La casa senyorial de l'Eixample que està recuperant l'esplendor

BarcelonaEnric Llorens Grau va ser un dels industrials més destacats de la Barcelona de fa un segle. Vinculat al món del cacau, Llorens va deixar empremta a la ciutat de Barcelona amb el seu habitatge, una casa senyorial a la cantonada del carrer Còrsega amb Enric Granados. La Casa Enric Llorens la va projectar el mestre d'obres d'origen extremeny José Pérez Terraza, i el resultat va ser tan extraordinari que l'Ajuntament la va reconèixer el 1907 amb una menció honorífica al concurs anual d'edificis artístics.

Actualment l'edifici, que està catalogat com a bé cultural d'interès local (BCIL), torna a estar en obres per fer-hi una desena d'apartaments de luxe, i els promotors han aprofitat l'ocasió per reconstruir dos dels elements perduts més emblemàtics: les dues torrasses amb cúpules punxegudes que hi havia als extrems de la façana i cinc medallons que hi havia a la part central. Aquests elements es poden reconstruir gràcies a l'existència de diferents fotografies.

Està previst que les obres de les torrasses i els medallons estiguin enllestides entre finals d'any i principis del 2026, i més endavant començarà la tercera fase dels interiors. "La rehabilitació de la Casa Llorens té com a propòsit retornar el valor històric, arquitectònic i simbòlic d’un edifici que va ser guardonat per l’Ajuntament de Barcelona per la seva singularitat i mèrit artístic", expliquen els promotors de l'obra, el fons d'inversió Autonomy Capital. No s'ha pogut determinar la data de la desaparició de les torrasses i els medallons: podria ser que s'haguessin enderrocat per fer una remunta però que el projecte no hagués tirat endavant, o que haguessin quedat afectats durant la Guerra Civil. El besnet de Pérez Terraza, Josep Maria Galindo i Pérez, recorda haver sentit a dir que "el pes de les torrasses estava comprometent la terrassa".

"Aquest immoble va ser, en el seu moment, un emblema de l’esplendor modernista i de l'estil de vida de la burgesia barcelonina. Més d’un segle després, el nostre objectiu és que torni a ser el que va ser: una icona de la ciutat", diu la promotora. Les obres inclouen la construcció d'una remunta amb un sobreàtic de 250 metres quadrats, l'impacte del qual quedarà apaivagat pels medallons i la ceràmica de la coberta. Com a curiositat, Pérez Terraza va fer tres de les quatre cases que fan xamfrà a la cruïlla Còrsega amb Enric Granados Pérez. La més ambiciosa és la Casa Llorens; les altres dues van ser per al farmacèutic i empresari Frederic Vallet.

Els arquitectes encarregats de la rehabilitació són Cristina Díaz Moreno i Efrén García Grinda (amid.cero9), coneguts per la seva agosarada intervenció a la Institución Libre de Enseñanza a Madrid, i Javier Trilla García. "Aquest projecte té un element diferencial, que és que ens vam trobar amb un edifici que havia perdut el coronament, i hi havia el desig de recuperar-lo per a la ciutat. Això va marcar molt tota la resta de la feina", expliquen Cristina Díaz Moreno i Efrén García Grinda. "Però amb prou feines hi havia informació, i els dibuixos no es corresponien al que es va construir –expliquen–. Així que hem hagut de fer recerca per intentar ser molt fidels al que hi havia i aconseguir que la remunta estigués en concordança amb l’escala i la presència de tots aquells elements originals".

Un edifici magnífic per dins i per fora

De la Casa Enric Llorens, el jurat del concurs municipal en va destacar la "sumptuositat" i "les fortes sumes" que Llorens havia invertit per "cridar l'atenció i contribuir a l'embelliment de la barriada nord-oest de l'Eixample". Els interiors eren "igual o més" elegants que l'exterior i, com era habitual, la planta principal era la més guarnida de l'edifici, i les superiors eren més senzilles. "La intervenció combina el saber fer dels millors oficis tradicionals amb tecnologies d’avantguarda com la intel·ligència artificial, la impressió robòtica o el modelatge 3D", assegura la promotora de l'obra, que retirarà les capes de pintura moderna per recuperar el cromatisme original de l'edifici. "Una de les raons per les quals hem adaptat les tècniques tradicionals és la necessitat, perquè molts dels artesans ja no existeixen o perquè és molt complicat fer-ho d’una manera convencional", diuen els arquitectes. "En el cas dels medallons hem fet servir tècniques de modelatge 3D molt avançades, fins i tot processos de fresatge amb braços robòtics per assolir la precisió necessària i que el modelatge semblés fet amb els dits", afegeixen. Així, els ornaments "vibraran" i no semblaran "artificials".

Pel que fa a la ceràmica, que estan desenvolupant amb Ceràmica Cumella, n'hi haurà de dos tipus: les peces de les torrasses seran una reproducció de les escates tradicionals; les de la coberta de la remunta, en canvi, estan pensades perquè aquesta part "pràcticament desaparegui". "Des del carrer només es veurà un petit joc de llums i ombres, com si al cel hi passés algun fenomen curiós", expliquen els arquitectes.