Cinema
Cultura  /  Cinema 17/08/2022

El retorn al cinema del comediant cancel·lat Louis C.K.

El creador de la sèrie ‘Louie’ estrena per internet ‘Fourth of july’, un drama familiar autofinançat al marge de la indústria

3 min
Fotograma de 'Fourth of July'

BarcelonaUna de les caigudes en desgràcia més sobtades del Hollywood recent és la que va viure fa cinc anys el comediant, actor, guionista i director Louis C.K. Els premis i elogis rebuts per la sèrie Louie i els seus especials de stand-up l’havien convertit en una mena de relleu natural de Woody Allen en la comèdia nord-americana. El seu humor era esmolat i agredolç, amb idees transgressores però també moments de gran humanitat. Presentava sovint el Saturday Night Live, guanyava Emmys a dojo (en té sis) i la crítica es fregava les mans amb l’estrena de la seva pel·lícula I love you, daddy, una comèdia dramàtica escrita, dirigida i protagonitzada per ell mateix.

Tanmateix, la imatge pública de Louis C.K. es va enfonsar el 2017 quan The New York Times va publicar el testimoni de diverses dones, la majoria comediants, que l’acusaven de masturbar-se davant seu, abusant del seu estatus i poder en la indústria. Tot i que feia mesos que les negava, Louis C.K. va acabar reconeixent la veracitat de les històries i, en qüestió de dies, l’estrena d’I love you, daddy es va cancel·lar, les sèries Louie i Lucky Louie i els especials de comèdia de Louis C.K. van desaparèixer de plataformes com Netflix i HBO i ell mateix va ser acomiadat de Better things, sèrie creada i escrita a quatre mans amb Pamela Adlon.

Concentrat en les actuacions en directe des del 2018 –tot i que en recintes més petits que en l’època en què omplia el Madison Square Garden–, les úniques obres audiovisuals de Louis C.K. en els últims anys havien sigut dos especials de stand-up produïts per ell mateix i distribuïts a través de la seva pàgina web. Fins que el 4 de juny va anunciar per sorpresa als seguidors de la seva llista de correu que havia dirigit una nova pel·lícula, Fourth of July. La notícia podia fer pensar en el final del seu exili de Hollywood, sobretot després d’haver guanyat a l’abril un polèmic Grammy pel seu especial de comèdia Sorry. Però Fourth of July no és un retorn per la porta gran a Hollywood.

Estrena i distribució no tradicional

¿Com estrena una pel·lícula un director cancel·lat per la indústria? Si Woody Allen va trobar el suport econòmic de Jaume Roures per rodar Rifkin’s Festival, Louis C.K. s’ha hagut de finançar ell mateix la producció de Fourth of July i l’ha rodat amb actors desconeguts del seu Boston natal. L’únic nom famós del repartiment és el seu, però fa un petit paper de psicòleg.

La distribució en sales no ha sigut tradicional, però tampoc invisible: durant la primera quinzena de juliol s’ha projectat en una desena de cinemes dels Estats Units i el Canadà, i també en sessions puntuals d’un mateix dia en 40 sales de la cadena AMC i 66 de la cadena Regal. I des del 6 d’agost, poc més d’un mes després de l’estrena en sales, la pel·lícula ja es pot comprar a la web de Louis C.K., amb subtítols en diversos idiomes i sense cap restricció geogràfica, una decisió que fa pràcticament inviable la distribució internacional en sales. No sembla probable que Fourth of July s’acabi veient a la tardor als festivals europeus –i seria una tria natural del FICX de Gijón o l’Americana de Barcelona–, i encara menys a plataformes.

Fourth of July recupera l’interès de Louis C.K. per les dinàmiques familiars tòxiques que ja explorava, amb un to molt més cru i amarg, a la magnífica websèrie Horace & Pete. El protagonista és el Jeff (Joe List, coautor del guió amb C.K.), un pianista de jazz exalcohòlic i al·lèrgic al conflicte que decideix, per una vegada a la vida, fer front als seus pares per la seva falta constant d’amor i suport, a la qual atribueix la seva por a convertir-se en pare.

L’escenari triat per destapar la caixa dels trons és la tradicional reunió familiar del 4 de Juliol, una estampa típica de la societat nord-americana que C.K. retrata en tota la seva vulgaritat i lletjor, exhibint una certa misantropia que, tanmateix, s’equilibra amb tocs d’humor i empatia. Com algunes històries del gènere reunió familiar, Fourth of July acaba sent una història d’acceptació: per molt que la família del Jeff sigui una colla de brètols alcohòlics i disfuncionals, no pot evitar estimar-se’ls. Obligat a moure’s en els marges de la indústria i rebutjat per molts dels seus antics fans i bona part la premsa –The New York Times va ser implacable amb la pel·lícula –, Louis C.K. manté viva una carrera que molts ja donaven per extingida.

Tràiler de 'Fourth of July'
stats