Una dècada esperant una llei de mecenatge catalana
La Fundació Catalunya Cultura treballa des del 2016 per aconseguir que el Parlament faci el pas legislatiu
Barcelona"Catalunya, que sempre ha estat pionera en molts temes, encara no té una llei de mecenatge pròpia. No podem ser els últims a tenir-la", diu Enric Rius, assessor de la Fundació Catalunya Cultura en la redacció d'una proposta de llei de mecenatge catalana. Certament, el Parlament va tard. Si més no, més tard que La Rioja, Castella-la Manxa, el País Valencià, les Illes Balears, Navarra i el País Basc. "El consens per tirar endavant la llei hi és, però el que cal és prioritzar-la", afegeix Rius. El més calent ja no és a l'aigüera, però encara no hi ha acord per portar-la a taula i defensar-la com a iniciativa de país i no com a medalla partidista.
La Fundació Catalunya Cultura, que el dimarts 14 d'octubre celebra la Nit de l’Empresa i la Cultura al Petit Palau de la Música, va constituir la Plataforma pel Mecenatge el 2016, amb el propòsit d'aplegar organitzacions i institucions de l’àmbit cultural, social, científic, mèdic i del tercer sector per generar un consens sobre la necessitat de reformar i actualitzar el marc fiscal i legal del mecenatge tant a Catalunya com a l’estat espanyol. Se'n va sortir in extremis a l'Estat quan el Congrés va validar un decret llei, i el gener del 2024 va entrar vigor la reforma de la llei estatal, que entre altres aspectes introdueix un incentiu important de fins al 80% de deducció a la renda amb donacions de fins a 250 euros. "Potencia el micromecenatge, que és importantíssim", recorda Rius.
En canvi, està costant més que la proposta redactada per la fundació tingui recorregut al Parlament. "Esperem que es produeixi en aquesta legislatura", diu Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura. "Les lleis autonòmiques de mecenatge només tenen potestat per legislar sobre un tram petit de l'IRPF, però, així i tot, hi ha marge de millora", explica Esteve, que té com a referents la llei francesa del 2003, l'anomenada llei Aillagon (pel ministre Jean-Jacques Aillagon), i una realitat europea on "la capacitat de decisió de cada ciutadà sobre el destí dels seus impostos és d'una mitjana del 5%, mentre que a Catalunya i a Espanya és del 2%", tal com recull el document de la Fundació Catalunya Cultura.
La proposta de la fundació està en sintonia amb el que es va aconseguir al Congrés, però amb un matís important. "La llei espanyola és purament fiscal, d'incentius fiscals, però en cap moment parla de la promoció del mecenatge ni de la promoció de l'artista, que són aspectes que nosaltres sí que tenim en compte", assegura Rius. Per exemple, posa sobre la taula la creació d'un Consell per al Foment del Mecenatge, com el que existeix a França, que depengui del departament de Presidència, la funció del qual seria constituir un observatori permanent de la realitat del mecenatge i la filantropia que comparteixi i impulsi bones pràctiques. "Aquesta cultura de mecenatge s'ha d'explicar i promocionar, i és aquí on la Generalitat pot actuar de manera decisiva", diu Rius. La proposta de la fundació també preveu mesures de suport a artistes i creadors –"Ens agradaria que la llei catalana obrís una porta que després facilités l'aprovació de l'estatut de l'artista en l'àmbit estatal", afegeix Rius–, i, en general, transmet la vocació de servei públic del mecenatge, amb detall com ara beneficis fiscals per a les adquisicions d'obres d'art creades per artistes contemporanis, "sempre que siguin exposades públicament a Catalunya almenys durant deu anys".
La Nit de l'Empresa i la Cultura
La necessitat d'una llei de mecenatge catalana o, com diu Maite Esteve, "que es normalitzi el mecenatge", forma part de les converses i els discursos que any rere any es produeixen a la Nit de l'Empresa i la Cultura, durant la qual es concedeixen els premis Impulsa Cultura i Empresa Cultura. Aquest any l'acte es farà el dimarts 14 d'octubre al Petit Palau de la Música, amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper. És a dir, tres personalitats amb capacitat per posar fil a l'agulla i fer una empenta perquè el Parlament consideri que cal aprovar la llei de mecenatge aquesta legislatura.
Els projectes finalistes del premi Impulsa Cultura 2025, dotat amb 15.000 euros, són el Fastt Festival d'Arts Escèniques dels Micropobles, Girem Full! Llibres contra el Càncer, la GIO Symphonia, el projecte de musicoteràpia Sinèrgic i el Vibez Festival de Cultira Digital Jove. Pel que fa al premi Empresa Cultura, reconeixerà dues empreses: una en la categoria de gran empresa i una altra en la de petita i mitjana empresa, per la contribució destacada al foment de la cultura des del món empresarial.
