I si Hamlet fos una adolescent en un 'anime' èpic?

Hamnet ja no és l’única pel·lícula en cartellera que orbita al voltant de Hamlet. A Scarlet, Mamoru Hosoda s’inspira en l’immortal text shakespearià, tot i que prenent-se no poques llibertats, com ara canviar el nom i el sexe al personatge principal per transformar-lo en una princesa medieval que recorre el temps i l’espai en un purgatori per ajusticiar els que la van assassinar a ella i al seu pare. A diferència del seu model literari, Scarlet no necessita cap espectre que l’empenyi a la venjança; ella sola va sobrada d’una ràbia de proporcions èpiques, com correspon a les emocions que caracteritzen l’adolescència, que és justament el territori que més ha visitat el director de La noia que saltava a través del temps i El nen i la bèstia.

Scarlet, doncs, troba un encaix natural dins la filmografia de Hosoda, enfosquint-ne el to i amplificant l’espectacularitat a la qual apuntaven els passatges climàtics de l’anterior Belle, i que aquí cristal·litza en batalles multitudinàries i la visió d’un drac que sobrevola el cel. Però la mirada del cineasta, que ha entregat les seves millors obres quan ha permès que la fantasia habités narracions a escala humana, s’extravia una mica en aquesta immensitat quasi abstracta, d’una dramatúrgia tan obstinada com la seva protagonista, que sembla anar perdent el propòsit a mesura que avança en la travessia per una terra d’expressivitat àrida.