Matthew McConaughey contra el terror d'una natura en flames

Paul Greengrass és un director amb qui pots comptar per dotar d'intensitat una aventura de sicaris (El mite de Bourne), una ficció de l'Iraq ocupat (Green zone) o el que faci falta. L'irlandès ja havia injectat esteroides narratius i visuals en thrillers basats en fets reals com United 93 i reincideix amb Laberinto en llamas, que tracta d'un autobús escolar atrapat en un incendi terrible. No estem davant d'un relat de paradisos perduts, perquè tot comença amb escenes en què el xofer interpretat per Matthew McConaughey es mostra abatut, quasi derrotat per la vida.

Predominen les imatges de lluita per la supervivència, però els responsables del film també atorguen uns certs espai i temps als drames de l'heroi imprevist i de la professora que acompanya els joves passatgers, mostren l'esforç dels professionals de les emergències i critiquen les negligències d'una empresa energètica. El resultat té alguna cosa de producció bàsica per a plataformes (en versió semiluxosa) i, alhora, de bon entreteniment adult que no s'entrega del tot a l'esquematisme extrem dels gèneres cinematogràfics, que manté un cert contacte amb la vida i el món reals (en versió espectacular). Amb tot, Laberinto en llamas acaba semblant una pel·lícula apocalíptica en què la natura causa un terror quasi religiós. L'autobús vagareja per fumejants inferns digitals dominats per un foc amb vida pròpia que pot remetre (coses de la memòria cinèfila) als diables eteris que sobrevolen la saga Possessió infernal.