El renaixement d'un clàssic de l’animació catalana dibuixat per Escobar

BarcelonaAmb Tot Sants a tocar, la Filmoteca de Catalunya ha celebrat el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual organitzant aquest dijous una resurrecció fílmica en tota regla. Es tracta de la projecció del clàssic del cinema animat català Érase un vez..., que ha recuperat el color original amb què es va estrenar el 1950, perdut durant dècades i restaurat ara gràcies a una feina meticulosa i brillant de l’equip de conservadors de la Filmoteca. "S’havia de fer", diu Esteve Riambau, director de la Filmoteca. "Érase una vez... és la quarta pel·lícula d’animació que es va rodar a l’Estat i, en certa manera, la rèplica catalanista a la primera, Garbancito de la Mancha, que era d’ideologia una mica nacional-feixista", diu Riambau.

Al voltant d’Érase una vez... es va reunir, efectivament, una representació destacada de la cultura catalana de l’època, començant pel promotor del projecte Josep Bagunyà –fill del fundador de la revista Patufet–, però també el mecenes Fèlix Millet Maristany –pare de Fèlix Millet Tusell, condemnat pel cas Palau– i dos futurs senadors d’Entesa dels Catalans: l’historiador Josep Benet, que seria el cap de producció, i el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, director artístic. I, per descomptat, l’ànima artística del projecte: Josep Escobar, l’històric dibuixant de Bruguera, creador de Zipi i Zape, Carpanta i molts personatges més.

L’experiència d’Escobar en l’animació venia de lluny. El 1933 havia dirigit un film animat, La rateta que escombrava l’escaleta, i també va treballar com a animador durant la Guerra Civil als estudis Hispano Grafic Film dels germans Bagunyà, just abans de ser represaliat pel règim franquista i passar un any a la presó. Érase una vez... va ser el seu treball més important com a animador: ell va dissenyar la majoria dels personatges i bona part de les seqüències, a més d’introduir tècniques per capturar el moviment a l’estil de la rotoscòpia. "Ell es considerava tan animador com dibuixant –recorda la seva filla, Montse Escobar–. Ho portava a dins. Un dia, mentre treballava a Érase una vez..., va arribar a casa contentíssim perquè havia pogut plasmar un moviment complicat sense cap model real. I, de vegades, quan vèiem dibuixos animats a casa, criticava els moviments que no li agradaven".

Tanmateix, Escobar no va fer més animació després d’Érase una vez... Tot i guanyar un premi a la Mostra de Venècia, la pel·lícula va ser un fracàs comercial a causa de La Ventafocs de Walt Disney, que havia registrat el títol del conte de Perrault i, a més, va estrenar-se el mateix dia que Érase una vez... Sense suport del Sindicato Nacional del Espectáculo ni de la Junta de Clasificación, només se'n van distribuir vuit còpies per tot l’Estat. Montse Escobar no oblida, però, l’orgull del seu pare al mostrar la pel·lícula a la família en una projecció privada. "A ell li hauria agradat fer més animació, però no va poder", diu.

70 anys després de l’estrena, familiars de Josep Escobar i Cirici Pellicer han anat a la Filmoteca aquest dijous per veure Érase una vez... en una versió en color fruit de vuit anys de treball de l’equip liderat per la conservadora de la Filmoteca, Rosa Cardona, i l’expert en restauracions Luciano Berriatua. Perdudes les còpies originals de 35 mm, restaurar el color ha sigut una feina detectivesca a partir d’una còpia en blanc i negre de 16 mm, comparant els més de 600 plans amb un centenar de fotogrames en color cedits per col·leccionistes i algunes planxes que es conservaven dels fons originals. "Ha sigut molt complicat, una restauració amb molts fronts oberts: el so, el color... –explica Cardona–. El resultat és la suma d’esforços de molta gent". Ha valgut la pena: la pel·lícula es reestrenarà en sales comercials el 16 de desembre, a punt per a la temporada nadalenca.

La peça que faltava de Jean Epstein

La restauració d’Érase una vez..., que s’ha presentat juntament amb el Pla de Digitalització del Fons de la Filmoteca, no és l’única fita aconseguida per l’equip de conservació del centre: aquest dijous també s’ha projectat a la seu del Raval la còpia descoberta i restaurada de l’única obra que faltava per completar la filmografia de Jean Epstein, La muntanya infidel, un migmetratge documental sobre una erupció de l’Etna del 1923 filmat per un dels primers poetes i teòrics del cinema, pare dels surrealistes –va ser una gran influència de Buñuel– i autor d’obres mestres com La caiguda de la casa Usher (1928).

La muntanya infidel, que es creia perduda, va aparèixer l’any passat en el fons que els hereus del distribuïdor i col·leccionista de cinema mut Pere Tresserra havien dipositat al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca. "Era una versió en 28 mm que s’havia fet per a ús domèstic i educatiu, i ens vam adonar de seguida que era una gran troballa", diu Cardona, que, primer de tot, va contactar amb altres filmoteques que conservaven fragments de La muntanya infidel per verificar-ne l’autoria abans de restaurar la còpia i digitalitzar-la per a la seva difusió.

Abans de la seva projecció a la Filmoteca, la còpia retrobada de La muntanya infidel es va presentar al Festival de Pordenone, a Itàlia, cita de referència dels experts en cinema mut, que, segons Riambau, van reaccionar "amb molta emoció" a la troballa. Per als estudiosos d’Epstein, a més, es tracta d’una peça especial, perquè el cineasta va dedicar-li un llibre, Le cinématographe vu de l'Etna, un dels treballs teòrics més importants dels inicis del cinema. Molts dels que havien llegit sobre la pel·lícula podran, finalment, veure-la. I, de fet, està en camí una edició conjunta del llibre i la pel·lícula.