Un debut prometedor amb una mirada incisiva sobre la cultura de la violació

És difícil recordar una irrupció en el cinema indie recent d'una mirada tan personal com la d'Eva Victor, que en la seva excel·lent opera prima aconsegueix que un tema abordat sovint en la ficció contemporània creada per dones (des d’Una jove prometedora a Podria destruir-te) aparegui absolutament renovat. Victor és l'Agnes, una brillant professora de literatura d'una somnolenta universitat de la costa est dels Estats Units que ha de bregar amb les seqüeles d'una agressió sexual que va patir mentre acabava la seva tesi doctoral. L'estructura episòdica i desordenada del film subratlla tant la persistència del trauma com l'alteració que genera en les vides de les supervivents, però és la seva complexitat tonal, així com la seva singular protagonista, el que dota a la pel·lícula d'una personalitat única.

L’Agnes és una dona jove a qui li agraden més els llibres que les persones –¿I a qui no?–, i Victor l'encarna amb l'austeritat emocional i el sentit de l'humor lacònic que defineix un film que, en la seva forma (plans generals sobris, ús rigorós del fora de camp), sembla adoptar la personalitat taciturna i irònica del personatge central. Malgrat aquesta contenció, la cineasta aconsegueix disseccionar sense pietat la insuficient resposta institucional als casos d'agressió –hi queden retratats la sanitat, la justícia i, molt encertadament, la universitat– sense deixar de proporcionar a la seva protagonista un espai per a la reparació del trauma, i obrint en la commovedora escena final una porta a un futur que, potser, serà millor per a les que venen darrere nostre.