Kim Novak rep el Lleó d’Or d'honor a Venècia i reivindica “salvar les democràcies”

BarcelonaKim Novak ha tornat a posar-se davant els focus. L’actriu nord-americana, icona de l’edat d’or de Hollywood i protagonista d’una de les obres mestres d’Alfred Hitchcock, Vertigen (1958), ha rebut aquest dilluns el Lleó d’Or honorífic del Festival Internacional de Cinema de Venècia. L'ha rebut amb 92 anys, després de dècades d’absència pública i amb un missatge clar: “Necessitem obrir els ulls i fer tot el possible per salvar les nostres democràcies”.

La cerimònia s’ha celebrat al Palau del Cinema i ha rebut un llarg aplaudiment quan Novak, emocionada i amb un mocador verd sobre el pit, ha pujat a l’escenari. “He de ser honesta i dir que una de les raons per les quals soc aquí és per inspirar el nombre més gran de persones possible, aquelles que pensen que els seus drets, la seva vida i la seva llibertat són importants”, ha afirmat en un discurs de to reivindicatiu: “Per això vull dir a totes les democràcies del nostre món: necessitem unir-nos i treballar plegats, ser creatius i trobar la manera d’obrir els ulls, veure què passa i fer tot el possible per salvar-les”.

Novak, que no havia participat en la roda de premsa prèvia, ha agraït el premi als seus pares, la seva “brúixola” vital, i ha dedicat unes paraules a la seva pròpia fragilitat. “Soc bipolar i per això m'és molt difícil gestionar la pressió. Vull donar un consell a aquells que us trobeu en la meva situació: l’art és una gran ajuda”, ha dit, animant a explorar disciplines com la pintura, la seva gran passió des que va abandonar el cinema.

La seva presència a Venècia no només té a veure amb el premi. El festival acull també l’estrena fora de concurs de Kim Novak’s Vertigo, un documental dirigit per Alexandre O. Philippe que revisita la trajectòria de l’actriu a través d’imatges d’arxiu, anotacions personals i reflexions íntimes. Segons ha explicat Novak a Variety, el projecte va ser “una oportunitat per tancar la meva vida, com en una confessió”.

El film s’obre amb una nota de veu en què l’actriu parla de salut i de la seva consciència del temps que li queda, però el que es veu després és una dona vital, amb memòria prodigiosa i una energia intacta. Philippe defineix el documental com “un retrat personal, no un muntatge de moments destacats”. L’estructura és en espiral, tornant una vegada i una altra a la decisió de Novak d’abandonar Hollywood, cada cop amb matisos nous.

El rodatge va incloure un moment especialment emotiu, l’obertura d’una caixa que no s’havia obert en seixanta anys, amb el vestit gris que l’actriu portava a Vertigo. “Sempre em sentia com si dugués una camisa de força”, admet Novak, tot i que reconeix que el retrobament amb aquella peça, ara suau pel pas del temps, li va fer pensar en la seva pròpia evolució: “M’ha tocat molt, perquè mostra com el temps pot canviar-ho tot”.

La relació de Novak amb Hollywood mai va ser fàcil. Es va criar a Chicago i amb només 21 anys va signar amb Columbia. Va convertir-se en estrella internacional gràcies a films com ara Picnic (1955), L'home del braç d'or (1955), Pal Joey (1957) i, esclar, Vertigen. El 1966, al cim de la fama, va decidir deixar Hollywood i tot just va participar en una dotzena de films fins al 1991. Oficialment, sense motiu concret, però la seva representant, Sue Cameron, ha explicat a la premsa que un incendi devastador a Los Angeles va ser el “senyal” definitiu. Novak es va traslladar a un ranxo d'Oregon amb els seus gossos i cavalls, on encara viu. Allà pinta, cuida animals i manté una rutina física exigent. “Cada dia fa pesos i recorre el ranxo. No es rendeix, està determinada a no deixar-se dur per l’edat”, ha dit Cameron.

Aquest esperit indomable és el que Philippe ha volgut capturar. “Quan fas un film sobre algú com Kim Novak, busques que l’espectador entri en el misteri i en surti amb més preguntes”, afirma el director. El documental mostra també la influència de la seva mare, que sempre la va empènyer a perseguir somnis que ella no havia pogut complir. “No sabia fins a quin punt influïa en mi perquè fes el que ella volia que fes”, ha confessat l’actriu.

L'elogi de Guillermo del Toro

El reconeixement a Venècia tanca un cercle vital. Guillermo del Toro, encarregat de pronunciar el discurs d’elogi, l’ha definit com “una actriu inoblidable, capaç d’inspirar misteri, ingenuïtat i les coses etèries”. El director del festival, Alberto Barbera, n'ha destacat el caràcter rebel: “Aquest Lleó d’Or celebra una estrella emancipada, que va il·luminar els somnis abans de retirar-se per viure com volia”.

En paraules de Novak, el premi té un valor profund: “És com si vosaltres també el rebéssiu, perquè soc vosaltres”. I al documental deixa una reflexió que ressona com un testament vital: “Com més a prop ets de la mort, més t’adones de com és, d’increïble, la vida”.