El 'western' amb Alec Baldwin que una tragèdia real va ferir de mort

Cap de les pel·lícules en les quals va treballar Halyna Hutchins passarà a la història, però a totes les que ha tingut ocasió de veure aquest crític, la feina de la directora de fotografia ucraïnesa dona expressivitat lírica i dignitat a les textures digitals d’unes produccions ínfimes. Dos forajidos no n’és l’excepció, però en aquest cas el seu nom quedarà lligat per sempre al film a causa d’un fet luctuós: durant el rodatge d’una escena, l’actor protagonista Alec Baldwin va disparar una pistola incorrectament preparada que va ferir mortalment Hutchins. L’incident va reobrir el debat sobre la seguretat a Hollywood, i fins i tot va inspirar un documental sobre els fets i la represa de la producció contra tot pronòstic. L’espectacle ha de continuar, ja ho sabem, però tot i conèixer altres títols tocats per la tragèdia –de la versió cinematogràfica de La dimensió desconeguda a El corb–, és impossible no sentir incomoditat davant de la pel·lícula.

Fins i tot el director, Joel Souza, ha maleït el dia en què se li va ocórrer la idea d’aquest western que, irònicament, té com a motor dramàtic del relat una arma que no s’hauria d’haver disparat. Poc importa que Dos forajidos sigui una obra mestra o un desastre –ni una cosa ni l’altra: es tracta d’un intent honest de deambular pels territoris més crepusculars d’un gènere en extinció, al qual no li hauria anat malament repassar la lliçó d’economia narrativa de la sèrie B–, el que arriba a la pantalla és un benintencionat homenatge al talent de Hutchins, però també una pel·lícula inevitablement privada de joia.