Cinema sobre l’exclusió social al quinzè CLAM

El festival del Bages acull més d’una vintena de films documentals i de ficció que tracten la discriminació per motius de renda, ètnia o condició sexual

Ignasi Franch

2 min

Cinema sobre l’exclusió social al quinzè CLAM TRISTAN AITCHISON

En algunes ocasions, el tòpic és cert i la realitat supera la ficció. Una de les propostes més esfereïdores del CLAM és un documental, Sidney & friends, tracta d’una persona keniana intersexual que, després de patir agressions i intents d’assassinat per la seva condició, troba recer en una comunitat transsexual a la capital del país. Més amable resulta Un jour ça ira, un documental sobre un centre de menors de París on es treballa contra l’exclusió social. Són algunes de les històries que presenta la quinzena edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, amb presència a tres poblacions bagenques, Navarcles, Manresa i Avinyó, i amb una secció de competició en la qual participaran vuit llargmetratges i catorze curtmetratges.

Entre els films a concurs hi podem trobar perles per descobrir que serveixen, a més, com una mena de cartografia de les desigualtats i les persecucions de diversos col·lectius arreu del món. Pel que fa a les pel·lícules de ficció hi trobem títols com Horse riders, un film macedoni sobre un jove sense sostre i discapacitat, un company que intenta mantenir-lo i una fugitiva que entra a les seves vides amb conseqüències imprevisibles. A Fucking my way back home, una producció independent canadenca amb elements de thriller i road movie, s’hi explica la llarga nit a contrarellotge d’una prostituta que ha d’aconseguir prou diners per evitar la pèrdua de la casa familiar i mantenir la custòdia de la seva filla. Dad is pretty, per la seva banda, és un drama agredolç sobre transvestisme a Corea del Sud i tampoc falta una mirada a l’antisemitisme a través de Das letzte mahl, una pel·lícula que se centra en el sopar d’una família germano-jueva el dia de l’ascens al poder d’Adolf Hitler.

Al marge de la secció a concurs, els programadors del CLAM també han recopilat més d’una desena de produccions ja estrenades comercialment, però que encaixen dins de la filosofia del festival. L’alemanya Western, per exemple, tracta dels treballadors d’una empresa alemanya deslocalitzada a Bulgària. També en clau de ficció, Los perros narra el descobriment d’un passat familiar vinculat a la dictadura d’Augusto Pinochet; El orden divino recupera el sufragisme a la Suïssa dels anys 70, i el documental Shootball denuncia els abusos sexuals comesos a diverses escoles dels maristes a Catalunya.

Algunes apostes s’escapen de les convencions més establertes del cinema social. És el cas de Matar a Dios, una provocació humorística premiada a Sitges, o de Lucky, una comèdia dramàtica agredolça amarada de la presència i la filosofia vital del seu nonagenari actor protagonista: el ja desaparegut Harry Dean Stanton ( París, Texas ). També es projectarà Caras y lugares, un documental signat per la veterana realitzadora Agnès Varda (Els espigadors i l’espigadora ) i el jove artista JR.

En paral·lel, tindran lloc projeccions en horari lectiu adreçades a estudiants bagencs i taules rodones sobre la situació de les dones a la indústria audiovisual, el pas de la cinefília a la creació de cinema o la relació entre tecnologia i bé comú. A més, s’homenatjarà el realitzador Agustí Villaronga ( Tras el cristal, Pa negre ), de qui es projectarà un documental sobre Rosa Novell: El testament de la Rosa.