Les dones poderoses se citen al CaixaForum: d'Afrodita a Marina Abramović

BarcelonaS’ha d’anar molt amb compte amb el poder de les imatges. L’Afrodita de Cnidos, de Praxíteles, va ser la primera escultura d’aquesta deessa de mides naturals. I d’aquesta imatge d'una dona nua que fa el gest de cobrir-se el pubis, avui coneguda per còpies posteriors, es va dir que tenia la capacitat de fer embogir els homes. La història explica que un jove va aconseguir quedar-se tancat en el temple on es trobava l’escultura per fer l’amor amb ella, i segles després encara eren visibles els rastres de la seva ejaculació a la cuixa de l'escultura. I l’endemà es va llançar per un penya-segat. Una d’aquestes còpies es pot veure fins al 16 de juny dins la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences, fruit de l’aliança de la Fundació La Caixa amb el Museu Britànic.

La tesi de la mostra es basa en la impossibilitat d’encotillar les imatges de les divinitats femenines des del neolític en una sola interpretació. Afrodita va ser primer una deessa de la guerra, i més endavant de l’amor, o “del desig i del sexe”, com diu Mary Beard al catàleg de l'exposició. "A la col·lecció del Museu Britànic hi ha una enorme quantitat d'objectes que representen formes femenines encara que, majoritàriament, no són de dones històriques, sinó deesses espirituals, cosa que ens va semblar molt interessant estudiar", afirma Belinda Crerar, responsable de desenvolupament de contingut d'exposicions internacionals del Museu Britànic i comissària de la mostra. Així, l'exposició repassa uns 5.000 anys d'història en sis continents amb 166 peces, des d’ídols ciclàdics fins a catorze obres d’art contemporani, d’artistes com Ana Mendieta, Marina Abramović i Niki de Saint Phalle, aquestes últimes seleccionades per la comissària Rosa Martínez.

L’exposició també vol plantejar als espectadors qüestions del "feminisme global", segons Crerar, com el poder femení, les línies entre el poder femení i el masculí i les idees del bé i del mal. Un dels exemples més elaborats és el de la deessa Kali, representada per una llampant escultura de l’artista bengalí Kaushik Ghosh: quan esdevé una figura sanguinària, només la pot calmar el seu marit, el déu Xiva. No es tracta d’un acte de submissió d'ella, que també és venerada com a mare, sinó que ell és l'únic que la pot igualar en la dansa en la qual tots dos estan representats. I malgrat que porta un collaret fet amb caps tallats i una faldilla feta amb braços tallats, el seu poder abassegador també s'interpreta com una "lliçó d'orgull", diu la comissària.

De la maldat a la salvació

El recorregut està organitzat en cinc àmbits, dedicats a Creació i naturalesa, Passió i desig, Màgia i maldat, Justícia i defensa i Compassió i salvació. Entre altres peces icòniques hi ha un relleu de la deessa mesopotàmica Ixtar, conegut com el de la Reina de la Nit, tot i que la comissària troba que aquest malnom és masclista; i una efígie de la deessa egípcia Sekhmet, que té el cap de lleona. I també hi estan representats altres personatges molt populars com Medusa, Minerva i la Mare de Déu. Per a Belinda Crerar, aquesta última és un personatge complex perquè "la de la Bíblia i la de la cultura popular són molt diferents".

Pel que fa a les obres d'art contemporani, les fotografies de l'artista sud-africana Zanele Muholi aprofundeixen en la qüestió del gènere, perquè es considera una persona no binària. En el vídeo Caps de drac (2018), Marina Abramović apareix amb una serp pitó que li llisca per la cara i el cos com "una dominadora" de les energies associades "als mons subterranis i la fertilització de la terra" i la "versatilitat del mal", com explica Rosa Martínez al catàleg.

Tanca el recorregut Leiva, l'escultura de mides naturals de la filla de l'artista maltès Austin Camilleri. Es tracta del retrat d'una adolescent amb una mirada desafiant perquè qüestiona que hagi de ser jutjada només pel fet de ser dona, ja que aquesta escultura va ser exposada per primera vegada en una fornícula del Tribunal de Justícia de Malta on en el passat s'exhibien vius els criminals perquè rebessin l'oprobi del públic.