Crítica de sèries

'Vernon Subutex': el desnonament de la cultura rock

Filmin estrena l'adaptació de la trilogia de Virginie Despentes sobre l'ocàs d'una generació

'Vernon Subutex'

Cathy Verney per a Canal+. En emissió a Filmin

“Passats els quaranta anys tothom fa pensar en una ciutat bombardejada”, escriu Virginie Despentes a la primera entrega del llibre Vernon Subutex. L'autora francesa ha arrasat amb aquesta trilogia al voltant del protagonista amb nom impossible que li dona títol, responsable durant anys de Revolver, una botiga fictícia de discos a París que acaba tancant amb els nous temps. A Vernon el desnonen del pis on viu i comença una peregrinació per les cases d'antics amics i coneguts dels anys de joventut, quan Revolver era un punt de trobada ineludible per a qualsevol amant del rock. Un d'ells, l'estrella musical Alex Bleach, s'acaba de suïcidar i li ha deixat en herència unes gravacions en què sembla que revela secrets molt sucosos.

Despentes ressegueix amb una prosa addictiva la decadència de Vernon fins que acaba al carrer. Ho fa a través dels punts de vista de cadascun dels personatges amb qui coincideix. Sobretot al primer volum, Vernon Subutex és un dels retrats més profunds i colpidors de la societat contemporània i de les transformacions culturals que l'han sacsejat aquestes últimes dècades. L'autora fa gala d'aquella lucidesa sense contemplacions tenyida d'un punt d'humor que també exhibeix Michel Houellebecq, però amb menys cinisme. Els llibres reprodueixen els respectius monòlegs interiors d'uns joves ultres, una noia que abraça la fe musulmana en oposició al laïcisme del pare, un militant d'esquerres maltractador, una dona trans brasilera i un empresari sense escrúpols, entre d'altres. No hi ha idealització en el retrat de l'ocàs de l'última generació vertebrada al voltant del rock i d'una cultura l'experiència compartida de la qual es forjava en espais al marge del gran mercat com Revolver. Despentes plasma meravellament bé el col·lapse d'un sistema que al segle XXI ja no deixa espai a la resistència, la contracultura i l' underground, tot i que a partir del segon llibre esbossi la possibilitat d'una alternativa.

Canal + ha adaptat Venon Subutex a partir del primer i el segon volum, en què els diversos personatges al voltant del protagonista s'apleguen per viure unes peripècies pròpies d'un serial de vocació marginal. Així, els nou episodis que configuren la sèrie combinen la progressiva caiguda de Vernon (encarnat per un Romain Duris que desprèn l'atractiva tendresa però no l'aire canalla de l'original) amb el ritme trepidant de la investigació que inicia La Hiena (fabulosa com sempre Céline Sallette). Aquest personatge cobra així un rol coprotagonista com a principal agent de l'acció que fa avançar una trama que té, per cert, Barcelona com un dels escenaris. Vernon Subutex és també un altre exemple de com algunes sèries liqüen els originals literaris per servir unes obres que no calgui mastegar. L'adaptació televisiva es queda a la superfície amable, entretinguda i un pèl tòpica tant en el retrat de la cultura rock com de les mutacions socials a la França contemporània. Resulta simptomàtic, per exemple, que s'hagin desempallegat dels personatges més complexos i alhora incòmodes de presentar com Patrice, el rocker insubornable i d'esquerres que tusta les dones.

Sobretot als primers episodis, la banda sonora sí que hi està a l'altura malgrat que no arribi a descriure els personatges i la relació que hi mantenia Vernon com es fa als llibres. La sèrie combina una selecció poc previsible i selecta de temes, des del punk autòcton de Les Thugs a la versió de Ring of fire de Wall of Voodoo, passant per l' Schizophrenia de Sonic Youth. I aquí sí que ens hi reconeixem.