Thomas Noone explora l'austera bellesa del trio
L'últim treball del coreògraf britànic es pot veure al Mercat de les Flors
BarcelonaSòbria, visual i absorbent, però també molt corporal i amb uns moviments rics en llenguatge coreogràfic. Així és Beneath, l’últim treball del coreògraf britànic Thomas Noone, que es pot veure fins diumenge al Mercat de les Flors després que s'estrenés l’any passat al Sant Andreu Teatre (SAT!), on Noone té la residència des del 2005. Els ballarins són uns altres i l’emotivitat que traspuen és diferent.
Beneath és un estudi sobre les possibilitats coreogràfiques que dona el format de trio. El coreògraf treballa sis peces força diferenciades: en la primera no hi ha contacte físic; en la segona el contacte és escadusser, sense pes; a la tercera ja té pes, intencionalitat, mentre que a la quarta creix en intensitat i presència, amb sis ballarins en escena que són la suma de dos tercets, per tornar a la cinquena al pes mort, i a l’última els dos trios ballen de forma simultània en un crescendo de gran força escènica. La il·luminació, amb un llum en forma de triangle sobre el cap dels ballarins, i els colors del vestuari també prenen aquesta forma terciària.
La gran bellesa plàstica de la peça
Però més enllà de la forma, Noone treballa el concepte beneath que dona títol a l’obra, que significa ser a sota, o el que s’amaga sota. I això ens porta a la fisicalitat, al treball dels cossos en una magnífica obra abstracta que flueix permanentment i que deixa que sigui l’espectador qui interpreti els petits gestos quotidians aquí amplificats. Què signifiquen tres individualitats? Què fa una persona interrompent un pas de dos? I un grup dansant a l’uníson? L’abstracció fa que cadascú hi vegi el que vulgui, tot embolcallat en la música electrònica de Martí Noguer, composta especialment per a l’obra, que ho domina tot. Thomas Noone té una idea ben ajustada del tempo coreogràfic i de la dinàmica escènica, juga amb elements coreogràfics de gran originalitat i magníficament interpretats per uns ballarins de molt bona tècnica, i aconsegueix que tot flueixi en una peça amable, austera i de gran bellesa plàstica.
