de meditació. El projecte combina "dos mons oposats, però complementaris", com diuen els arquitectes: "unes estructures lleugeres d’acer galvanitzat que organitzen i mostren els sistemes essencials, i un altre hedonista d'espais oberts, il·luminats de manera natural, amb mobiliari de formigó blanc fet in situ dissenyat per al gaudi quotidià". El pressupost va ser molt ajustat, d'uns 170.000 euros. Per això els arquitectes sovint van fer servir prefabricats.

'La Casa Relámpago', a Sant Just Desvern

De Joan Gener, Adrià Orriols, Miquel Ruiz (H3o)

Un altre premi per als H3o. Es tracta d'un habitatge en un vell graner en una masia a Sant Just Desvern. L'origen de l'obra és una llegenda segons la qual, fa segles, un llamp va travessar la masia de Can Cardona. Per evocar-lo, els arquitectes van plantejar l'espai interior amb una distribució en ziga-zaga, amb unes divisions les línies de les quals recorden un llamp. Un altre tret distintiu és l'ús de colors vius. "La nostra principal intenció en aquesta reforma és crear una experiència arquitectònica diferent, allunyada dels interiors anodins als quals estem acostumats", afirmen els arquitectes. "Amb aquest projecte valorem l’arquitectura com una forma d’expressió artística i emocional i ens alliberem de la monotonia del dia a dia", subratllen.

Arquitectura efímera

'Llar', al Lluèrnia, el Festival del foc i de la llum d'Olot

De Pau Sarquella i Carmen Torres

Amb aquesta macroinstal·lació, Pau Sarquella i Carmen Torres van marcar la plaça Major d'Olot com "un punt de trobada central on es dissolen les fronteres entre el món domèstic i l’urbà". Llar està composta per un pilar de quinze metres d'altura estabilitzat i tensat gràcies a unes grans roques basàltiques. Els cables també sostenen la coberta aïllant i reflectora per preservar la calor. "Llar és arquitectura primitiva que conserva el foc com ho feien les primeres cabanes. És tant estructura com envolupament", diuen els arquitectes. Així mateix, la defineixen com un "escó", és a dir, un espai dins d’un espai que preserva les qualitats tèrmiques i la intimitat, i una "xemeneia" que deixa a la vista la sutja que deixa el fum ascendent. Sarquella i Torres formen un dels estudis més inquiets de l'arquitectura catalana d'ara, i formen part de l'equip de comissaria del Congrés Mundial d’Arquitectura que se celebrarà a Barcelona el 2026. Als AJAC també han sigut premiats per l'exposició que van presentar a Banyoles.

'Un jardí de maons'. Intervenció al festival Concéntrico de Logronyo

De Quentin Gérard, Matthieu Brasebin i Elisabeth Terrisse de Botton

En aquesta instal·lació els visitants es trobaven amb una bassa plena d'aigua de l'Ebre i unes regadores amb les quals refrescar l'esplanada de ceràmica. "Es tracta d'un sistema que existeix des de fa anys, per exemple, a l'Índia", i que en aquesta obra s'ha posat en marxa mitjançant "un totxo totalment bàsic i industrial, que es pot fer servir per refrescar i jugar amb el clima", afirma l'arquitecte Quentin Gérard. Així, van aconseguir crear “un lloc més social, on els habitants del barri es poden trobar en un espai fresc i no en la sequedat dels seus pisos, i estar junts per gaudir de la ciutat”.

Persiana 'Tendal'

De Pau Sarquella i Carmen Torres

L'interès d'aquest estudi per la típica persiana feta amb llistons de fusta, anomenada "alacantina" o "de corda", es remunta al 2014, quan Pau Sarquella va ser un dels fundadors d'una empresa amb la qual va començar a recuperar la Persiana Barcelona. Ara, la persiana Tendal apareix com una reinterpretació en clau contemporània de la persiana i els tendals que aporta protecció solar, intimitat i l'afany per millorar els espais públics i els privats. El nou disseny és possible gràcies a un innovador sistema de suports impresos amb impressora 3D que permeten integrar les persianes tradicionals, com la Persiana Barcelona, amb tendals retràctils estandarditzats. Un sistema de corrioles i cordes permet plegar grans seccions en pocs segons.

Mobles per al Museu d’Història de Barcelona

De Maria Amat i Albert Casas (Metrònom) i Frederic Vilagrasa

Els criteris amb què els arquitectes van dissenyar aquest reguitzell de taules, tamborets i escriptoris no són només funcionals, sinó que estan concebuts com "una eina pedagògica en si mateixa", per afavorir "la participació activa i el diàleg entre els elements de l’entorn". "Les aules didàctiques es converteixen així en espais vius, flexibles i en constant transformació", reblen els arquitectes. A més, la geometria, que recorda uns pètals, i els colors contrasten amb l'arquitectura medieval del museu.

Les obres guanyadores s’han escollit d’entre més de 300 propostes presentades als guardons, i es podran veure a l'octubre al Centre Obert d’Arquitectura, en el marc de la II Biennal d’Arquitectura Jove de Catalunya.

Els Premis AJAC van néixer fa 26 anys amb l’objectiu de fer valdre i visibilitzar la tasca dels joves arquitectes del país. Al llarg dels anys s’han convertit en "un aparador de bones pràctiques arquitectòniques, però sobretot en un espai de coneixement del talent emergent del país i un referent pel sector perquè s’hi marquen les tendències de futur per a les noves generacions". Entre els guanyadors d'edicions anteriors hi ha estudis de referència com els RCR, que van guanyar el Premi Pritzker l'any 2017, Harquitectes, Anna & Eugeni Bach i Josep Miàs.