Les camperoles que Picasso va convertir en deesses arcaiques

BarcelonaEl món rural s’associa als lents però imparables cicles de la natura i també a uns rituals i un bagatge de saviesa popular que són antics i a vegades atàvics i salvatges. La doctora en història de l’art i pintora Concepció Boncompte (Barcelona, 1956) revela en un nou llibre col·lectiu publicat pel Govern d’Andorra com el dibuix de Pablo Picasso Pageses d’Andorra, realitzat a Gósol l’any 1906, reuneix aquestes qualitats aparentment oposades. Les seves línies són depurades, com una tija que va creixent, però estan alimentades per unes forces ancestrals que Picasso va poder experimentar en aquesta població. I al fons d’aquesta recerca de l’artista hi ha el seu interès per la pintura pompeiana i pel romànic. L’exposició Picasso romànic s’ha convertit en tot un esdeveniment al Museu Nacional d’Art de Catalunya aquesta tardor, però Concepció Boncompte ja fa uns anys que rastreja aquesta línia.

A més de ser-ne un dels autors, Concepció Boncompte és la coordinadora d’aquest nou llibre picassià, titulat Picasso. De ‘Pageses d’Andorra’ a ‘Demoiselles d’Avignon’: un viatge romànic. El títol de Pageses d’Andorra prové de la inscripció homònima que hi ha al revers de l’obra i també està justificat per les relacions de Gósol i les poblacions del voltant amb Andorra. Boncompte situaaquest dibuix a l’inici d’un camí que culmina en dues pintures propietat del MoMA, Dues dones nues i la mítica Les senyoretes d’Avinyó. També defensa que la transformació dels models que es pot observar entre les tres obres no consisteix només en una evolució plàstica, sinó que té un abast més profund: “Forma part d’un projecte filosòfic, plàstic i màgic que Picasso inicia a París i que esclata al medi primitiu gosolà”, afirma la historiadora.

Retratar l’ànima del model

Segons l’estudi de Boncompte, que dona títol al llibre, les dues dones del dibuix anirien vestides amb la roba de mudar per anar a ballar. Aquest element és cabdal. “Des de Pageses d’Andorra fins a Les senyoretes d’Avinyó Picasso culmina un dels objectius que es va fixar quan va arribar a Gósol: separar-se del model físic per retratar l’ànima divina del retratat. Les dues dones del dibuix anaven a ballar i la seva dansa converteix dues dones de muntanya corrents en dues deesses arcaiques”, explica la historiadora. També recorda que els balladors sovint es cobreixen el rostre amb màscares per amagar el procés màgic i traumàtic que s’engega amb la dansa i que, per representar les seves màscares, Picasso es va inspirar en el romànic. “Aplica la màscara divina de la Mare de Déu als rostres, la mateixa que aplicaria al retrat de Gertrude Stein”, subratlla la historiadora. “Picasso va necessitar viure personalment els valors, les tradicions i l’art primitiu de Gósol per comprendre en carn pròpia un cosmos fins aleshores només accessible en part i intel·lectualment”, es pot llegir al seu article. En aquest sentit, les obres de Picasso d’aquest moment estan carregades de motius relacionats, com diu la historiadora, amb la “fertilitat, la mort i la resurrecció”.

Al seu estudi, Boncompte aprofundeix en el vessant esotèric i màgic del Picasso dels primers anys del segle XX que ja va apuntar a la seva tesi doctoral. De Dues dones nues crida l’atenció que els seus cossos són molt més rotunds perquè els tracta com si fossin dues Venus primitives de la fertilitat. I també dona una nova interpretació de Les senyoretes d’Avinyó, que ja no és simplement una escena de bordell. “La crítica no s’ha plantejat el sexe com ho feia l’artista, com una cosa sagrada i salvatge. A Les senyoretes d’Avinyó, Picasso torna a la funció sagrada de la sexualitat, a l’escenificació màgica de la procreació com a font de vida i de desenvolupament espiritual”, explica l’autora.

El llibre també inclou articles de la catedràtica d’història de l’art de la UB Rosa Alcoy, la professora de la UB Mercè Vidal, les antropòlogues Josefina Roma i Isabel de la Parte Cano, la conservadora nord-americana Rachel Mustalish, l’historiador Carles Gascón i l’arqueòloga Alix Barbet. Després de participar al congrés internacional Picasso i la Mediterrània, Boncompte té en projecte comissionar una exposició sobre Pageses d’Andorra. El govern andorrà la vol fer, però és un projecte complex i la data no està tancada.