"Cap de les grans amenaces és irresoluble, és una qüestió de voluntat"

BarcelonaMés de 1.000 persones han escoltat aquest dimarts al vespre la conversa antiapocalíptica de Yuval Noah Harari i Rutger Bregman, dos historiadors que es resisteixen a acceptar el fatalisme d'un món que aparentment s'enfonsa. La seva mirada al passat és el que els dona arguments per defugir el tremendisme del present i la foscor del futur. Tot i l'habilitat de la moderadora Llucia Ramis per anar traient, una rere l'altra, les crisis i amenaces d'aquest segle XXI embogit –superada la pandèmia, queden les crisis climàtica, energètica i econòmica, la guerra a Europa, la ultradreta, les fake news, el perill nuclear...–, aquestes dues joves estrelles de l'star system del pensament occidental (Harari té 46 anys, i Bregman, 34) no es deixen desanimar tan fàcilment.

El nombrosíssim públic congregat per la Biennal de Pensament al CCCB segurament haurà tornat a casa sostenint un combat interior contra el propi escepticisme: "Realment ens en podem sortir?" Sense negar els perills i riscos planetaris, la visió d'aquest parell d'erudits mediàtics que remen contra corrent del pessimisme imperant és que, com concreta Harari, "cap de les grans amenaces és irresoluble, és una qüestió de voluntat". De fet, el que preocupa a l'autor de Sàpiens i d'Homo deus és que la gent es pensi que hem arribat tard. "Potser sí que la civilització s'acosta al col·lapse, però no és inevitable. Només amb el 2% del PIB mundial es podria frenar el canvi climàtic. Tenim la ciència i la tecnologia, tenim els recursos". Cal, això sí, prendre les decisions correctes. Bregman, que va saltar a la fama de l'assaig amb La humanitat, una història d’esperança, encara va més enllà: "En molts moments de la història la humanitat ha pensat que s'acostava el seu final. No és una cosa nova. I, en canvi, en realitat podríem ser al principi d'alguna cosa gran. Si juguem bé les cartes, ens podríem expandir per l'Univers. Potser la humanitat només és a l'adolescència o infància".

I com es fa perquè s'imposi la racionalitat? ¿És possible, per exemple, el decreixement per salvar el planeta? Per a Bregman, "la idea de decreixement és el pitjor eslògan possible: és com dir «Vota'm i tindràs menys»". Harari tampoc no ho veu clar, "no és una opció": creu que només serveix per a l'Occident ric i recorda que és una idea clau de la modernitat que comparteixen totes les ideologies i religions, "tothom hi creu". La seva recepta és un creixement sostenible, amb l'ajut de la ciència i la tecnologia, i de la cooperació global. Mentre que Bregman afegeix que alhora cal canviar la mateixa idea de creixement i riquesa: "Per exemple hi ha professions ben pagades i que sovint aporten molt poc, com els advocats i els financers". "El que aporten els banquers –el matisa Harari– no són diners o or, sinó sobretot confiança, que és el pilar de l'economia mundial". "I la confiança en els bancs i en els diners –afegeix ara l'holandès– no és un mite, és ben real i en bona part respon a la capacitat coercitiva dels governs quan t'obliguen a pagar impostos".

Davant les bombolles de les xarxes socials, l'un i l'altre defensen la necessitat d'estimular un debat públic lliure i intel·ligent i de tenir cura de la democràcia, el millor de la qual és, segons Harari, que és un sistema dotat de "mecanismes d'autocorrecció: a diferència de l'Església catòlica, no es creu infal·lible". La democràcia té bona salut quan, com la ciència, es va esmenant, es va reescrivint. "Igual que nosaltres no entenem que els nostres avantpassats tinguessin esclaus, potser en el futur no entendran que ara esclavitzem els animals, que vulnerem el seu dret a una vida digna", clama Bregman. I quan ho diu, més d'un entre el públic es posa vermell, que és una qualitat estrictament humana.

La conversa podria seguir, però a l'esplanada ja s'ha format una llarguíssima cua per escoltar la premi Nobel, i recent Premi Catalunya, Svetlana Aleksiévitx. Potser no serà tan optimista.