CaboSanRoque vénen disposats a “trencar pistes”

BarcelonaLa vigatana Laia Torrents i el mallorquí Roger Aixut s’han quedat sols al timó de CaboSanRoque, un dels projectes més imaginatius de la música instrumental feta a casa nostra. Van començar fa tretze anys com a col·lectiu, i amb la marxa de Pepe Seguí després del disc Maquinofòbiapianolera (2013) -compartit amb Carles Santos- han quedat reduïts a duo. Ara només els acompanya Tres Tristos Trons, la màquina rítmica amb què han creat el disc 12 rounds (Chesapik, 2014), que aquest dijous presenten en directe a la sala Apolo de Barcelona a partir de les 21 h.

El combat de boxa al qual fan referència el títol i la portada dissenyada per Pascal Comelade és de “l’un contra l’altre, un cara a cara”, diu Aixut. “És un enfrontament, un diàleg, amb la màquina com a àrbitre”, afegeix Torrents, ànima harmònica i melòdica que es complementa amb el caràcter més rítmic del seu company. “Com deia el Pepe: «Ni una sola nota que no aprovi la Laia ni un sol ritme que no aprovi el Roger»”, recorda ella.

El resultat d’aquest combat obeeix al propòsit de fer “estructures més simples i recognoscibles, ritmes més concrets”, assegura Aixut, que descriu 12 rounds com el disc “més comprensible” que han fet. “Volíem ser més trencapistes que trencacames ”, diu Torrents sobre el to d’una dotzena de temes que remenen rock, free jazz, música industrial i homenatges a Henry Mancini i al desaparegut Joan Saura, una figura clau de la música experimental catalana amb qui CaboSanRoque van col·laborar en diferents espectacles.

Queden enrere els compassos més complexos d’altres discos i la complexitat escènica que comportava traginar instal·lacions com Los Árboles Aullaron, que van crear per a la Fonoteca Nacional de Mèxic, o les màquines de projectes anteriors. Ara tenen ganes de tocar amb el públic dret i d’actuar en sales petites i festivals als quals feia anys que no podien accedir per “condicionaments de guió”. “Després de tocar en auditoris, teatres i espais de música contemporània, volem recuperar públic una mica més jove. Els que criden i salten i et demanen autògrafs”, fa broma Torrents. Més seriosa, reflexiona sobre l’estètica del nou so del grup i la seva relació amb la realitat social. “Sentia una pulsió més agressiva a l’hora de fer música, lluny dels paisatges tranquil·litzadors. Més que ràbia, sentia força. De tota manera, més que una reacció contra la realitat social és una reacció estètica contra l’ star system musical que ha dominat els últims anys, contra el folk dolç i complaent”, explica Torrents.

La força instrumental

A mig camí entre la generació experimental dels anys 80 representada per Joan Saura i joves improvisadors del present com ara Za!, CaboSanRoque són conscients de les dificultats de la música instrumental. “Si la gent no pot repetir una paraula quinze vegades i amb la mateixa entonació, sembla que allò no sigui una cançó -diu Torrents-. I encara és més difícil fer música intrumental comercial, tret que sigui per a discoteques on només importa el bombo a negres i supersaturat”. Tanmateix, redoblen l’aposta.