L'última nit d'un gos abans de ser castrat, el film més divertit d'aquest estiu a Netflix

Caram, quina patxoca que fa la collita d’animació de Netflix d’aquest 2025. Després d’excel·lents llargmetratges com la nova de Wallace & Gromit o el fenomen Las guerreras K-pop i de sèries tan reeixides com Devil may cry i Astèrix i Obèlix: el combat dels caps, només els faltava acabar-ho d’adobar amb una poca-soltada com Despelote. Aquesta comèdia d’animació per a adults, i molt per a adults, arriba, a més, amb signatura d’autor: la del gran Genndy Tartakovsky, creador, entre d’altres, d'El laboratori de Dexter i Samurai Jack i director de Las Supernenas, Star Wars: clone wars i Hotel Transsilvània. Aristocràcia del cartoon.

Despelote és un estirabot que si fos còmic seria un fanzín. O potser una tira –entre entranyable i gamberra– d’El Jueves. I si fos una pel·lícula protagonitzada per éssers humans –com en principi la tenia pensada Tartakovsky– seria una comèdia universitària grollera com les que feien els Farrelly o Seth Rogen a principis de segle. Però aquesta és la història animada en 2D de l'última nit d’un gos abans de ser castrat. Com a punt de partida és tan anacrònic, incorrecte i esbojarrat que, en realitat, és extemporani. Un exabrupte que no per ser un exabrupte deixa de tenir lectures molt interessants sobre el classisme i el racisme –entre gossos, les diferències de casta i llinatge són tan evidents com metafòriques– o la masculinitat tòxica. Al final, Despelote va de les absurdes dinàmiques de grup en què encara es valora per sobre dels altres qui tingui collons.