Cinema
Cultura  /  Crítiques 09/11/2022

Cinc estrelles per a 'As bestas', la tragèdia rural en dos temps de Rodrigo Sorogoyen

El director utlitza esplèndidament les convencions del 'thriller' per dur a terme un rigorós film polític inspirat en un cas real

2 min
Denis Ménochet a 'As bestas'
  • Direcció: Rodrigo Sorogoyen. Guió: Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña.

  • 137 min.

  • Espanya (2022).

  • Amb Denis Ménochet, Marina Foïs, Luis Zahera i Diego Anido.

En As bestas, magnífica tragèdia rural narrada en dos temps, el conflicte entre tradició i modernitat que sobrevola la història del cinema espanyol és conjugat en clau contemporània. El punt de partida fa recordar Alcarràs: en un poble gallec, la proposta d'instal·lació d'un parc eòlic aixeca suspicàcies en uns pocs i somnis d'abundància en molts d'altres. En As bestas, però, la resistència al canvi no procedeix d'aquells encadenats a la terra per lligams de sang sinó d’una parella francesa que hi està vinculada per voluntat pròpia. La violència que provoca la presència d'aquests intrusos en una comunitat tancada fa que el film es creui amb el western, però no hem d'oblidar que cert cinema espanyol dels setanta –Ana y los lobos, Furtivos– va utilitzar narratives similars per certificar que, en aquest país de tots els dimonis, qualsevol indici de modernitat (sobretot si ve de fora) generarà sempre una reacció sagnant.

As bestas fa servir les convencions del thriller (i ho fa de forma esplèndida, amb els tensos plans seqüència presents també a El reino o Antidisturbios) per dur a terme un rigorós film polític que dissecciona la situació actual de l'Espanya rural, les contradiccions de la qual queden exposades en el pla sostingut on els dos principals antagonistes (Denis Ménochet i Luis Zahera, directe a l'Olimp dels dolents del cinema espanyol) expliquen, sense escoltar-se, les seves raons. Sorogoyen i la seva guionista, Isabel Peña, decideixen anar un pas més enllà i, a la segona meitat, As bestas canvia el ritme de forma dràstica. És una opció arriscada en què la tensió és substituïda per una fúria silenciosa i la confrontació directa per una resiliència femenina a prova de qualsevol intimidació. Aquest canvi abrupte, que parteix la pel·lícula en dos, és la prova definitiva de l'audàcia d'un cineasta que, més que per la violència, sembla interessat per les maneres, gairebé sempre equivocades, amb què històricament i col·lectivament ens hi hem enfrontat.

Tràiler d''As bestas'
stats