“Per crear el capità Ahab cal convertir-lo en una obsessió”

BarcelonaSón tres homes amb l’obsessió pel capità Ahab sota la pell, però Jacinto Antón els presenta com tres arponers al cim del Pequod. “Comencin a disparar”, els encoratja el periodista d’ El País, que és també el moderador d’aquesta taula rodona a tres bandes sobre Moby Dick al Teatre Goya. Josep Maria Pou, que encarna Ahab a l’escenari del teatre, esmenta la paraula obsessió per primera vegada. No serà l’última de la xerrada. “Em fascina com l’obsessió d’Ahab per la venjança es converteix en una bogeria incontrolable”, assenyala l’actor, que té molt clar què s’amaga a les entranyes del personatge. “És un boig perillós. S’atribueix a ell mateix una missió i arrossega tota la tripulació cap a la seva bogeria”, afegeix.

Per donar vida a un personatge de tanta intensitat, cal deixar-se endur per la força que emana. Ho constata l’il·lustrador José Ramón Sánchez, autor de la novel·la gràfica Moby Dick a partir de l’adaptació de l’editor Jesús Herrán. “Per crear el capità Ahab cal convertir-lo en una obsessió”, afirma Sánchez, que explica que en el seu cas va sorgir el 2001 i va desembocar, primer, en una sèrie de quadres de gran format amb escenes de la novel·la de Melville. Malgrat la dèria cega del capità del Pequod, Herrán s’afanya a salvar-lo. “No puc culpar Ahab que la balena ataqui el vaixell”, admet l’editor, que llegeix l’escena en què el capità intenta allunyar Starbuck de la seva obstinació per justificar-ho. Just després de les seves paraules, Pou i Sánchez reconeixen que tots dos porten dins una part del protagonista. “Els actors sortim de cada personatge enriquits. Tenim la teràpia pagada”, bromeja l’actor. Tots quatre saben que Moby Dick no és una novel·la fàcil: s’inicia amb més de 200 cites i inclou tractats sobre com desmembrar una balena. “Se li ha atribuït falsament la idea que és infantil”, lamenta Pou. Abans de llançar-se a la mar d’espectadors que els escolten, Antón li proposa un joc: que decideixi quin mariner de la novel·la podria interpretar cadascun d’ells. “Tu series un bon Ismael, el Jesús faria un gran Starbuck i el José Ramón podria encarnar el pare -imagina Pou-. I buscaríem algú altre que fes d’Ahab, perquè jo estaria descansant”.