Art
Cultura  /  Art 16/08/2022

Què ha de fer la justícia amb l’art d’Andy Warhol?

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha de decidir sobre una obra feta a partir d'una fotografia de Prince

Adam Liptak / The New York Times
4 min
Al fons, una serigrafia d'Andy Warhol de la sèrie de Prince

WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units, que no s’ha tallat ni un pèl a l'hora de convertir-se en autoritat d’àmbits de tota mena, ara ho serà també de la crítica d’art. Aquesta tardor, els jutges s'enfrontaran a un problema que fa temps que inquieta la justícia: què fer amb l’art d’Andy Warhol. Segons s’ha dictaminat fins ara, Warhol és un cas especial. El 2001, per exemple, la cort suprema de Califòrnia va dictaminar que un artista anomenat Gary Saderup no podia vendre dibuixos al carbó d’Els Tres Grillats sense el permís dels seus hereus, perquè les imatges violaven una llei estatal sobre l’ús comercial de l’aparença de les celebritats.

En un comentari personal, el jutge Stanley Mosk va apuntar que el veredicte podria haver sigut diferent si l’acusat hagués sigut Warhol. Les seves serigrafies d’imatges de Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor i Elvis Presley, va escriure el jutge, "podrien estar protegides per la Primera Esmena". "A través de la distorsió i una curosa manipulació del context –explica Mosk–, Warhol era capaç d’enviar un missatge que anava més enllà de l’explotació comercial de la imatge de celebritats i es convertia en un irònic comentari social sobre la deshumanització de la mateixa celebritat".

L’any passat, en un cas sobre codi informàtic, el jutge Stephen Breyer també va reflexionar sobre com s’aplicava a l’obra de Warhol de la llauna de sopa Campbell el problema sobre l’ús correcte de les imatges en les demandes per copyright. "Una pintura artística podria, per exemple, estar dins de l’àmbit de l’ús legítim encara que necessiti replicar un logo publicitari protegit per copyright per fer un comentari sobre el consumisme", va escriure Breyer citant un tractat.

Un cas nou concerneix el mateix Warhol. El 12 d’octubre, la justícia decidirà si l’artista va violar la llei de copyright federal al basar un retrat del músic Prince en una obra de la prestigiosa fotògrafa de rock Lynn Goldsmith. En el procés, hauran de decidir si les alteracions que Warhol va fer de la fotografia la transformaven en una obra diferent. El Tribunal Suprem podria decidir, com va fer el jutge John G. Koeltl del districte de Manhattan, que Warhol havia creat una nova obra a l'imbuir la fotografia d’un significat fresc. Però també podria dictaminar, com va fer el segon circuit d’apel·lacions, que els jutges haurien de comparar com eren de similars les dues obres i deixar estar la interpretació i el sentit. "El jutge del districte no hauria d’assumir el rol de crític d’art ni analitzar la intenció al darrere de les obres o el seu significat –va escriure aleshores el jutge Gerard E. Lynch–. Això és així perquè els jutges no estan preparats per fer judicis estètics i perquè aquestes percepcions són inherentment subjectives".

Un encàrrec de revista

El cas de la Fundació Andy Warhol per les Arts Visuals contra Goldsmith sorgeix d’un encàrrec rutinari d’una revista. El 1981, la revista Newsweek va encarregar a Goldsmith que fes uns retrats de Prince en concert i al seu estudi. Finalment, la revista va publicar una fotografia del concert i Goldsmith en va conservar els retrats.

Tres anys després, quan Prince va publicar el disc Purple rain, Vanity Fair va encarregar a Warhol crear una imatge per acompanyar un article titulat Fama porpra. La revista va pagar 400 euros a Goldsmith per llicenciar un dels seus retrats del 1981 com a "referència artística", acordant que seria acreditada i que només s’utilitzaria en un únic número. En una sèrie de setze imatges, Warhol va alterar la fotografia de diverses maneres, sobretot esporgant-la i acolorint-la per crear el que els advocats de la fundació descriuen com "una aparença de màscara: plana, impersonal, incorpòria". Vanity Fair va publicar una d'aquestes imatges.

Warhol va morir el 1987 i la seva fundació va assumir la propietat de la seva obra, incloses les setze imatges de la sèrie de Prince. Alguns d’aquests treballs s’han venut per preus de sis xifres, una quantitat modesta per als estàndards de Warhol. L’escrit de la fundació per al Tribunal Suprem diu que la subhasta d’obres de Warhol del 2005 al 2014 va superar els 3.000 milions d’euros. Quan Prince va morir el 2016, la companyia mare de Vanity Fair, Conde Nast, va publicar un número especial celebrant la vida del músic. Va pagar a la fundació més de 10.000 euros per fer servir a la portada una imatge diferent de la sèrie de Prince. Goldsmith no va rebre diners ni crèdit.

El conflicte judicial posterior es va enfocar sobretot en si Warhol havia transformat o no la fotografia de Goldsmith. El Tribunal Suprem ha sentenciat abans que una obra és una transformació si "afegeix alguna cosa nova, amb un nou propòsit o un caràcter diferent, alterant la primera amb una nova expressió, significat o missatge". En el seu text per al Tribunal Suprem, els advocats de la fundació van demanar als jutges que legislessin que les obres transformades estan protegides pel copyright quan afegeixen un nou missatge o sentit. Però això presenta una sèrie de dificultats. Qui decideix què significa una obra d’art? I què passa amb el que les lleis de copyright denominen "obres derivatives" com les adaptacions al cinema de novel·les?

En un escrit de la setmana passada, els advocats de Goldsmith van reclamar una "investigació global" que equilibrés els quatre factors que estableix la llei de copyright. Això suscita noves preguntes, inclòs si la falta d'assessorament jurídic faria que els artistes deixessin de treballar a partir de les obres dels seus predecessors, una pràctica intrínseca en l’art. Aleshores els jutges podrien no tenir més opció que opinar sobre el sentit del retrat de Prince. Fa més d’un segle, en un altre cas de copyright, el jutge Oliver Wendell Holmes Jr. va afirmar que els jutges haurien de ser prudents en els temes d’art. "Seria una tasca perillosa per a persones formades només en la llei constituir-se en jutges definitius del valor d’il·lustracions pictòriques", va deixar escrit.

stats