Benedict Cumberbatch: “Vull fer bon art, no m’importa si és a Hollywood o en un teatre alternatiu"

SitgesÉs el Bruixot Suprem de Marvel, el millor Sherlock Holmes de les últimes dècades i, també, l’estrella més esperada d’aquesta edició del Festival de Sitges. Benedict Cumberbatch (Londres, 1976), nominat dues vegades a l’Oscar –per The imitation game i El poder del gos–, ha visitat aquest dilluns el festival per presentar Esa cosa con alas, un drama psicològic de Dylan Southern protagonitzat per un dibuixant de còmics aclaparat per la mort de la dona, incapaç de sostenir tot sol la feina, la criança de dos fills i, sobretot, la salut mental. Recaragolat sobre la seva pròpia pena, el dibuixant comença a manifestar el dol en forma del corb antropomòrfic que protagonitza la novel·la gràfica en què està treballant; una presència fantàstica (i ambivalent en les seves intencions) que empeny la pel·lícula cap al territori del conte gòtic de terror.

El festival ha aprofitat la visita de Cumberbatch per lliurar-li el premi Màquina del Temps, un guardó que queda plenament justificat per la seva contribució al fantàstic en papers com el de Doctor Strange o el de Khan de Star Trek. En la foscor. “Això és rosa, deliciós i peculiar, i així és una mica com em sento jo ara”, ha dit l’actor en rebre el trofeu, una miniatura de l’enginy de La màquina del temps (1960). Cumberbatch ha comentat la impressió de contemplar el muntatge de pel·lícules seves amb què el festival l’ha presentat uns segons abans. “És com veure’t des de fora del teu cos –ha dit–. És una sensació molt estranya, no ho recomano a ningú”. També s’ha confessat “un gran fan del cinema espanyol” i ha lamentat que la seva visita no fos més llarga: “Potser si em miniaturitzés i pogués seure en aquesta cadira...”, ha afegit tot assenyalant el premi.

Més tard, en una trobada amb la premsa i el públic, Cumberbatch ha conversat sobre els temes que aborda Esa cosa con alas, que està basada en el llibre de Max Porter El dol és aquella cosa amb ales, publicat en català el 2016 per Rata. “Òbviament, si vius prou temps i estimes, experimentaràs la pèrdua, està en la naturalesa de l’ésser humà –ha assenyalat–. I, tristament, tal com està el món, no necessites arribar a vell per experimentar una gran pèrdua. És un mica més estrany en els homes parlar del dol, però és important que en parlem per mostrar que la vulnerabilitat és una força, no una debilitat. I que sentir-te fora de control i aclaparat per una cosa inesperada i molt desagradable és part de l’extraordinari calidoscopi de la vida”.

Per preparar el paper, l’actor va haver de construir també la relació que el seu personatge tenia abans amb la seva dona i els fills. “Si ho fas bé, això et permet accedir a llocs de la teva memòria i sentir el dolor de l’absència. I fa que puguis existir en l’emoció del personatge”, explica. Durant el rodatge, afegeix, el que més el va ajudar a connectar amb el dol va ser sentir els diàlegs dels seus fills en la ficció parlant de la seva mare. “Em va afectar molt. Quan veig la pel·lícula, és el moment en què ploro”, assegura.

Criatures "meravelloses i caòtiques" de 7 anys

Un dels desafiaments del rodatge per a Cumberbatch va ser treballar amb els dos nens actors que interpreten els seus fills, que no havien actuat mai davant la càmera. "Vaig sortir del càsting molt espantat, perquè eren dos nens de set anys meravellosos però caòtics –recorda l'actor–. Així que vaig mirar de tractar-los com els nens que són, però comportar-me com un adult, i també com el productor que ha de mirar que no els passi res, i com el col·lega que ha d'actuar amb ells. I va ser genial, m'ho vaig passar molt bé".

També va ser difícil, admet Cumberbatch, actuar amb l'actor que feia de corb amb una màscara articulada per control remot. "Normalment està bé treballar amb alguna cosa real i no amb una pantalla verda, perquè la pots agafar i sentir, però quan es tracta d'una criatura fantàstica com el corb pot ser feixuc per als dos", diu. I ha comparat l'experiència amb la seva aportació a la trilogia d'El hòbbit, en què va interpretar la veu i els moviments del drac Smaug: "De vegades és més fàcil posar-te un vestit de captura de moviment i arrossegar-te per terra fent veure que ets un drac de 400 anys que escup foc i vola".

Pel que fa a la decisió de produir la pel·lícula, l'atribueix principalment a la connexió amb la novel·la de Porter. "Em traslladava una visió molt cinematogràfica, i em fascinava el personatge del corb i tot el caos que l'acompanya", diu l'actor, que subratlla que no li importa que el pressupost sigui baix sinó veure la possibilitat de fer una bona pel·lícula. "Vaig créixer amb la mena de pel·lícules que ara costen molt de fer, pel·lícules de cineastes als quals els costa molt que els produeixin qualsevol cosa –diu–. No m'estic rebaixant per fer una pel·lícula com aquesta, al contrari, sento que m'enlairo. Jo l'únic que vull fer és bon art, no m’importa si és a Hollywood o al teatre alternatiu, en una sèrie de televisió o en una obra per a la ràdio".

L'actor també ha reflexionat sobre la seva trajectòria i ha assegurat que mai va buscar activament fer pel·lícules de gènere fantàstic, però que interpretar el paper de Sherlock Holmes a la sèrie de la BBC ho va canviar tot. "Sabia que rebria molta atenció, perquè era un personatge molt icònic, i de seguida van començar a arribar grans oportunitats com Doctor Strange –reconeix–. Però l'únic objectiu que tenia quan vaig començar era guanyar-me la vida, fer papers exigents i treballar amb gent que jo respectés i que em respectessin a mi. Això era tot". No cal dir que ho ha aconseguit.