'Veneciafrenia': Álex de la Iglesia abraça la causa veneciana contra la massificació turística

'Veneciafrenia'

(2,5 estrelles)

Direcció: Álex de la Iglesia. Guió: Jorge Guerricaechevarría i Álex de la Iglesia. 100 min. Espanya (2021). Amb Ingrid García-Jonsson, Silvia Alonso i Goize Blanco. Estrena als cinemes

La història d’amor entre Álex de la Iglesia i la ciutat dels canals ve de lluny. L’any 2010, la Mostra de Venècia va ser l’escenari de la coronació internacional del cineasta basc, quan el jurat presidit per Quentin Tarantino li va atorgar els premis a la millor direcció i al millor guió per Balada triste de trompeta. A més, en termes estilístics, De la Iglesia deu més d’un favor a l’esteticisme desfermat del giallo, el salvatge i atmosfèric cinema de terror italià dels anys 60 i 70. Amb aquest historial de vincles afectius i referencials, no és d’estranyar que, a Veneciafrenia, De la Iglesia abraci amb determinació la lluita veneciana contra el turisme de creuer, arribant a convertir una jove troupe d’eixelebrats espanyols en els indesitjats intrusos dels temples de la Reina de l’Adriàtic.

De fet, és aquesta defensa bel·ligerant del patrimoni venecià el que desperta el geni del director de La comunidad, que obre el seu film amb el somni humit i macabre de tot habitant d’una gran ciutat: atonyinar un turista amb una càmera fotogràfica. Dit això, és una llàstima que De la Iglesia no inverteixi més esforços en dotar de major interès el grup d’anodins protagonistes, eterns postadolescents que deambulen per la pel·lícula esperant la següent explosió de criminalitat sanguinolenta. Un festival gore que assoleix el clímax en un decadent escenari operístic habitat per un hereu psicòtic de Rigoletto.