BarcelonaLa xerrada en forma d’entrevista entre el cantautor i activista britànic Billy Bragg i el periodista, músic ocasional i “expolític” Antonio Baños va ser aquest dimecres una de les cites més destacades del Primavera Pro, les jornades professionals al voltant de la indústria de la música que munta el Primavera Sound. Bragg (Londres, 1957) és un dels compositors i cantants que més ha mostrat el seu compromís polític i social al llarg de la seva carrera musical, com quan va formar part del moviment antitatcherià Red Wegde a mitjans dels anys 80 o, més recentment, mostrant el seu suport a la candidatura de Jeremy Corbyn a les eleccions britàniques del 8 de juny.
Precisament l’actualitat política va ser un dels fils conductors de la xerrada, que va navegar constantment entre l’actualitat del Regne Unit -no van faltar les mencions al Brexit-, l’europea i l’espanyola, amb referències constants a la música i tocs d’humor i ironia. Bragg es va llançar de cap a contestar totes les preguntes de Baños amb un discurs lúdic i treballat, preguntes com: “¿Es pot tornar a construir una consciència obrera comuna?” Bragg va recórrer a l’skiffle, una mena de folk-rock amb esperit primitiu i actitud de blues que practicaven els adolescents als anys 50 al Regne Unit. El londinenc el va defensar com a llavor del pop, el blues-rock britànic i el punk, és a dir, dels Beatles, Led Zeppelin i The Clash. “L’ skiffle era molt de classe obrera. Va permetre als joves tenir una música pròpia i un lloc comú per desenvolupar la seva pròpia cultura més enllà de la dels pares -va assegurar-. Ara els nanos de 19 anys poden formar part del debat general a través de les xarxes, però el discurs està tan atomitzat que és molt difícil que tothom remi en la mateixa direcció”. El britànic va citar el grime com l’únic gènere musical actual amb una forma política compromesa. “El pop ja és de la classe mitjana -va proclamar-. Encara estem buscant homes blancs tocant la guitarra, i així només acabarem trobant el coi d’Ed Sheeran!”
A la pregunta de si la música pot canviar el món, Bragg es va mostrar rotund: “No. La música és poderosa i pot ajudar-nos a expressar solidaritat, però el canvi radica en vosaltres”, i va assenyalar el públic, que va aplaudir. Tampoc van faltar les referències al conservador UKIP i altres formes de “feixisme”, com Baños les va qualificar. “El patriotisme del segle XXI ha de tenir un sentit inclusiu i no exclusiu. Hem de parlar d’identitats, en plural -va sentenciar Bragg-. I hem de parlar-ne i discutir-ne, sinó aquest buit que deixem l’omplirà el feixisme per dir-nos a qui pertanyem”.
La conversa entre Baños i Bragg va acabar desembocant de nou en l’ skiffle, com a símbol de la música d’arrel. “Aquí no tenim washboard per fer skiffle, però tenim això”, va dir el periodista traient-se de la bossa una ampolla plena d’Anís del Mono. “I com sona millor, plena o buida?”, va preguntar el britànic, que ho va aprofitar per concloure la xerrada amb una última sentència: “Jo sempre veig el got mig ple. Aquesta és la meva filosofia política”.
